02
de febrer
del
2021
L'ERO a Girbau, que afecta 76 treballadors, també ha arribat al ple de l'Ajuntament de Vic d'aquest dilluns. A principis d'aquest gener, la companyia va anunciar la presentació de l'expedient per motius econòmics i organitzatius, provocats per la baixada de facturació lligada al descens de les comandes. És un sector que depèn del turisme. Mentre l'empresa hi veu causes conjunturals, el comitè creu que són circumstancials i demanen altres mesures.
Al plenari d'aquest dilluns, durant el torn de precs i preguntes, els tres partits de l'oposició (ERC, Capgirem Vic i PSC) van demanar al govern de la ciutat que es posicionés en contra l'expedient. Des d'ERC, el regidor Josep Lluís Garcia exposava que serà un "cop dur" per a les famílies, ciutat i comarca, i va demanar fer "un front comú" per evitar l'ERO i "totes les seves conseqüències". Carla Dinarès, de Capgirem, reiterava l'oposició frontal a l'expedient i així evitar "la destrucció dels llocs de treball". En aquest sentit es pronunciava la socialista Carme Tena, remarcant que estan al costat dels treballadors. La socialista també va demanar que la Generalitat fes de "mediador per trobar una solució favorable als treballadors".
Des de l'equip de govern, el primer tinent d'alcaldia, Josep Arimany, posava en èmfasi la preocupació que genera aquesta situació per a tothom i en aquest cas per a tots els partits del consistori. El regidor va remarcar que faran "tot el possible perquè no es facin els acomiadaments". "Estem al costat dels treballadors i de l'empresa", remarcava. També va intervenir l'alcaldessa Anna Erra, que va apuntar que està "en contacte permanent" amb ambdues parts i posarà al dia a la resta de formacions sobre com evoluciona la situació. "Hem d'ajudar a totes les empreses que tenen dificultats", afegia l'alcaldessa.
Pinya per la llengua catalana, excepte el PSC
La pinya per evitar el tancament de Girbau, no hi va ser del tot per defensar la llengua catalana. ERC va presentar una moció en defensa de la unitat de la llengua. Tal com exposava el regidor Josep Lluís García, es tracta d'una iniciativa de Plataforma per la Llengua que s'ha presentat en diversos ajuntaments i vol reconèixer i declarar aquesta unitat, sense menystenir les altres denominacions existents. En el text també es rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials.
Des de Capgirem Vic, Susanna Vives exposava que "la negació de la unitat de la llengua és una estratègia de l'unionisme" i que per tant li estaven donant corda. Alhora també va criticar que des de partits com CiU o ERC s'hagués renunciat al reconeixement dels Països Catalans.
Des de l'equip de govern Susagna Roura, va apuntar que "utilitzar com a pretext la diferent nomenclatura d'una mateixa llengua per a considerar-la un idioma diferent no tan sols és un signe d'incultura sinó també un menysteniment científic i acadèmic". "La unitat de la llengua surt del sentit comú, si no fos així tots els catalanoparlants seríem poliglotes", exemplificava.
Per la seva banda, des del PSC, Carme Tena exposava que "els dialectes existeixen en qualsevol llengua i en la catalana també" i criticava "la uniformitat" del text. D'altra banda, explicava que no creuen que "l'estat espanyol estigui fonamentant el secessionisme lingüístic", tal com deia el text. Per això, "amb aquest afany d'una part de l'independentisme d'acaparar territoris", es va abstenir.
"Ens hauria que hagués votat a favor", lamentava el regidor Garcia. "S'ha confós. Quan parlem d'unitat no parlem d'homogeneïtat. El català és divers, és una llengua rica. Demanàvem una defensa unida de totes les seves variants", concloïa.
Plans estratègics i transparència, entre els dictàmens
Dels vuit dictàmens presentats, la meitat van prosperar per unanimitat. Es tracta de l'aprovació del primer pla estratègic de subvencions, del pla estratègic dels centres cívics de Vic, una modificació de crèdits per una campanya de suport al comerç local i de les tarifes del servei de taxi per al 2021.
Un dels punts que no va aconseguir el suport de tots els partits va ser la modificació de les bases d'execució del pressupost de 2021. En paraules de la regidora d'Hisenda, Núria Homs, es modifiquen aquestes bases amb l'objectiu d'agilitzar els contractes menors. Tant ERC com Capgirem Vic no ho van veure amb bons ulls. Els republicans es van abstenir i Capgirem va votar en contra.
El regidor de Capgirem Pere Freixa al·legava que es rebaixava "la fiscalització i la transparència de les despeses"; mentre que la portaveu d'ERC Maria Balasch apuntava que "el moviment no ajudava a la transparència". Homs va contestar-los que no tenia "res a veure amb la transparència", ja que tot es seguirà publicant i qualsevol aprovació passaria per junta de govern on també poden assistir-hi els partits de l'oposició. "Té a veure amb l'eficiència de l'administració pública", deia. Posava d'exemple que habitualment un contracte menor pot tardar entre 7 i 8 setmanes, ara es podrà "enllestir" amb 15 dies.
D'altra banda, ni Capgirem ni el PSC van veure bé la subhasta d'una parcel·la entre els carrers Cantonigròs i de l'Esquirol. Ambdós partits van al·legar que es malvenia el terreny a un preu massa rebaixat. La regidora d'Urbansime Fabiana Palmero va apuntar que per les característiques que tenia no podia ser una parcel·la completa (s'anomena "sobrera") i només es podia vendre als veïns adjacents, ambdós interessats. "El posem a subhasta perquè guanyi el millor postor", afegia.
Al plenari d'aquest dilluns, durant el torn de precs i preguntes, els tres partits de l'oposició (ERC, Capgirem Vic i PSC) van demanar al govern de la ciutat que es posicionés en contra l'expedient. Des d'ERC, el regidor Josep Lluís Garcia exposava que serà un "cop dur" per a les famílies, ciutat i comarca, i va demanar fer "un front comú" per evitar l'ERO i "totes les seves conseqüències". Carla Dinarès, de Capgirem, reiterava l'oposició frontal a l'expedient i així evitar "la destrucció dels llocs de treball". En aquest sentit es pronunciava la socialista Carme Tena, remarcant que estan al costat dels treballadors. La socialista també va demanar que la Generalitat fes de "mediador per trobar una solució favorable als treballadors".
Des de l'equip de govern, el primer tinent d'alcaldia, Josep Arimany, posava en èmfasi la preocupació que genera aquesta situació per a tothom i en aquest cas per a tots els partits del consistori. El regidor va remarcar que faran "tot el possible perquè no es facin els acomiadaments". "Estem al costat dels treballadors i de l'empresa", remarcava. També va intervenir l'alcaldessa Anna Erra, que va apuntar que està "en contacte permanent" amb ambdues parts i posarà al dia a la resta de formacions sobre com evoluciona la situació. "Hem d'ajudar a totes les empreses que tenen dificultats", afegia l'alcaldessa.
Pinya per la llengua catalana, excepte el PSC
La pinya per evitar el tancament de Girbau, no hi va ser del tot per defensar la llengua catalana. ERC va presentar una moció en defensa de la unitat de la llengua. Tal com exposava el regidor Josep Lluís García, es tracta d'una iniciativa de Plataforma per la Llengua que s'ha presentat en diversos ajuntaments i vol reconèixer i declarar aquesta unitat, sense menystenir les altres denominacions existents. En el text també es rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials.
Des de Capgirem Vic, Susanna Vives exposava que "la negació de la unitat de la llengua és una estratègia de l'unionisme" i que per tant li estaven donant corda. Alhora també va criticar que des de partits com CiU o ERC s'hagués renunciat al reconeixement dels Països Catalans.
Des de l'equip de govern Susagna Roura, va apuntar que "utilitzar com a pretext la diferent nomenclatura d'una mateixa llengua per a considerar-la un idioma diferent no tan sols és un signe d'incultura sinó també un menysteniment científic i acadèmic". "La unitat de la llengua surt del sentit comú, si no fos així tots els catalanoparlants seríem poliglotes", exemplificava.
Per la seva banda, des del PSC, Carme Tena exposava que "els dialectes existeixen en qualsevol llengua i en la catalana també" i criticava "la uniformitat" del text. D'altra banda, explicava que no creuen que "l'estat espanyol estigui fonamentant el secessionisme lingüístic", tal com deia el text. Per això, "amb aquest afany d'una part de l'independentisme d'acaparar territoris", es va abstenir.
"Ens hauria que hagués votat a favor", lamentava el regidor Garcia. "S'ha confós. Quan parlem d'unitat no parlem d'homogeneïtat. El català és divers, és una llengua rica. Demanàvem una defensa unida de totes les seves variants", concloïa.
Plans estratègics i transparència, entre els dictàmens
Dels vuit dictàmens presentats, la meitat van prosperar per unanimitat. Es tracta de l'aprovació del primer pla estratègic de subvencions, del pla estratègic dels centres cívics de Vic, una modificació de crèdits per una campanya de suport al comerç local i de les tarifes del servei de taxi per al 2021.
Un dels punts que no va aconseguir el suport de tots els partits va ser la modificació de les bases d'execució del pressupost de 2021. En paraules de la regidora d'Hisenda, Núria Homs, es modifiquen aquestes bases amb l'objectiu d'agilitzar els contractes menors. Tant ERC com Capgirem Vic no ho van veure amb bons ulls. Els republicans es van abstenir i Capgirem va votar en contra.
El regidor de Capgirem Pere Freixa al·legava que es rebaixava "la fiscalització i la transparència de les despeses"; mentre que la portaveu d'ERC Maria Balasch apuntava que "el moviment no ajudava a la transparència". Homs va contestar-los que no tenia "res a veure amb la transparència", ja que tot es seguirà publicant i qualsevol aprovació passaria per junta de govern on també poden assistir-hi els partits de l'oposició. "Té a veure amb l'eficiència de l'administració pública", deia. Posava d'exemple que habitualment un contracte menor pot tardar entre 7 i 8 setmanes, ara es podrà "enllestir" amb 15 dies.
D'altra banda, ni Capgirem ni el PSC van veure bé la subhasta d'una parcel·la entre els carrers Cantonigròs i de l'Esquirol. Ambdós partits van al·legar que es malvenia el terreny a un preu massa rebaixat. La regidora d'Urbansime Fabiana Palmero va apuntar que per les característiques que tenia no podia ser una parcel·la completa (s'anomena "sobrera") i només es podia vendre als veïns adjacents, ambdós interessats. "El posem a subhasta perquè guanyi el millor postor", afegia.