Covid-19

Un petó de la mare després de 300 dies

La Lola Muñoz pot tornar a tocar la seva mare després de deu mesos de tancament de les residències i només poder veure-la a distància

per Carles Fiter , 19 de gener de 2021 a les 17:48 |
La Lola Muñoz i la seva mare Anna Vilaseca | Sergi Cámara

La passada nit del 12 de març de 2020, la Lola Muñoz es va acomiadar de la seva mare Anna Vilaseca a la residència Aura de Manlleu. Va deixar-la al llit, va abrigar-la, va fer-li un petó, va dir-li "t'estimo" i un "fins demà". Després de 308 dies la Lola ha pogut tornar a tocar la seva mare, encara que sigui vestida d'EPI. Ja l'havia vista abans, però amb una distància de dos metres.

"Ha estat una trobada molt emotiva", diu la Lola, destacant sobretot la reacció de les emocions no tenen preu. "Al principi ha necessitat uns minuts, però la resta del temps no ha de deixat de parlar, somriure, riure...", diu, mentre remarca que vol això per la seva mare "cada dia".



Ella no ha estat l'única que l'ha visitat. També van poder fer-ho les seves dues germanes el passat 25 de desembre i 1 de gener. "Els cops que hem pogut anar-hi, ha tornat l'Anna Vilaseca", destaca. En aquest sentit, remarca que la importància del contacte físic sobretot en el cas de la seva mare, una persona amb Alzheimer.

Com d'altres famílies, les visites diàries que li feien a la seva mare es van veure estroncades per la Covid. "Estava sola només quan dormia", recorda. Entre les filles i el seu home s'ho repartien per anar-hi diàriament. Ara ho han de fer per una visita setmanal de 30 minuts.


Emocions i lluita compartides

La Lola és una de les impulsores de la plataforma els Estels silenciats, que es va posar en marxa el passat agost, i que precisament, reivindica els drets de les persones grans a les residències i l'acostament de les seves famílies. "Se'ls vol protegir tant del contagi que s'han oblidat de la part emocional i psicològica", explica.

En aquest sentit, apunta que hi ha centres que ho tenen més en compte, però d'altres que fan "menys" d'allò que exigeix el protocol. "El que marca la Generalitat ja no ens agrada perquè juguen amb els residents i els sentiments", critica, i també apunta que han tingut "10 mesos per aprendre i trobar alternatives per solucionar-ho".

Per això demana un canvi de model urgent "perquè no se'ls tracta amb els mateixos drets" i actualment "l'atenció no està centrada en la persona". "És una barbaritat, indigne i injust. Hi ha famílies que estan perdent els pares i mares, i no se'ls ha donat ni l'opció de tocar-los", etziba. "Estan passant angoixes per aquesta situació", mentre remarca que hi ha "emocions molt compartides" amb les famílies com la impotència, la incomprensió, etc.

Finalment, destaca que cal fer-hi alguna cosa perquè el temps juga en contra les persones més grans i vulnerables. "No sé si el que he fet avui podré tornar a fer-ho d'aquí a un mes", conclou.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació