ENTREVISTA

«La Covid-19 ho té tot perquè apareguin moltes fake news»

El metge Josep Vidal ha participat en estudis internacionals que analitzen la difusió de notícies falses relacionades amb el coronavirus a través de les xarxes socials

per Laura Masnou , 13 de febrer de 2021 a les 09:55 |
Josep Vidal | Cedida
Són moltes les teories conspiradores i les fake news que han aparegut durant la pandèmia de la Covid-19. I d’algunes d’elles en parlem amb Josep Vidal, metge berguedà i coordinador de la Unitat de Recerca i Innovació de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central.

Vidal ha format part de dos estudis internacionals que han analitzat la difusió de notícies falses sobre la Covid-19 a les xarxes socials. En una d’aquestes fake news es vinculava l’aparició de la malaltia amb el 5G. En l’altre, que es coneix amb el nom de Film Your Hospital, directament es plantejava que tot era un engany i que els hospitals estaven buits.


- En què ha consistit l’estudi de la fake news que vincula la Covid-19 amb el 5G?

- Va sortir la notícia falsa que deia que la Covid-19 estava provocada pel 5G. De fet, abans que sortís la Covid-19, el 5G ja s’havia relacionat amb altres malalties i havien sortit vídeos i piulades dient que provocava càncer, depressions, etc. Es va dir que Wuhan, ciutat on va començar la Covid-19, era una de les ciutats del món amb més cobertura de 5G i que just a finals de l’any 2019 s’havia ampliat el 5G. Deien que havia coincidit l’expansió del 5G a les grans ciutats amb l’aparició de la malaltia. Ho deien perquè hi havia una relació temporal entre ambdues coses. I, de fet, hi va haver persones que s’ho van creure i a Anglaterra es van arribar a cremar pals de telèfon, alguns que no eren ni de 5G. Que dues coses tinguin lloc en un mateix moment no significa que una cosa sigui la causa de l’altra.


Aquesta idea es va expandir molt per les xarxes socials, sobretot a través de Twitter i Youtube, i nosaltres vam analitzar els tweets durant les dues setmanes amb més activitat del hashtag #5Gcoronavirus. Amb l’estudi dels tweets vam detectar que només un terç de la gent que utilitzava el hashtag i feia circular la notícia s’ho creia de veritat. Pel que fa a la resta, un terç ni s’ho creia ni s’ho deixava de creure, simplement ho reenviava sense pensar si era o no veritat, i un altre terç se’n mofava però ho feia circular igualment.

- Expliques que un terç dels tweets que vau analitzar eren de persones que compartien la notícia en broma. És igual de perillós?

- Sí, perquè ajuden a què la bola es faci més gran. Encara que no t’ho creguis, si ho passes, ajudes a què es difongui, a què arribi a altra gent que ni s’ho havia plantejat i que potser s’ho acaba creient. Per tant, aquest és el problema de reenviar coses sense pensar. Al final, si reps una mateixa notícia per diferents bandes, et pots arribar a plantejar si realment és certa o no.

"Si haguéssim tingut clar d’on venia el coronavirus segurament aquesta teoria no hauria tingut èxit. A més, també hem vist que a nivell oficial no sortia ningú a desmentir aquesta vinculació"


- El desconeixement de la malaltia va donar peu a la creació de teories conspiradores?

- Sí. Si haguéssim tingut clar d’on venia el coronavirus segurament aquesta teoria no hauria tingut èxit. A més, també hem vist que a nivell oficial no sortia ningú a desmentir aquesta vinculació. Hi ha algunes associacions que es dediquen a perseguir notícies falses que ho deien, però no eren fonts oficials. De totes maneres, molts d’aquests tweets ja no hi són, ja que ara les xarxes socials ja et censuren les notícies falses o fins i tot poden eliminar comptes.

- I no pot ser contraproduent censurar comptes i piulades encara que siguin de notícies falses?

- Sí, pot reforçar la teoria de la gent que se la creu. “Mireu si tenim raó que ens estan censurant”, diuen molts. La censura a vegades té un doble sentit perquè els reforces, els converteixes en màrtirs i fa que encara augmenti més la bola. És un tema complicat de gestionar. El millor seria que hi hagués algun grup de científics o algú que realment estigués més o menys alerta i intentés rebatre’ls. Això era fàcilment rebatible dient que el fet que dues coses passin el mateix temps no significa que estiguin relacionades. Això no va haver-hi ningú que ho fes. Posteriorment, hi ha hagut organitzacions que han fet articles, però això no passa ben bé al mateix temps i a vegades es respon en blogs, però només arriba a la gent interessada.

- Sabeu exactament d’on va sortir aquesta teoria?

- Aquesta teoria no vam aconseguir saber d’on va sortir. Has de pensar que sempre hi ha algun  científic que recolza aquestes teories i que fa que tinguin èxit. Hi havia un vídeo que es va fer molt famós d’un metge americà que, al final d’una conferència, deia: “Ara que tinc temps us explicaré una cosa que és un secret molt ben guardat” i els ensenyava mapes del món amb els llocs on hi havia més 5G i on hi havia més coronavirus. Clar, els primers llocs on va haver-hi coronavirus va ser a la Xina i als llocs més industrialitzats d’Europa i, per tant, són els llocs on hi havia més 5G. Aquest vídeo va ser un dels que es va retuitejar més, però no va ser l’inici.

"Vam detectar que hi havia una notícia falsa que deia que el coronavirus no existia i que era una excusa perquè la gent es quedés a casa i tingués por. Van començar a dir que la Covid-19 no era veritat perquè els hospitals eren buits"


- També vas participar en l’estudi d’una teoria negacionista que deia que la Covid-19 no existeix i fins i tot animava, en plena pandèmia, a anar als hospitals per tal que la gent comprovés per ella mateixa que estaven buits.

- Vam analitzar missatges a Twitter i vídeos de Youtube. Aquest estudi va començar perquè vam detectar que hi havia una notícia falsa que deia que el coronavirus no existia i que era una excusa perquè la gent es quedés a casa i tingués por. Era quan tothom estava confinat i van començar a dir que la Covid-19 no era veritat perquè els hospitals eren buits. A més, demanaven a la gent que anés als hospitals i fessin fotografies a les sales d’espera buides. Era la manera de dir que la malaltia no existia.

En aquest cas sí que tenim el tweet inicial. Provenia d’ un compte, ara ja eliminat, que no tenia gaires seguidors i que no sabem exactament perquè ho va fer, potser era una broma. I vam detectar el mateix, que la gent o bé s’ho prenia en broma o bé s’ho creia de veritat. A vegades les fotos d’hospitals eren falses, de l’època en què no hi havia Covid o simplement d’algun moment concret en què no hi havia gent, ja que l’activitat als hospitals va baixar molt en tot allò que no era coronavirus. El fet de penjar imatges dels hospitals buits era bastant impactant i va ser una campanya que va tenir bastant èxit. Al començament de la pandèmia es va intentar protegir la gent i tot eren missatges més positius de “tot anirà bé”, “ens en sortirem” i, en no haver-hi imatges de gent a la UCI o a urgències, va afavorir que es pogués pensar que això no estava passant realment.

- Com es lluita contra una fake news? Donant el màxim d’informació o bé no fent cas del tema i deixar que amb el temps es dilueixi?

- Jo crec que és millor donar informació. El pitjor que pots fer és passar la notícia sense pensar-ho i tampoc és gaire bo passar-la fent broma perquè creix la bola de neu. Clar, també és perillós contraposar arguments perquè els estàs donant rellevància, però crec que d’alguna manera s’ha d’intentar donar informació, almenys inicialment perquè serveixi per combatre-la i evitar que la gent la difongui. Potser es podria ignorar, però si ho ignores, la gent la rep, la reenvia i així l’alimentes. No és una cosa fàcil i no ens n’acabem de sortir a l’hora de parar-ho.

- Al principi hi havia molta informació, però molta era contradictòria. El fet de ser una malaltia tan desconeguda propiciava més l’aparició de notícies falses?

- Sí. El poc coneixement de la malaltia feia que els científics opinessin de maneres diferents entre ells i la gent podia pensar que no s’aclarien. Per tant, aquesta malaltia ho té tot perquè apareguin moltes fake news. No sabem encara perquè una fake news té més èxit que una altra ja que, quan ho analitzem, la gent que les passa i les retuiteja no té gaires seguidors. Són gent amb pocs seguidors però a base d’anar-se reenviant missatges entre ells fan gran la bola.

- Podem esperar més teories conspiradores relacionades amb la Covid-19?

- Seguríssim. De fet, ara nosaltres volem fer un estudi mirant el tema de les reticències a la vacuna de la Covid-19. Hi ha notícies falses sobre si provoca problemes, si es barreja amb l’ARN de les persones... i això ho volem mirar. És evident que darrere s’hi amaga alguna fake news. Buscarem algun hashtag dels antivacunes i intentarem veure si estan organitzats d’alguna manera o si estan fent algun tipus de campanya per evitar que la gent es vacuni. De fet, ja va sortir fa uns dies la notícia que uns avis que s’havien vacunat havien acabat morint. Però, com deia abans, que dues coses passin al mateix temps no vol dir que una sigui conseqüència de l’altra.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació