judici als atemptats del 17-A

Dels misteris sobre Es-Satty al quart home d'Alcanar: els forats negres del judici del 17-A

El judici queda vist per a sentència amb moltes llacunes sobre els atemptats, però reforça les acusacions que volen explorar jurisdiccions estrangeres

per Bernat Surroca , 17 de febrer de 2021 a les 17:17 |
El primer dia de judici dels atemptats del 17-A | Pool EFE
Alfonso Guevara, l'estricte magistrat que presideix el tribunal que des del novembre jutja els atemptats de Barcelona i Cambrils, porta el judici amb mà de ferro. Ho saben bé les defenses, que sovint han d'aguantar esbroncades i crits del president de la sala perquè fan preguntes "impertinents". Els que el coneixen bé diuen que Guevara té una memòria prodigiosa. Té tot el sumari del 17-A al cap. Malgrat tot, no ha pogut evitar que en la vista oral aflorin els dubtes que planaven des de l'inici del procediment en relació a uns fets on encara hi ha molts forats negres. Unes llacunes que, tal com està dissenyat el judici, difícilment es resoldran a l'Audiència Nacional.

El judici ha quedat avui vist per a sentència després d'uns informes finals que s'han allargat més del previst. No ha canviat res. La Fiscalia ha tancat files amb el que ha defensat durant tot el judici, igual que les acusacions, mentre que les defenses han intentat fer el que han pogut i aconseguir la menor pena possible per als seus clients. Mohammed Houli i Driss Oukabir són els principals acusats, i Saïd Ben Iazza, el tercer, ha tingut un paper més aviat testimonial durant tot el judici. Tots tres tornaran a la presó a l'espera de la sentència. 


En tot cas, en aquestes setmanes s'ha confirmat la tesi que l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que exerceix com a acusació en nom de Javier Martínez, el pare del Xavi, el nen de tres anys assassinat a la Rambla. Des de bon principi tenia clar que la vista oral no serviria per "saber tota la veritat" en relació als fets. I el temps li ha donat la raó. Fins al punt que grans mitjans espanyols admeten dubtes en relació a l'imam de Ripoll i la veracitat del relat oficial. En les setmanes prèvies al judici, tot plegat, i així ho qualificava la pròpia Audiència Nacional, eren "teories conspiranoiques". Les sessions que queden del judici no esmenaran aquest problema de base i el focus de Cuevillas se situa en jurisdiccions estrangeres, on confia poder "investigar en profunditat" els fets de la mà de víctimes d'altres països. 

Quin són els principals forats negres que l'Audiència Nacional no ha volgut examinar? Principalment, fan referència a la misteriosa figura de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, considerat el líder de la cèl·lula terrorista, i les seves relacions amb els serveis secrets espanyols. També hi ha dubtes sobre si l'imam va morir en l'explosió d'Alcanar la nit prèvia a l'atac. En el domicili que els terroristes feien servir per fabricar explosius hi hauria un quart home desconegut que no ha estat identificat. Tampoc s'ha aprofundit en les connexions internacionals que podia tenir els joves de Ripoll o l'imam, malgrat que s'ha acreditat que van fer viatges a Bèlgica i França abans dels atemptats. La mala regulació de la compra de precursors d'explosius a Espanya -els terroristes van poder comprar materials en quantitats importants que no van aixecar sospites- també és un element que quedarà sense resoldre.


 
Les ombres sobre Es-Satty

Abdelbaki Es-Satty és el suposat líder de la cèl·lula de Ripoll i qui va radicalitzar els joves per cometre atemptats. Havia estat tancat a la presó de Castelló el 2014 per tràfic de drogues, i el procediment normal hauria estat l'expulsió de l'Estat. En el seu cas, no només no va passar això sinó que se li va concedir un permís de residència de llarga durada amb el vistiplau de l'Advocacia de l'Estat. Havia estat investigat abans per vincles amb el gihadisme, i dos testimonis al judici han acreditat que Es-Satty ja pensava atemptar just després de sortir de la presó. Mentre va estar tancat, l'imam va tenir contactes amb membres del CNI, però aquesta relació no s'ha volgut investigar ni abans ni durant del judici. "Vam demanar investigar les reunions d'Es-Satty a la presó de Castelló i ens van dir que no a tot", lamenta Cuevillas en declaracions a NacióDigital.

L'advocat sostenia fa uns mesos que, amb les evidències que hi ha sobre la taula, no es podia afirmar que l'imam de Ripoll morís a Alcanar. La vista oral ha reforçat aquesta versió tot i els intents del jutge Guevara de limitar els interrogatoris. Els pèrits van comparar mostres d'ADN d'una gel·laba del domicili d'Es-Satty amb la seva família al Marroc, però no ha quedat clar que coincidís amb les restes trobades a Alcanar. Cuevillas reitera que les anàlisis d'ADN que s'han fet no són bones i recorda que les pèrits marroquines "no han volgut o no les han deixades venir" i que els policies espanyols que van anar a recollir mostres de familiars d'Es-Satty van tenir un paper testimonial. Per tot plegat, la hipòtesi que l'imam no morís a Alcanar pren força. 


El quart home d'Alcanar

Un altre dels misteris que ha sobrevolat el judici és l'existència d'un quart home a Alcanar en el moment de l'explosió. Tot plegat neix de la primera declaració que va fer Mohammed Houli, el principal acusat, just després de l'explosió. En un primer moment, el jove va dir que hi havia quatre o cinc persones, més que no pas les que va acabar dient més endavant, que eren tres. Entre les runes es van trobar restes humanes de dos perfils. Un, el de Ioussef Aalla, contrastat amb l'ADN de la seva família. L'altre es va donar per fer que era el d'Es-Satty perquè coincidia amb la gel·laba trobada a casa seva, a Ripoll, tot i que segons Cuevillas no és clar que sigui de l'imam. La tercera persona era el propi Houli.

I la quarta? Segons el supervivent de l'explosió, el quart era Mohammed Hichamy, però això contrasta amb el fet que Hichamy va participar hores més tard en l'atemptat de Cambrils, on mor abatut pels Mossos. Els dubtes sobre les persones que hi havia a la casa en el moment de l'explosió s'han aprofundit amb els testimonis que han passat pel judici. Veïns del xalet van dir que abans de l'explosió un vehicle sense llums i en punt mort va arribar a la casa, i altres testimonis han apuntat que just després de la deflagració van veure una furgoneta que marxava de l'urbanització. Tot plegat, dubtes que el judici no ha permès esclarir. 

Vincles internacionals

Una altra de les llacunes que no s'han investigat són les connexions internacionals de la cèl·lula. A la causa consten viatges a l'estranger tant d'Es-Satty com d'alguns integrants de la cèl·lula terrorista. L'imam va viatjar a Bèlgica i al Marroc. Al judici s'han vist imatges d'alguns joves de Ripoll a París, concretament a la Torre Eiffel, on volien atacar. Algunes de les acusacions veuen clar que la cèl·lula no es limitava únicament a Catalunya i que podia tenir vincles amb altres grups d'altres països.

El cap de setmana abans de l'atac, membres de les cèl·lules van fer un viatge llampec a París. Per què? Es-Satty era realment el líder del grup o hi havia algú més per sobre seu? Hi havia connexions amb cèl·lules d'altres llocs? L'Audiència Nacional no donarà resposta a aquestes preguntes. De tota manera, la via de les jurisdiccions estrangeres continua oberta. "El judici ens reforça per anar a d'altres jurisdiccions. Han anat sortint coses tot i el control estricte del magistrat", conclou Cuevillas. 

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació