24
de febrer
del
2021
A partir d'aquest març, els veïns dels barris de Sant Llàtzer i de les Quatre Estacions de Vic podran tirar la fracció orgànica en uns contenidors diferents. Ambdues zones acullen una prova pilot de compostatge comunitari professionalitzat. L'objectiu d'aquesta iniciativa, que lidera el Centre Tecnològic BETA, és avaluar el potencial d'aquest nou sistema, així com la possibilitat d'incorporar-lo en ciutats similars com Vic.
Joan Colón, investigador del Centre Tecnològic BETA i coordinador del DECOST, remarca que l'objectiu del projecte és "promocionar i desenvolupar nous sistemes de gestió de la matèria orgànica". "La prova consisteix en la implementació de compostatge comunitari a nivell professionalitzat", explica, remarcant que una de les principals diferències amb altres projectes de compostatge comunitari és que "la gestió està professionalitzada". "No ho pensem com una activitat de voluntariat, sinó a una alternativa a la gestió de residus professional", puntualitza.
En aquest sentit, destaca que els compostadors instal·lats als barris tenen uns tancaments magnètics, cosa que "permet fer-ne un seguiment". I això suposa "un avantatge", ja que a llarg termini, es podria implementar un sistema de pagament per generació de residus. És a dir, que "els ciutadans que facin una bona gestió, paguin menys".
Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC, destaca la voluntat d'aquest centre de recerca de "sortir de la dimensió tecnològica i treballar en l'àmbit comunitari" per afrontar reptes com l'emergència climàtica des de l'economia circular.
Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vic, Albert Castells, remarca que la iniciativa enxaixa amb "el triple objectiu de l'Ajuntament per arribar al residu xero, reduir la generació de residus per persona i millorar la recollida selectiva augmentant el percentatge de reaprofitament dels residus que es generen".
Aquesta prova pilot de compostatge comunitari de la fracció orgànica s'emmarca en el projecte europeu DECOST (Decentralised Composting in Small to Medium Towns). Aquest projecte, amb una durada de tres anys, està finançat per la Unió Europea a través del programa de cooperació ENI CBC Mediterranian Sea Basin Programme, que hi contribueix amb 2,7 milions d'euros (ME), un 90% del total del pressupost, que ascendeix a 3,1M€. En total al projecte DECOST hi participen vuit socis, entre universitats, centres de recerca i administracions públiques, de sis països diferents de l'arc mediterrani.
La iniciativa se suma a la que ja es va posar en marxa la tardor passada a les Masies de Roda. En aquest cas, però, el compostatge comunitari és l'única opció per als residus d'orgànica i està complementat amb el sistema de recollida de residus porta a porta. De fet, tal com destaca Colón, "la participació de la ciutadania és altíssima" i s'estan aconseguint bons resultats: "El primer mes es va reduir un 75% la fracció de rebuig".
Joan Colón, investigador del Centre Tecnològic BETA i coordinador del DECOST, remarca que l'objectiu del projecte és "promocionar i desenvolupar nous sistemes de gestió de la matèria orgànica". "La prova consisteix en la implementació de compostatge comunitari a nivell professionalitzat", explica, remarcant que una de les principals diferències amb altres projectes de compostatge comunitari és que "la gestió està professionalitzada". "No ho pensem com una activitat de voluntariat, sinó a una alternativa a la gestió de residus professional", puntualitza.
En aquest sentit, destaca que els compostadors instal·lats als barris tenen uns tancaments magnètics, cosa que "permet fer-ne un seguiment". I això suposa "un avantatge", ja que a llarg termini, es podria implementar un sistema de pagament per generació de residus. És a dir, que "els ciutadans que facin una bona gestió, paguin menys".
Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC, destaca la voluntat d'aquest centre de recerca de "sortir de la dimensió tecnològica i treballar en l'àmbit comunitari" per afrontar reptes com l'emergència climàtica des de l'economia circular.
Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vic, Albert Castells, remarca que la iniciativa enxaixa amb "el triple objectiu de l'Ajuntament per arribar al residu xero, reduir la generació de residus per persona i millorar la recollida selectiva augmentant el percentatge de reaprofitament dels residus que es generen".
Quatre punts de compostatge i 120 famílies
Els quatre punts de compostatge comunitari estan instal·lats en diversos punts dels barris de Sant Llàtzer i de les Quatre Estacions. Cadascun d'aquests punts té un espai d'aportació de poda i sis compostadors, dos d'aportació i quatre de maduració. Els compostadors d'aportació s'obriran amb una targeta magnètica de manera que només els veïns hi podran tenir accés. Només caldrà que hi dipositin els residus orgànics derivats de la fracció verda d'horts i jardins i residus orgànics, ja que la gestió i manteniment anirà a càrrec del CT BETA mentre duri el projecte.
Aquests quatre punts estan pensats perquè unes 120 famílies dels barris puguin participar-hi. Llavors, si la prova té èxit i "hi ha una bona acceptació", "es plantejarà generalitzar-ho". Està previst que la iniciativa s'allargui fins al setembre del 2022 i durant aquest temps el CT BETA serà l'encarregat de gestionar-ho.
Els veïns només hauran de dipositar la bossa de matèria orgànica, així com la fracció verda per deixar-hi fulles i petites brancades procedents de podes domèstiques. A partir de l'estiu, està previst que ja es comenci a generar compost per repartir.
Cal destacar, però, que els veïns podran escollir entre dipositar-ho al contenidor de sempre o als nous compostadors. La iniciativa vol que suposi "un canvi mínim" per al veïnat d'aquests dos barris. Però, per exemple, la poda era una de les problemàtiques de la zona.
Els quatre punts de compostatge comunitari estan instal·lats en diversos punts dels barris de Sant Llàtzer i de les Quatre Estacions. Cadascun d'aquests punts té un espai d'aportació de poda i sis compostadors, dos d'aportació i quatre de maduració. Els compostadors d'aportació s'obriran amb una targeta magnètica de manera que només els veïns hi podran tenir accés. Només caldrà que hi dipositin els residus orgànics derivats de la fracció verda d'horts i jardins i residus orgànics, ja que la gestió i manteniment anirà a càrrec del CT BETA mentre duri el projecte.
Aquests quatre punts estan pensats perquè unes 120 famílies dels barris puguin participar-hi. Llavors, si la prova té èxit i "hi ha una bona acceptació", "es plantejarà generalitzar-ho". Està previst que la iniciativa s'allargui fins al setembre del 2022 i durant aquest temps el CT BETA serà l'encarregat de gestionar-ho.
Els veïns només hauran de dipositar la bossa de matèria orgànica, així com la fracció verda per deixar-hi fulles i petites brancades procedents de podes domèstiques. A partir de l'estiu, està previst que ja es comenci a generar compost per repartir.
Cal destacar, però, que els veïns podran escollir entre dipositar-ho al contenidor de sempre o als nous compostadors. La iniciativa vol que suposi "un canvi mínim" per al veïnat d'aquests dos barris. Però, per exemple, la poda era una de les problemàtiques de la zona.
Aquesta prova pilot de compostatge comunitari de la fracció orgànica s'emmarca en el projecte europeu DECOST (Decentralised Composting in Small to Medium Towns). Aquest projecte, amb una durada de tres anys, està finançat per la Unió Europea a través del programa de cooperació ENI CBC Mediterranian Sea Basin Programme, que hi contribueix amb 2,7 milions d'euros (ME), un 90% del total del pressupost, que ascendeix a 3,1M€. En total al projecte DECOST hi participen vuit socis, entre universitats, centres de recerca i administracions públiques, de sis països diferents de l'arc mediterrani.
La iniciativa se suma a la que ja es va posar en marxa la tardor passada a les Masies de Roda. En aquest cas, però, el compostatge comunitari és l'única opció per als residus d'orgànica i està complementat amb el sistema de recollida de residus porta a porta. De fet, tal com destaca Colón, "la participació de la ciutadania és altíssima" i s'estan aconseguint bons resultats: "El primer mes es va reduir un 75% la fracció de rebuig".