11
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
24
de febrer
a les
10:05h
El sol comença a sortir a Mas Serrabou, a Tavèrnoles. Després de l'atac d'uns gossos que va acabar amb la vida de 221 xais, es va engegar la campanya de micromecenatge Fem Ramat que ha aconseguit -en menys de 24 hores- recaptar diners per mantenir l'activitat econòmica. I aixecar una mica els ànims. "No hi ha paraules per expressar el que un sent amb tot això", diu Cesc Dachs, responsable de l'explotació.
El ramader sent "un agraïment immens" i alhora "un orgull" per tot el suport que ha rebut, des de familiars, amics o desconeguts. "És molt gratificant que t'ajudi gent anònima", reconeix mentre remarca que intentaran "no fallar-los de cap manera". "La tristor hi és igual perquè tothom vol tirar endavant amb els seus recursos", reconeix el ramader que hagués preferit que no s'hagués donat la matança de xais. Tot i així, es mostra emocionat i sorprès per la rapidesa amb la qual la gent s'ha bolcat en la iniciativa.
D'un tuit a una campanya de micromecenatge
La principal impulsora de la campanya de micromecenatge ha estat Isabel Pérez Vidal, una amiga de la família. El dissabte va fer una piulada a Twitter per demanar ajuda per trobar els gossos que havien provocat la matança. "Va tenir molta repercussió i moltes de les respostes van ser: 'Com podem ajudar?'", explica.
Amb ajuda de la mateixa família Dachs i altres col·laboradors, finalment el dilluns a la tarda es va posar en marxa el web. La xifra de 20.995 euros es va establir després de conversar amb altres ramaders i establir que cada xai tenia un valor de 95 euros. A partir d'aquí, hi va haver una allau de solidaritat i en poques hores es va arribar a la xifra desitjada i fins i tot es va superar. "El tempo va ser clau", reconeix la impulsora.
"Tot el que superi el valor econòmic dels xais, s'invertirà amb un tancat", explica. La tanca tindrà uns 520 metres lineals i envoltarà tot la granja amb l'objectiu d'evitar fets com aquests. "I si la gent continua fent aportacions, farem una donació a alguna associació de pastors", avança.
Una cadena de responsabilitat entre tots
En aquest cas, doncs, la pagesia i la ramaderia són les que paguen els plats trencats de la irresponsabilitat d'un propietari que no ha vetllat els seus gossos. I aquesta no ha estat l'única ocasió. Dachs reconeix que el cap de setmana, quan hi ha més visitants per les contrades, ha de vigilar dia sí dia també que tanquin bé les barreres, o avisar els propietaris que van amb els animals deslligats.
"Si hi ha una activitat ramadera, s'ha de respectar", diu, demanant "només convivència". "Si es veu que hi ha xais o ovelles, no costa res lligar els gossos. És de sentit comú", remarca.
"El món de la pagesia depèn molt de la meteorologia. Hi ha fenòmens que no es poden evitar com una gran nevada o una inundació, però portar els gossos lligats és una cosa bàsica i evitable", reflexiona Isabel. En aquest sentit, apunta que "a la llarga va en contra de tots": "Quan el pagès n'estigui fins al capdamunt, ho tancarà. I no hi podran passar els que ho fan malament, però tampoc els que ho respectem".
Dachs, que ja té altre bestiar, ha recollit el testimoni de l'activitat dels xais de les mans del seu pare. Fins llavors ho venia a majoristes, però ara té la intenció d'engegar un projecte per produir xai ecològic i venda directa de carn. "Un xai amb noms i cognoms. D'aquí, de casa", apunta.
En aquest sentit, el ramader reflexiona: "Quan la gent veu un bosc o una devesa ben cuidats és perquè hi ha algú al darrere. I quan es va a comprar xai a la botiga, s'ajuda al pagès perquè pugui continuar netejant la zona. Si es vol gaudir d'un bon paisatge, es comença per aquí. És una cadena entre tots. Jo t'ajudo i tu m'ajudes. Un fa l'altre".
El ramader sent "un agraïment immens" i alhora "un orgull" per tot el suport que ha rebut, des de familiars, amics o desconeguts. "És molt gratificant que t'ajudi gent anònima", reconeix mentre remarca que intentaran "no fallar-los de cap manera". "La tristor hi és igual perquè tothom vol tirar endavant amb els seus recursos", reconeix el ramader que hagués preferit que no s'hagués donat la matança de xais. Tot i així, es mostra emocionat i sorprès per la rapidesa amb la qual la gent s'ha bolcat en la iniciativa.
D'un tuit a una campanya de micromecenatge
La principal impulsora de la campanya de micromecenatge ha estat Isabel Pérez Vidal, una amiga de la família. El dissabte va fer una piulada a Twitter per demanar ajuda per trobar els gossos que havien provocat la matança. "Va tenir molta repercussió i moltes de les respostes van ser: 'Com podem ajudar?'", explica.
A partir d'aquí, va començar a barrinar com es podia materialitzar aquest ànim d'ajuda, i va pensar amb campanyes com Rebrotem, impulsades al Lluçanès per ajudar un pagès que va perdre els xais en el virulent incendi a la Ribera d'Ebre.Avui no he dit bon dia!
— Isabel PV (@ispevi1969) February 6, 2021
Comparteixo fotos del desastre causat per uns gossos aquesta matinada en un ramat de xais d'un mas d'un bon amic a Tavèrnoles/Osona. N'han mort 221!!! Impotència!!!
Si algú ha vist alguna cosa o pot aportar alguna informació agrairem que ens ho feu saber. pic.twitter.com/pWeLs0oDjw
Amb ajuda de la mateixa família Dachs i altres col·laboradors, finalment el dilluns a la tarda es va posar en marxa el web. La xifra de 20.995 euros es va establir després de conversar amb altres ramaders i establir que cada xai tenia un valor de 95 euros. A partir d'aquí, hi va haver una allau de solidaritat i en poques hores es va arribar a la xifra desitjada i fins i tot es va superar. "El tempo va ser clau", reconeix la impulsora.
"Tot el que superi el valor econòmic dels xais, s'invertirà amb un tancat", explica. La tanca tindrà uns 520 metres lineals i envoltarà tot la granja amb l'objectiu d'evitar fets com aquests. "I si la gent continua fent aportacions, farem una donació a alguna associació de pastors", avança.
Una cadena de responsabilitat entre tots
En aquest cas, doncs, la pagesia i la ramaderia són les que paguen els plats trencats de la irresponsabilitat d'un propietari que no ha vetllat els seus gossos. I aquesta no ha estat l'única ocasió. Dachs reconeix que el cap de setmana, quan hi ha més visitants per les contrades, ha de vigilar dia sí dia també que tanquin bé les barreres, o avisar els propietaris que van amb els animals deslligats.
"Si hi ha una activitat ramadera, s'ha de respectar", diu, demanant "només convivència". "Si es veu que hi ha xais o ovelles, no costa res lligar els gossos. És de sentit comú", remarca.
Isabel Pérez explicant com va començar la campanya de micromecenatge. Foto: Josep M Montaner
"El món de la pagesia depèn molt de la meteorologia. Hi ha fenòmens que no es poden evitar com una gran nevada o una inundació, però portar els gossos lligats és una cosa bàsica i evitable", reflexiona Isabel. En aquest sentit, apunta que "a la llarga va en contra de tots": "Quan el pagès n'estigui fins al capdamunt, ho tancarà. I no hi podran passar els que ho fan malament, però tampoc els que ho respectem".
Dachs, que ja té altre bestiar, ha recollit el testimoni de l'activitat dels xais de les mans del seu pare. Fins llavors ho venia a majoristes, però ara té la intenció d'engegar un projecte per produir xai ecològic i venda directa de carn. "Un xai amb noms i cognoms. D'aquí, de casa", apunta.
En aquest sentit, el ramader reflexiona: "Quan la gent veu un bosc o una devesa ben cuidats és perquè hi ha algú al darrere. I quan es va a comprar xai a la botiga, s'ajuda al pagès perquè pugui continuar netejant la zona. Si es vol gaudir d'un bon paisatge, es comença per aquí. És una cadena entre tots. Jo t'ajudo i tu m'ajudes. Un fa l'altre".