EL REPORTATGE DE LA SETMANA

Girbau, el primer graó de la crisi que ve

La retirada temporal de l'ERO no amaga una situació molt complicada que afecta especialment les empreses petites i poc sanejades

per Carles Fiter , 18 de febrer de 2021 a les 17:55 |
Girbau és una empresa molt emblemàtica a Osona | Josep M. Montaner
Després que Girbau hagi retirat temporalment l'ERO, que afectava 76 persones, aquesta setmana han començat negociacions per fer un pla de viabilitat i acordar prejubilacions i sortides voluntàries. L'ERO s'ha reconvertit en un ERTO de tres mesos que afecta la majoria de la plantilla (483 persones de les 495), que reduiran la seva jornada laboral entre un 20 i un 30%.

Aquest era el primer ERO que es tramitava a Osona després de l'esclat de la pandèmia de la Covid-19. La bona voluntat d'ambdues parts ha fet ajornar un expedient que, de ben segur, no serà l'últim. De fet, es preveu un escenari econòmic complicat sobretot quan finalitzi el període d'ERTO.


Des d'Osona.com, hem volgut analitzar què suposa per a la comarca que una de les seves indústries més emblemàtiques faci el primer pas per presentar un expedient d'aquest tipus. Obre la veda a altres empreses? Quins sectors seran els més afectats? Què se'n pot aprendre d'aquesta situació?

"El cas de Girbau és el primer graó d'una escala molt llarga", apunta Gonzalo Plata, secretari general de la unió intercomarcal de CCOO al Vallès Oriental, Maresme i Osona. Plata explica que, tot i això, aquesta experiència "marca un camí de negociació col·lectiva i decisió compartida". En aquest sentit, destaca que cal "trobar vies conjuntament amb la plantilla".


Per la seva banda, Pere Antentas, president de la delegació d'Osona a la Cambra de Comerç de Barcelona, declara que en aquesta situació cal buscar "l'equilibri entre empreses i treballadors". "Perquè l'empresa sigui competitiva s'ha de reestructurar i hi ha línies que s'han d'ajustar", explica Antentas, remarcant que "si no són competitives, llavors sí que hauran de tancar". En aquest sentit, apunta que no tot s'acaba "retirant un ERO, sinó que cal redimensionar-se".

En tot cas, reconeix que, en un context com aquest, "si una empresa redueix plantilla, és perquè no té més solucions i ha de mirar a anys vista". "No hi ha ni bons ni dolents", afegeix. En la situació de Girbau, remarca que "la bona notícia és que negociïn, però tots han de cedir".

Un respir mentre es busca la millor fórmula

Des de l'inici, la direcció de Girbau ha exposat que prendre una decisió d'aquestes característiques ha estat "difícil" i que s'ha considerat després d'un "meticulosa anàlisi per assegurar la supervivència i esgotar la resta d'opcions possibles". La companyia ha patit una baixada de facturació, ja que està molt vinculada al sector del turisme. I no preveuen que es recuperi fins d'aquí a dos o tres anys. Tot i això, s'ha acordat amb els treballadors reconvertir l'ERO en ERTO durant tres mesos per trobar la millor fórmula, cosa que mostra "la bona voluntat de la companyia".

Per al comitè, el canvi d'ERO a ERTO, "és un respir, però el més calent és a l'aiguera", explica Plata. En aquest sentit, declara que l'expedient temporal "només fa guanyar temps". Tot i això, preveu que "anirà bé". El sindicalista ho atribueix a dues variants: "D'una banda hi ha la capacitat de l'empresa, arrelada al territori i amb capital català, i, de l'altra, una plantilla preparada, formada i conscienciada". "És la fórmula perfecte per tirar endavant", afegeix.

Un missatge d'optimisme

"Girbau podria haver assentat un precedent dolent", remarca Gonzalo Plata, de CCOO, perquè "quan a una empresa li venen mal dades, el més fàcil és acomiadar". "Finalment no ha passat", apunta. Per tot això, considera que si altres empreses d'Osona prenen la imatge d'aquest cas, és a dir, mitjançant la incorporació de la plantilla en les decisions estratègiques i econòmiques, "pot generar un corrent positiva de com gestionar l'economia".

"És bo per l'ànim col·lectiu que l'ERO s'hagi convertit en ERTO", afegeix per la seva banda Josep Burgaya, degà de la facultat d'Empresa i Comunicació de la UVic, remarcant que Girbau és una empresa "molt emblemàtica" i un dels referents industrials d'Osona. Reconeix que "l'estat anímic no fa miracles", però "el canvi de replantejament és molt bo" i dona un missatge "positiu" i "de futur". D'altra banda, destaca que això també "demostra que la feina ben feta [de Girbau] té futur".

Quines empreses patiran més?

Tots els entrevistats coincideixen que no serà ni el primer intent d'ERO ni l'últim donades les circumstàncies. "Els efectes econòmics de la pandèmia actuals són una part dels que vindran", remarca Burgaya. En aquest sentit, explica que quan s'acabi el període d'ERTO, "hi haurà acomiadaments i tancaments". "A Osona assistim i assistirem a una caiguda del PIB igual que el conjunt del país i Europa", diu el degà, destacant que "la dinàmica és imparable".

Tot i això, preveu que les empreses que hauran d'afrontar més dificultats són les que tenen "poca solidesa", estan "poc capitalitzades i poc sanejades". "Són sectors més fràgils en què és més fàcil entrar en zones de pèrdues", declara. "No és el cas de Girbau, que dona la sensació que és una situació conjuntural i no estructural", afegeix. En aquesta línia, destaca que les empreses del sector metall mecànic, generalment, són "fortes, capitalitzades i solvents".

D'altra banda, Antentas explica que el sector metal·lúrgic ve "molt tocat perquè està relacionat amb el món de la restauració i turístic", actualment aturat. Malgrat això, creu que "en uns set mesos", les perspectives seran "més bones" i aquestes empreses, com Girbau, tornaran a engegar. A més, destaca que la companyia osonenca és "capdavantera en el seu sector, en I+D i compta amb una bona estructura".

Pel que fa al sector alimentari, que té molt pes a Osona, surt reforçat de la crisi que hi ha a la Xina, que estan patint les conseqüències de la pesta porcina. Tot i això, Burgaya apunta que fins ara han viscut una bona situació per l'exportació a Àsia, "però pot canviar".

Tant Burgaya com Antentas consideren que les ajudes per part de les administracions són claus per a la supervivència d'algunes empreses. "Cal que les administracions articulin ajuts", diu Burgaya, mentre Antentas remarca que han de ser "directes i a fons perdut". En aquest sentit, recorda que hi ha sectors, que han hagut de tancar, com la cultura, restauració, gimnasos, escoles de dansa...que "estan patint molt". "Qui té la clau és el govern espanyol i la Generalitat ha de fer un esforç i endeutar-se", conclou el representant de la Cambra d'Osona.

Gonzalo Plata, per la seva banda, explica que des de CCOO la preocupació està en "l'empresa petita i petitíssima", més enllà de l'àmbit sectorial. En aquest sentit expressa que es tracta d'una "crisis de demanda", i per tant, quan es recuperi aquesta, es recuperarà la capacitat productiva. "L'empresa petita i petitíssima no aguanta la tensió de tresoreria", explica. Per això, la previsió és que d'aquestes se'n perdin "moltes".

No obstant això, remarca que és "un toc d'atenció per a l'administració i sobretot per les patronals, que han de canviar els eixos polítics". A propòsit d'això, explica que "no fan falta tants empresaris al territori, sinó empreses que funcionin i puguin competir". És a dir, que es "generin polítiques que ajudin a les empreses per establir aliances i que acabin en fusions". "No necessitem tants ratolins competint pel mateix tros de formatge, sinó sortir al mercat internacional per competir com un lleó que busca una peça de caça major", conclou.

Altres notícies que et poden interessar

 




 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació