05
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
11:14h
Les infermeres Raquel Comellas i Mònica Plans són les encarregades de coordinar la vacunació a Osona. En una entrevista a Osona.com, expliquen que la gestió "no és fàcil" i ho exemplifiquen com "una cursa a contrarellotge" en què ha d'anar "tot rodat". I això es pot veure alterat per un brot a un centre residencial o perquè les vacunes van tard.
Tot i que la vacunació a les residències d'Osona ja està a punt d'acabar, només falten "els serrells", és a dir, aquells que es reincorporen al centre o hi entren de nou. I tornar a vacunar aquests "serrells" tampoc és tasca fàcil. Ha de quadrar: Un vial per cada sis persones. Ni més ni menys.
Malgrat aquesta planificació acurada i adaptabilitat constant, la vacuna és una injecció "d'esperança i alegria" per als usuaris de residències, que aviat farà un any que estan aïllats de la societat. I també per als professionals que venen d'una temporada de cansament després d'una lluita constant contra la Covid-19.
Hem pogut parlar amb les responsables de vacunació a Osona per conèixer els detalls de la campanya que es va iniciar al 5 de gener a la comarca.
- Com estan vivint el procés de vacunació a Osona contra la Covid?
- Raquel Comellas (RC): Ha estat un gran repte. Vaig començar amb les PCR mòbil a Osona i pensava que seria del mateix estil. Però quan vaig començar la campanya de vacunació, vaig veure que no tenia res a veure. És una gestió molt complicada perquè no depèn només de nosaltres, sinó de molta gent. Ho visc com una cursa a contrarellotge diària. Cada dia ens llevem amb una planificació que pot canviar cada hora o minut. Això pot venir donat per brots a residències, i després cal córrer per deslliurar infermeres o per contra, buscar-ne. També s'han de calcular les dosis que hi haurà per persones vacunades.... No és una feina fàcil.
- Mònica Plans (MP): És una experiència brutal en l'àmbit de gestió, ja que la situació és canviant a cada minut. Hem de tenir una adaptabilitat molt important, tan nosaltres com el personal sanitari que ens envolta, així com les residències. I malgrat que hem de fer-ho minut a minut, la gent s'està adaptant molt bé.
- Aquesta adaptabilitat depèn de moltes coses, no?
- MP. Del que ens diguin des de dalt i que arribin les vacunes. De fet, aquests dies han vingut amb retard i la planificació que havia fet la Raquel s'ha hagut de canviar a última hora. Pensa que són centres grans amb professionals sanitaris i tothom ja està agendat. I a més, cal calcular la quantitat de dosis que s'han d'administrar. Que s'hagi de canviar, vol dir que el centre ha de tornar a moure tota aquesta gent. Si no hi ha una bona predisposició per ambdues parts és difícil. Ha d'anar tot rodat.
- Quins tipus de vacuna s'estan administrant a Osona?
- RC. Estem amb la Pfizer. L'única diferència que hi ha hagut entre la primera ronda i ara amb la segona dosi és que inicialment les dosis eren de cinc. És a dir, de cada vial en trèiem cinc vacunes perquè no teníem les xeringues adequades. Ara ens han arribat les adequades i de cada vial en traiem sis dosis.
- D'on provenen aquestes vacunes? On es conserven?
- RC. Les tenim en un macrocongelador al Banc de Sang i Teixits a Barcelona. Quan arriben aquí hem de comptar cinc dies de vida, sinó ens caduca. És la logística difícil de la vacuna.
- S'han trobat en una situació límit en què la vacuna ha estat a punt d'esgotar els seus dies útils?
- RC. Ens hi vam trobar algun cop sobretot durant la primera ronda. Llavors vam organitzar-nos i vam fer una repesca de persones que es volien posar la primera dosi, però que no havien pogut per algun motiu.
- Hi ha hagut reaccions a la vacunació? Més a la primera dosi que a la segona?
- RC. A la primera dosi pràcticament no ha fet cap reacció adversa. Sí que és cert que la segona n'ha fet, però una mica. Hi ha hagut febrícula, dolor al braç, alguna nàusea... però coses greus no n'hem trobat.
MP: De fet, s'està estudiant en l'àmbit català en una unitat conjunta. De moment, no tenim constància d'alguna cosa greu provocada per la vacuna a Osona.
- El col·lectiu sanitari és un dels que s'està vacunant. Inicialment, hi va haver reticència o escepticisme a l'hora d'administrar-se el vaccí?
- MP. La gran majoria ha dit que sí, però hi ha gent que es vol esperar i fins i tot algú que ho ha rebutjat. Curiosament creia que seria un sector que des del primer dia es vacunaria. A mi m'ha sorprès. Em pensava que serien el 100%.
- RC. Sí que és cert que llavors amb la falta d'estoc, tothom es volia vacunar. Durant la segona dosi, també ens han demanat que els administréssim la primera. N'hi ha alguns que s'han volgut esperar.
- D'ençà que va començar la vacunació a Osona (el 5 de gener), s'ha estat algunes setmanes a l'espera de rebre la vacuna?
- RC. Una setmana. Al principi vam fer les residències en dues setmanes. El fet que s'hagi d'esperar 21 dies, ens va quedar una setmana en què no vacunàvem. Llavors es va incorporar la Mònica i ens vam poder organitzar un xic més, ja que l'inici de campanya de vacunació va venir de cop. Durant aquesta setmana no vam vacunar, però no vam estar parades, sinó que vam estar planificant.
- A més d'aquesta espera, també han patit inclemències meteorològiques com la nevada d'aquest gener. Amb què es van trobar i com s'ho van fer?
- RC. Aquell matí havíem d'anar a vacunar a la residència Vilademany de Taradell i al Centre Riudeperes de Sant Tomàs, a Calldetenes. A la tarda, havíem d'anar a Roda de ter, l'Esquirol i Cantonigròs. Al Collsacabra sí que hi havia més neu i va ser més complicat. Vam trucar els Mossos per veure si ens podien ajudar. Vam arribar a tot arreu.
- Segons dades de principis d'aquesta setmana, un 70% dels usuaris de residències ja ha rebut la segona dosi i un 99,9% la primera, quan preveuen que tots els residents d'Osona estiguin vacunats?
- RC. Aquesta setmana acabem residències i la que ve tanquem serrells. És a dir, aquells usuaris que són nous ingresos o que retornen el centre perquè han estat Covid positu o han estat ingressats, així com treballadors de la residència.
- MP. Aquest és el problema que tenim actualment, que van sorgint nous ingressos als centres residencials. Hem de valorar com gestionar aquestes puntes que queden soltes. Hem de tenir en compte que cada cop que anem a vacunar hi ha d'haver sis persones, és a dir, sis dosis d'un vial. No podem anar-ne vacunar tres, n'hem de vacunar sis.
- Com reben el vaccí aquests usuaris de residències, que estan aïllats de la societat? Quins sentiments els desperta?
- MP. Per molts és esperança.
- RC. Per als usuaris ha estat com una dosi d'esperança i alegria per tornar a la normalitat. Són un col·lectiu que ha estat molt castigat i els hem tingut tancats durant mesos. Pensar que podran tornar a abraçar un familiar és com un regal de vida.
- Les residències que han tingut casos de Covid ja s'han pogut vacunar?
- RC. Sí. Per exemple, n'hi ha una que va tenir un brot i la segona dosi es va haver d'ajornar.
- Fins quan es pot aplicar la segona dosi? Han de passar 21 dies sí o sí?
- MP. Mínim 19 dies, màxim 42 dies.
- I els sanitaris com han rebut la vacuna?
- MP. És com veure el fi. Durant la primera onada de Covid, molts professionals van caure. La vacuna suposa poder-se protegir, que no falli més personal, que s'estabilitzi i la transmissió vagi baixant.
- RC. Hem estat presents en algunes de les vacunacions a professionals i per a ells també és un dia d'alegria. És com l'inici d'acabar un malson que portem mesos vivint.
- Després de les residències amb quins grups continuaran la vacunació?
- RC. Estem pendents de noves indicacions. S'ha parlat de grans dependents, majors de 80 anys... però encara no tenim indicacions al respecte.
- Per acabar, quan preveuen que podria està vacunada tota la població d'Osona?
- RC. No t'ho podem contestar. Fixar una data de tot Osona és molt complicat. Només s'ha fixat com a data límit el 30 de març per tenir vacunats totes les residències i tot el col·lectiu sanitari.
Tot i que la vacunació a les residències d'Osona ja està a punt d'acabar, només falten "els serrells", és a dir, aquells que es reincorporen al centre o hi entren de nou. I tornar a vacunar aquests "serrells" tampoc és tasca fàcil. Ha de quadrar: Un vial per cada sis persones. Ni més ni menys.
Malgrat aquesta planificació acurada i adaptabilitat constant, la vacuna és una injecció "d'esperança i alegria" per als usuaris de residències, que aviat farà un any que estan aïllats de la societat. I també per als professionals que venen d'una temporada de cansament després d'una lluita constant contra la Covid-19.
Hem pogut parlar amb les responsables de vacunació a Osona per conèixer els detalls de la campanya que es va iniciar al 5 de gener a la comarca.
- Com estan vivint el procés de vacunació a Osona contra la Covid?
- Raquel Comellas (RC): Ha estat un gran repte. Vaig començar amb les PCR mòbil a Osona i pensava que seria del mateix estil. Però quan vaig començar la campanya de vacunació, vaig veure que no tenia res a veure. És una gestió molt complicada perquè no depèn només de nosaltres, sinó de molta gent. Ho visc com una cursa a contrarellotge diària. Cada dia ens llevem amb una planificació que pot canviar cada hora o minut. Això pot venir donat per brots a residències, i després cal córrer per deslliurar infermeres o per contra, buscar-ne. També s'han de calcular les dosis que hi haurà per persones vacunades.... No és una feina fàcil.
- Mònica Plans (MP): És una experiència brutal en l'àmbit de gestió, ja que la situació és canviant a cada minut. Hem de tenir una adaptabilitat molt important, tan nosaltres com el personal sanitari que ens envolta, així com les residències. I malgrat que hem de fer-ho minut a minut, la gent s'està adaptant molt bé.
- Aquesta adaptabilitat depèn de moltes coses, no?
- MP. Del que ens diguin des de dalt i que arribin les vacunes. De fet, aquests dies han vingut amb retard i la planificació que havia fet la Raquel s'ha hagut de canviar a última hora. Pensa que són centres grans amb professionals sanitaris i tothom ja està agendat. I a més, cal calcular la quantitat de dosis que s'han d'administrar. Que s'hagi de canviar, vol dir que el centre ha de tornar a moure tota aquesta gent. Si no hi ha una bona predisposició per ambdues parts és difícil. Ha d'anar tot rodat.
- Quins tipus de vacuna s'estan administrant a Osona?
- RC. Estem amb la Pfizer. L'única diferència que hi ha hagut entre la primera ronda i ara amb la segona dosi és que inicialment les dosis eren de cinc. És a dir, de cada vial en trèiem cinc vacunes perquè no teníem les xeringues adequades. Ara ens han arribat les adequades i de cada vial en traiem sis dosis.
Mònica Plans i Raquel Comellas. Foto: Josep M Montaner
- D'on provenen aquestes vacunes? On es conserven?
- RC. Les tenim en un macrocongelador al Banc de Sang i Teixits a Barcelona. Quan arriben aquí hem de comptar cinc dies de vida, sinó ens caduca. És la logística difícil de la vacuna.
- S'han trobat en una situació límit en què la vacuna ha estat a punt d'esgotar els seus dies útils?
- RC. Ens hi vam trobar algun cop sobretot durant la primera ronda. Llavors vam organitzar-nos i vam fer una repesca de persones que es volien posar la primera dosi, però que no havien pogut per algun motiu.
"La primera dosi pràcticament no ha fet cap reacció adversa; la segona, una mica"
- Hi ha hagut reaccions a la vacunació? Més a la primera dosi que a la segona?
- RC. A la primera dosi pràcticament no ha fet cap reacció adversa. Sí que és cert que la segona n'ha fet, però una mica. Hi ha hagut febrícula, dolor al braç, alguna nàusea... però coses greus no n'hem trobat.
MP: De fet, s'està estudiant en l'àmbit català en una unitat conjunta. De moment, no tenim constància d'alguna cosa greu provocada per la vacuna a Osona.
- El col·lectiu sanitari és un dels que s'està vacunant. Inicialment, hi va haver reticència o escepticisme a l'hora d'administrar-se el vaccí?
- MP. La gran majoria ha dit que sí, però hi ha gent que es vol esperar i fins i tot algú que ho ha rebutjat. Curiosament creia que seria un sector que des del primer dia es vacunaria. A mi m'ha sorprès. Em pensava que serien el 100%.
- RC. Sí que és cert que llavors amb la falta d'estoc, tothom es volia vacunar. Durant la segona dosi, també ens han demanat que els administréssim la primera. N'hi ha alguns que s'han volgut esperar.
- D'ençà que va començar la vacunació a Osona (el 5 de gener), s'ha estat algunes setmanes a l'espera de rebre la vacuna?
- RC. Una setmana. Al principi vam fer les residències en dues setmanes. El fet que s'hagi d'esperar 21 dies, ens va quedar una setmana en què no vacunàvem. Llavors es va incorporar la Mònica i ens vam poder organitzar un xic més, ja que l'inici de campanya de vacunació va venir de cop. Durant aquesta setmana no vam vacunar, però no vam estar parades, sinó que vam estar planificant.
Les coordinadores de vacunació a Osona també han hagut de superar inclemències meteorològiques. Foto: Josep M Montaner
- A més d'aquesta espera, també han patit inclemències meteorològiques com la nevada d'aquest gener. Amb què es van trobar i com s'ho van fer?
- RC. Aquell matí havíem d'anar a vacunar a la residència Vilademany de Taradell i al Centre Riudeperes de Sant Tomàs, a Calldetenes. A la tarda, havíem d'anar a Roda de ter, l'Esquirol i Cantonigròs. Al Collsacabra sí que hi havia més neu i va ser més complicat. Vam trucar els Mossos per veure si ens podien ajudar. Vam arribar a tot arreu.
"Cada cop que anem a vacunar hi ha d'haver sis persones, és a dir, sis dosis d'un vial"
- Segons dades de principis d'aquesta setmana, un 70% dels usuaris de residències ja ha rebut la segona dosi i un 99,9% la primera, quan preveuen que tots els residents d'Osona estiguin vacunats?
- RC. Aquesta setmana acabem residències i la que ve tanquem serrells. És a dir, aquells usuaris que són nous ingresos o que retornen el centre perquè han estat Covid positu o han estat ingressats, així com treballadors de la residència.
- MP. Aquest és el problema que tenim actualment, que van sorgint nous ingressos als centres residencials. Hem de valorar com gestionar aquestes puntes que queden soltes. Hem de tenir en compte que cada cop que anem a vacunar hi ha d'haver sis persones, és a dir, sis dosis d'un vial. No podem anar-ne vacunar tres, n'hem de vacunar sis.
- Com reben el vaccí aquests usuaris de residències, que estan aïllats de la societat? Quins sentiments els desperta?
- MP. Per molts és esperança.
- RC. Per als usuaris ha estat com una dosi d'esperança i alegria per tornar a la normalitat. Són un col·lectiu que ha estat molt castigat i els hem tingut tancats durant mesos. Pensar que podran tornar a abraçar un familiar és com un regal de vida.
- Les residències que han tingut casos de Covid ja s'han pogut vacunar?
- RC. Sí. Per exemple, n'hi ha una que va tenir un brot i la segona dosi es va haver d'ajornar.
- Fins quan es pot aplicar la segona dosi? Han de passar 21 dies sí o sí?
- MP. Mínim 19 dies, màxim 42 dies.
- I els sanitaris com han rebut la vacuna?
- MP. És com veure el fi. Durant la primera onada de Covid, molts professionals van caure. La vacuna suposa poder-se protegir, que no falli més personal, que s'estabilitzi i la transmissió vagi baixant.
- RC. Hem estat presents en algunes de les vacunacions a professionals i per a ells també és un dia d'alegria. És com l'inici d'acabar un malson que portem mesos vivint.
- Després de les residències amb quins grups continuaran la vacunació?
- RC. Estem pendents de noves indicacions. S'ha parlat de grans dependents, majors de 80 anys... però encara no tenim indicacions al respecte.
- Per acabar, quan preveuen que podria està vacunada tota la població d'Osona?
- RC. No t'ho podem contestar. Fixar una data de tot Osona és molt complicat. Només s'ha fixat com a data límit el 30 de març per tenir vacunats totes les residències i tot el col·lectiu sanitari.