Els atacs de gossos a bestiar, una problemàtica freqüent a Osona

A Osona es produeixen a l'any una vintena d'atacs de gossos a bestiar. En tot cas, no amb tantes víctimes com a Mas Serrabou de Tavèrnoles, on van morir 221 xais. "La problemàtica és diversa, però es va repetint", explica Quim Dalmau, cap de l'àrea bàsica dels Agents Rurals d'Osona, que recorda el cas de Centelles d'aquest gener, on uns gossos assalvatjats van matar cinc cabres i un poni.

"No hi ha un patró igual", diu Dalmau. D'una banda, es pot tractar de gossos assalvatjats, és a dir, animals "mal atesos", "d'un veí que marxa de cap de setmana, el gos s'escapa, es troba amb un altre, i fan de les seves" o bé d'alguns propietaris que l'han abandonat o perdut. Precisament recorda el cas de Rupit, on es va poder capturar un Husky que havia matat sis ovelles i n'havia ferit dues més després que el seu propietari el perdés feia més de 21 dies.

D'altra banda, hi ha casos -la majoria- en què els propietaris no lliguen els seus gossos en llocs com el Montseny i acaben atacant el bestiar que hi pastura. En aquest sentit, apunta que en ramaderia extensiva un atac de gos no provoca tanta mortaldat perquè els animals poden fugir. Però en un corral, com a Tavèrnoles, es produeix un "xafastre segur" perquè els animals s'acaben agrupant i afogant entre ells.

De fet, els ramaders i municipis del Montseny, ja s'han queixat en reiterades ocasions dels visitants que no respecten els ramats. I no només pels atacs, sinó que a causa de l'estrès que els provoca la situació les ovelles pateixen avortaments, per exemple.

Des de la Unió de Pagesos, Rosa M. Calsina, coordinadora a les comarques centrals, apunta que una de les problemàtiques que té actualment la pagesia és "l'incivisme de la gent que porta els gossos deslligats". Destaca que "és un dany col·lateral de la Covid-19", en què la gran majoria de propietaris surt a passejar els animals desfermats. Calsina reconeix que des de l'entitat no s'han trobat amb gaires casos com el de Tavèrnoles i que centren els esforços en les campanyes contra la fauna salvatge, sobretot amb el senglar que "fa molt mal als conreus".

El pagès, el que més hi perd

Dalmau insisteix en el fet que "darrere els gossos sempre hi ha persones". "Els animals actuen amb la seva naturalesa i si la persona no n'és responsable, hi ha un abandonament i conseqüències com aquesta", afegeix. "El ramader és el que hi té més a perdre i ens hem de saber posar al seu lloc", apunta Dalmau, mentre remarca que cal "respectar el territori". "Quan es ve el medi natural, sembla que sigui de tots, però hi ha gent que hi viu i que ho cuida", afegeix. En aquest sentit, destaca que hi ha "molta feina a fer" per corregir la "falta de conscienciació i civisme".

I així ho reconeix Cesc Dachs, el ramader de Tavèrnoles que va patir l'atac. "Si hi ha una activitat ramadera, s'ha de respectar", diu, demanant "només convivència". "Si es veu que hi ha xais o ovelles, no costa res lligar els gossos. És de sentit comú", remarca.

Malgrat tot, per a Dachs, finalment la sotragada no ha estat tan dura gràcies a l'allau de solidaritat. Es va engegar la campanya de micromecenatge Fem Ramat que ha aconseguit -en menys de 24 hores- recaptar diners per mantenir l'activitat econòmica.

"No hi ha paraules per expressar el que un sent amb tot això", diu Cesc Dachs, responsable de l'explotació, remarcant que sent "un agraïment immens" i alhora "un orgull" per tot el suport que ha rebut, des de familiars, amics o desconeguts. "És molt gratificant que t'ajudi gent anònima", reconeix mentre remarca que intentaran "no fallar-los de cap manera".