Eleccions catalanes 14-F

Els partits proposen més planificació i estímuls en la implantació de parcs solars

JxCat descarta una major ordenació dels projectes mentre que PP i Vox remarquen el potencial de la nuclear

per Osona.com, 8 de febrer de 2021 a les 08:55 |
Els terrenys d'Osona on es vol construir el projectes de plaques solars amb les torres de la MAT. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els partits amb representació a Catalunya que es presenten el 14-F coincideixen que cal fer una aposta urgent i decidida per les energies renovables amb estímuls. També creuen que s'ha de fer a partir de criteris clars per minimitzar-ne l'impacte. Un exemple són els macroparcs de plaques solars i parcs eòlics. Des que es va aprovar el Decret Llei 16/2019, hi ha hagut una allau de peticions, sobretot en terrenys agrícoles, que ha comportat l'oposició del món local i entitats ecologistes pel seu impacte, com ha passat a Osona amb els macroparcs solars. Actualment, el Govern té sobre la taula prop de 300 sol·licituds de parcs solars i eòlics. Bona part dels partits proposen un nou mapa d'implantació mentre que JxCat defensa l'estudi de "cas per cas" com fa la Ponència d'Energies Renovables.

Aquest "boom" ha provocat que, a dia d'avui, hi hagi sobre la taula un total de 111 sol·licituds de parcs eòlics, que suposarien la instal·lació de 695 aerogeneradors. Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, en aquests moments a Catalunya hi ha 188 projectes sobre la taula -97 pendents de resoldre i 91 en tràmit-. En total ocuparien 6.294 hectàrees, que equivaldrien a una potència de 3.257 megawatts.


D'altra banda, des del desembre de 2019 s'han descartat un total de 28 parcs solars arreu del territori, que representen un 22% dels projectes que s'han resolt a la Ponència d'Energies Renovables. Pel que fa als parcs eòlics, el Departament de Territori informa que més del 40% dels projectes no van ser considerats viables durant el 2020.

Aquest interès, especialment en zones despoblades i terrenys rurals, ha fet saltar l'alarma al territori. Ajuntaments, entitats ecologistes, veïns i el món agrari han aixecat la veu i s'han organitzat per intentar frenar-los. Un exemple és el que ha passat amb el macroparc projectat a Manlleu, l'Esquirol i Torelló que afectava 432 hectàrees amb plaques solars, on van presentar-hi al·legacions. Fa pocs dies es va saber que la Ponència d'Energies Renovables l'havia tombat pel seu impacte. El món local es queixa que no tenen prou eines per gestionar-ho, mentre admeten que les renovables són el futur però avisen a la Generalitat que no es pot fer de qualsevol manera.



Ciutadans aposta per la "diversificació" d'energies i un "mapa autonòmic"


Aquest és un tema de país que els partits que es presenten el 14-F també intenten abordar. Des de Ciutadans, proposen un mapa autonòmic on es fixin els terrenys i els tipus d'instal·lacions que poden implantar-se. Posen l'accent en la "diversificació" d'aquestes energies (incloent-hi altres fórmules com molins al mar, biomassa o hidrogen) i en l'"equilibri" al territori. "No tot està justificat per produir renovables; no ens hem de carregar res i ha de ser una oportunitat i no un problema", afirma Francisco Domínguez, número 4 de la llista de Ciutadans per Tarragona.

Domínguez també remarca que la Generalitat "no pot deixar sols" els ajuntaments, sobretot els més petits. "La transició s'ha de regular des de la Generalitat que ha de tenir-ho molt clar i ha de ser qui digui a les empreses som s'ha de fer i no al revés", afegeix. Proposen ajuts per afavorir la substitució dels combustibles fòssils a la indústria així com la implantació de plaques solars als teulats o cooperatives energètiques al territori.

JxCat aposta per mantenir l'actual planificació

Qui no creu, en canvi, que s'hagi d'augmentar la planificació d'aquest tipus de parcs és JxCat. El número 11 de la formació a Barcelona i actual conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, alerta que portaria a un nou "bloqueig" com el que va passar amb el mapa eòlic el 2010, quan es va intentar planificar "intensament" i al final els projectes no van prosperar. Calvet subratlla la "urgència" que Catalunya augmenti la capacitat d'energies renovables i defensa que cal mantenir l'estratègia que es ve fent des de l'aprovació del decret Llei Decret llei 16/2019, amb la Ponència d'Energies Renovables que avalua des de diferents conselleries els projectes de parcs.

Per Calvet, avaluar el projecte "un a un" és la millor fórmula i remarca que també hi ha obert un procés participatiu on ajuntaments i ciutadans hi poden dir la seva. En aquest sentit, creu que l'equilibri amb el món agrari també està garantit perquè el mateix Departament d'Agricultura vetlla perquè no hi hagi afectació a terrenys d'alt valor. Al programa inclouen impulsar una Llei per a la transició energètica fruit d'un pacte nacional entre institucions i agents. També proposen crear l'Agència d'Energia de Catalunya, afavorir la descarbonització de la indústria i finançar projectes de renovables al territori.

ERC: "No podem permetre que el camp produeixi i la ciutat consumeixi"

Des d'ERC, el número 7 de la llista per Barcelona, Ernest Maragall, creu que, en el moment de l'aprovació del Decret, els partits no van ser "del tot conscients" de quin seria l'escenari resultant ni de quines iniciatives sorgirien i admet que, en cert sentit, la situació s'ha pogut "desbordar". En aquest sentit, deixa clar que tots els projectes que es vulguin implantar han de comptar amb l'aval del territori i apunta que "no tot s'hi val" i "no es pot donar llum verda a tots els projectes que apareguin". De fet, afirma que no es pot permetre que es consolidi la idea que "el camp produeixi i la ciutat consumeixi".

Tanmateix, Maragall creu que no es pot fer "marxa enrere" en el Decret d'impuls de les renovables, però sí que es mostra partidari de "plantejar modificacions" si fos necessari i "aprendre de les derivades que han anat sorgint". Tot i això, apunta: "No podem negar el fenomen ni tampoc fer marxa enrere, això seria absurd". El republicà creu que "cal una visió global de país" i té clar que "tenim terra suficient i ciutats suficients per fer-ho i fer-ho bé". En aquest sentit, aposta també per incentivar la implantació de parcs eòlics i solars en polígons i zones urbanes.

PDECat vol donar més veu al territori

Des del PDECat no entren a valorar si el Decret Llei 16/2019 contribueix a ordenar millor els nous projectes de parcs però subratllen que cal evitar "concentracions" d'aquestes instal·lacions al territori i, molt especialment, vetllar perquè no afecti sòl agrari d'alt valor. Segons el cap de llista del PDECat per Lleida, Marc Solsona, s'ha de fer "amb el territori i no d'esquena a ell" i això vol dir que la pagesia també ha de participar en l'ordenació del mapa de nous parcs. "Calen grans consensos i ordenar on es col·loquen els parcs", remarca Solsona.

D'altra banda, proposen incentivar projectes cooperatius de producció energètica al territori per tal que aquest "bé essencial" pugui obtenir-se de forma "equilibrada" i que "tothom s'ho senti seu" per llimar les reticències que hi ha actualment. Cal evitar que "primi la lògica de l'interès per damunt del bé comú". Per això defensen que l'Ajuntament pugui tenir l'última paraula amb aquests projectes, sempre que hi hagi al darrere una estratègia de país. "Calen criteris clars i que ningú vaig per lliure", afirma Solsona. Per al PDECat, el model de transició passa per una ordenació del territori perquè siguin més eficients i evitar "duplicitats". Per això proposen una finestra únic amb la creació d'una Secretaria en el món rural que abordi temes com el desenvolupament rural o la transició energètica.

El PSC aposta per una Llei catalana del territori i d'urbanisme

Des del PSC, defensen que cal avançar en les renovables per poder complir amb els objectius fixats per al 2050 i arribar a la plena substitució dels combustibles fòssils. Proposen una nova Llei catalana del territori i d'urbanisme i un Nou Acord Verd de Catalunya (2020-2030) per fomentar les renovables. Per als socialistes, la petició de macroprojectes ha demostrat que els ajuntaments no tenen una regulació específica per aquest tema "complex", segons paraules de Marta Moreta, número 14 de la llista per Barcelona, que afegeix que cal reforçar aquest "acompanyament" amb la Generalitat i vetllar perquè els parcs siguin respectuosos amb l'entorn.

Si bé entén que són projectes que generen oposició, també creu que són una oportunitat de creació de llocs de treball. Proposen ajudes i incentius fiscals als territoris i veuen indispensable un Pacte amb el món rural i urbà per impulsar les renovables, també en teulats en ciutats. Així, contemplen un Pla de Barris 2.0 amb ajuts per a comunitats energètiques i d'autoconsum i proposen explorar altres fórmules com l'aprofitament dels purins amb plantes de cogeneració energètica.

En Comú Podem vol una Llei de Transició Energètica i una empresa d'energia pública

En Comú Podem defensa que cal una Llei de Transició Energètica perquè el Decret Llei 16/2019 s'ha convertit en una "barra lliure" per a les empreses inversores i no regula la problemàtica. La formació creu que cal trobar l'equilibri entre l'impacte al territori i la transició energètica i subratllen que s'ha de fer amb la planificació i decisió de la Generalitat així com la participació dels ens locals i els ciutadans. "L'última paraula l'ha de tenir l'administració pública, que és qui té capacitat de planificació amb criteris d'ordenació, equitat territorial, participació ciutadana i respecte a la biodiversitat", remarca Lucas Silvano Ferro, número 4 per Barcelona.

Per això, cal una "nova administració pública" que decideixi com ha de ser la transició energètica. Proposen convertir l'actual Institut Català d'Energia (ICAEN) en Agència de l'Energia per dirigir la planificació i crear una empresa pública d'energia amb capacitat de producció, gestió i comercialització que explori "fórmules compartides" amb ajuntaments i ens comarcals. D'aquesta manera, es reduirà la "tensió territorial" que actualment hi ha amb macroprojectes de parcs solars o eòlics a la vegada que proposen crear incentius fiscals per compensar els territoris on s'implantin. El món urbà no en poc quedar al marge i des dels comuns proposen incentius i ajuts per a la instal·lació de plaques solars en teulades de zones urbanes, cooperatives i comunitats energètiques i indústries.

La CUP critica l'especulació amb les renovables

Des de la CUP, la clau d'aquest debat és com es fa "l'aterratge" del marc legal d'energies renovables als municipis. Basha Changuerra, la número 5 de la llista de la formació a Barcelona diu que els macroprojectes de plaques solars són un "parany del capitalisme verd" que vol fer especulació amb les energies renovables. La formació aposta per donar prioritat als edificis ja construïts per posar-hi plaques per no haver de "malvendre" i "destrossar" el territori.

Com a alternativa, proposen estudiar "cas per cas" amb la coordinació dels ajuntaments i els veïns, que han de poder dir la seva i tenir tota la informació, i una mirada "llarga i de país". Són partidaris de fomentar l'autogestió i avançar en la sobirania energètica per posar fi a les oligopolis.

Els cupaires aposten per nous reglaments i incentius fiscals per reduir el consum energètic i les emissions de Co2 i fomentar les renovables. Així mateix, volen treballar en la "remunicipalització" dels sistemes energètics, com podria ser recuperar les centrals hidroelèctriques que tenen les concessions caducades. I defensen que la distribució i producció hauria de ser pública o si més no gestionats per cooperatives locals. Unes accions que volen recollir i desplegar amb un Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.

El PP aposta per analitzar els "errors" i modificar el decret

El PP de Catalunya considera que el Decret Llei 16/2019 "va arribar tard", remarca Santi Rodríguez, número 6 de la llista a la circumscripció de Barcelona. Ara bé, creu que és indispensable fer una avaluació de la seva implantació per veure els "errors" t i corregir-ho. "Ha estat molt criticada per tots els sectors", diu, i creu que hi ha un marge massa gran de "discrecionalitat" de comissions que no dona seguretat jurídica i sense uns "criteris clars". Veu indispensable definir quins terrenys estan "infrautilitzats" i on poden anar aquests parcs, complint també amb la protecció ambiental.

Coincideixen amb buscar l'equilibri entre el seu impacte i els interessos econòmics, però descarten que l'última decisió la prengui el territori. Segons Rodríguez, això retornaria a la situació del 2010 quan "era molt poc el territori on es podien instal·lar i que, finalment, va provocar que no hi haguessin noves instal·lacions" de renovables. Proposen seguir avançant en la implantació i difusió d'instal·lacions d'autoconsum de renovables per a habitatges i indústria. Descarta, però, que s'hagi de regular més. Per últim, defensa que l'energia nuclear és també una bona alternativa als combustibles fòssils perquè no genera gasos d'efecte hivernacle. Una energia que a Catalunya tindrà data de caducitat el 2031.

Vox creu que no s'han d'oblidar l'energia nuclear

La proposta energètica de Vox és avançar cap a la sobirania energètica a nivell estatal amb el foment de les renovables i amb l'ajuda de la nuclear perquè amb les primeres "no seria suficient". Segons Joan Garriga, número 3 de la llista a Barcelona, cal ampliar la capacitat de producció per evitar "anar a buscar l'energia a fora del país" perquè això encareix el preu. "Som suficientment grans per tenir aquestes energies", remarca.

En relació al Decret Llei 16/2019, creu que "es queda a mitges" i genera "inseguretat jurídica". Afirma que els "governs progressistes no hi aposten clarament perquè prefereixen fer hipocresia; abans de posar la planta a casa prefereixen comprar a l'estranger", diu. És per això que cal una normativa "unificada". D'altra banda, admet que la instal·lació de plantes eòliques o solars generen oposició al territori però que cal "buscar la millor solució" per poder tirar endavant també polítiques socials.

Altres notícies que et poden interessar





 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació