15
de gener
del
2021
La Generalitat ha tombat el macroprojecte de 432 hectàrees de plaques solars que uns promotors volien fer a Osona. La Ponència d'Energies Renovables del Departament de Territori ha emès un informe desfavorable que el qualifica com a "no viable". Segons publica El 9 Nou i ha confirmat l'ACN, un cop estudiada tota la documentació i les al·legacions dels ajuntaments afectats –Manlleu, l'Esquirol i Torelló-, es considera que hi ha aspectes determinants que "són insalvables" per ser "incompatible amb el planejament urbanístic" i tenint en compte l'impacte al territori i l'incompliment del criteri de "proporcionalitat" amb l'entorn i el model parcel·lari existent". El projecte havia generat una gran oposició del món local i la pagesia.
La Ponència d'Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha analitzat tota la documentació i ha conclòs que l'emplaçament del macroprojecte de plaques solars a Osona "no és viable". Ens els informes desfavorables que han valorat la proposta, destaca el dels serveis territorials d'Urbanisme a la Catalunya Central. Subratllen la "incompatibilitat" de la planta tenint en compte les grans dimensions i les característiques dels sòls, on el planejament urbanístic hi assigna "valors de protecció agrària i paisatgística" (una reserva vegetal i paisatgística a Torelló i una zona de reserva forestal a l'Esquirol). Així mateix, consideren que caldria replantejar la proposta per "excloure'n les parts més sensibles" i amb una "reducció substancial" de l'àmbit on es vol fer.
En l'apartat de viabilitat urbanística, l'informe de la Ponència és molt contundent. En destaquen l'"elevada superfície" de terrenys inclosos en el sistema d'espais oberts del planejament territorial que els considera "sòls de protecció especial", i que els diferents planejaments municipals desenvolupen com a "sòls per a la protecció de l’activitat agrícola i ramadera, així com forestal, fluvial, entre d’altres". Unes consideracions que fan que el projecte sigui "incompatible". En aquest sentit, s'indica també que el futur projecte formaria part de la unitat de paisatge Plana de Vic inclosa en Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals aprovat definitivament, el 27 de juliol de 2016, pel conseller de Territori i Sostenibilitat.
Per la seva banda, els serveis territorials del Departament de Territori van considerar que l'avantprojecte era viable pel que fa a patrimoni natural i biodiversitat però remarquen que caldria tenir en compte en el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental aspectes d'hàbitats naturals, fauna i explotació de la planta solar.
Pel que fa a l'informe del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, es descarta que hi hagin elements determinants que es puguin considerar "insalvables o desaconsellin la ubicació". Però s'observa que faria falta un estudi d'afectació sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic) així com els resultats d'una prospecció arqueològica superficial de la zona afectada.
Satisfacció del món local que manté l'aposta per les renovables
La notícia ha estat molt ben rebuda entre els alcaldes i el Consell Comarcal d'Osona. Fa unes setmanes van unir esforços i van fer pública la seva oposició al projecte per l'impacte al territori. Ho valoren com a una decisió "lògica" i de "sentit comú". El president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, afirma que aquest era un projecte "desmesurat" i que han rebut amb satisfacció el no rotund de la Generalitat.
Ara bé, els ajuntaments i el Consell Comarcal coincideixen que "la feina no s'acaba aquí" i que cal treballar plegats amb la Generalitat en la regulació de la implantació de parcs solars per poder avançar cap a la transició energètica. S'ha demanat formar una taula de treball per abordar aquesta qüestió a nivell de país. "Les administracions ens hem de posar les piles i definir els terrenys on es poden instal·lar", afirma Rodríguez. I remarca que cal buscar els equilibris perquè hi hagi una sobirania energètica però també alimentària.
Des de l'Ajuntament de Manlleu coincideixen amb aquesta visió. Segons explica el regidor d'Urbanisme, Enric Vilaregut, en el darrer ple de desembre van aprovar suspendre les llicències per aquest tipus d'activitat per poder elaborar una normativa adequada. "No estem en contra dels parcs, però no volem que siguin desproporcionats; cal regular la potència, dimensió i la seva situació", afirma.
Tant l'Ajuntament de Torelló com el de l'Esquirol celebren la decisió i posen en valor la feina conjunta de tot el territori amb les al·legacions. "Cal un debat col·lectiu", destaca l'alcalde Àlex Montanyà, i avisa que "no es deixaran trepitjar per multinacionals mogudes per l'especulació". El batlle de Torelló, Marçal Ortuño, afegeix que l'emergència climàtica "no pot servir d'excusa" per un model energètic que no és adequat.
Els promotors del projecte poden presentar al·legacions si bé el territori es mostra confiat perquè els arguments de l'informe desfavorable són "molt contundents".
Folgueroles, viable, però en standby
La Ponència d'Energies Viables sí que veu "viable" el parc fotovoltaic que es vol engegar a Folgueroles, tot i que exigeix més informes d'impacte mediambiental. Segons la documentació presentada pel promotor, la superfície d'afectació serà de 46,1 hectàrees de superfície de tanca del parc i 25,7 hectàrees de superfície útil. La instal·lació tindria una potència nominal de 12,8 MW i estaria composta per 33.696 panells fotovoltaics distribuïts en quatre subcamps.
A parer de la Generalitat, al document ambiental presentat pel promotor no es fa un estudi detallat dels impactes que tindria el parc sobre el planejament territorial, com tampoc dels valors que motiven la declaració. Per aquesta raó, per tal que el projecte sigui viable, insta a "millorar la implantació sota el criteri de proporcionalitat i de respecte a la matriu biofísica del territori" i apunta al fet que podria "ser necessària la seva reducció". Ara, el promotor té un termini de dos anys per aportar la nova documentació.
Des de l'Ajuntament de Folgueroles, l'alcalde, Xevi Roviró, reconeix que estan "inquiets". "Entenem que hem d'apostar per aquestes energies, però també volem terrenys agrícoles, no ha de ser un preu per l'altre", apunta. Confia en el fet que, com deixa a entreveure l'informe, si finalment s'acaba executant sigui d'unes dimensions més reduïdes i, per tant, tingui un menor impacte per l'agricultura.
Roviró deixa clar que tot i que preferirien que es dugués a terme en altres zones o d'una forma més dispersada. "No ens hi neguem, però no llencen coets a l'aire perquè cal buscar un equilibri", exigeix, tot recordant que el planejament actual afecta en gran part "terrenys agrícoles de primera qualitat". Per això, reclama que "es tingui en compte l'agricultura, perquè les plaques solars no es poden menjar".
La Ponència d'Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha analitzat tota la documentació i ha conclòs que l'emplaçament del macroprojecte de plaques solars a Osona "no és viable". Ens els informes desfavorables que han valorat la proposta, destaca el dels serveis territorials d'Urbanisme a la Catalunya Central. Subratllen la "incompatibilitat" de la planta tenint en compte les grans dimensions i les característiques dels sòls, on el planejament urbanístic hi assigna "valors de protecció agrària i paisatgística" (una reserva vegetal i paisatgística a Torelló i una zona de reserva forestal a l'Esquirol). Així mateix, consideren que caldria replantejar la proposta per "excloure'n les parts més sensibles" i amb una "reducció substancial" de l'àmbit on es vol fer.
En l'apartat de viabilitat urbanística, l'informe de la Ponència és molt contundent. En destaquen l'"elevada superfície" de terrenys inclosos en el sistema d'espais oberts del planejament territorial que els considera "sòls de protecció especial", i que els diferents planejaments municipals desenvolupen com a "sòls per a la protecció de l’activitat agrícola i ramadera, així com forestal, fluvial, entre d’altres". Unes consideracions que fan que el projecte sigui "incompatible". En aquest sentit, s'indica també que el futur projecte formaria part de la unitat de paisatge Plana de Vic inclosa en Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals aprovat definitivament, el 27 de juliol de 2016, pel conseller de Territori i Sostenibilitat.
Per la seva banda, els serveis territorials del Departament de Territori van considerar que l'avantprojecte era viable pel que fa a patrimoni natural i biodiversitat però remarquen que caldria tenir en compte en el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental aspectes d'hàbitats naturals, fauna i explotació de la planta solar.
Pel que fa a l'informe del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, es descarta que hi hagin elements determinants que es puguin considerar "insalvables o desaconsellin la ubicació". Però s'observa que faria falta un estudi d'afectació sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic) així com els resultats d'una prospecció arqueològica superficial de la zona afectada.
Satisfacció del món local que manté l'aposta per les renovables
La notícia ha estat molt ben rebuda entre els alcaldes i el Consell Comarcal d'Osona. Fa unes setmanes van unir esforços i van fer pública la seva oposició al projecte per l'impacte al territori. Ho valoren com a una decisió "lògica" i de "sentit comú". El president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, afirma que aquest era un projecte "desmesurat" i que han rebut amb satisfacció el no rotund de la Generalitat.
Ara bé, els ajuntaments i el Consell Comarcal coincideixen que "la feina no s'acaba aquí" i que cal treballar plegats amb la Generalitat en la regulació de la implantació de parcs solars per poder avançar cap a la transició energètica. S'ha demanat formar una taula de treball per abordar aquesta qüestió a nivell de país. "Les administracions ens hem de posar les piles i definir els terrenys on es poden instal·lar", afirma Rodríguez. I remarca que cal buscar els equilibris perquè hi hagi una sobirania energètica però també alimentària.
Des de l'Ajuntament de Manlleu coincideixen amb aquesta visió. Segons explica el regidor d'Urbanisme, Enric Vilaregut, en el darrer ple de desembre van aprovar suspendre les llicències per aquest tipus d'activitat per poder elaborar una normativa adequada. "No estem en contra dels parcs, però no volem que siguin desproporcionats; cal regular la potència, dimensió i la seva situació", afirma.
Tant l'Ajuntament de Torelló com el de l'Esquirol celebren la decisió i posen en valor la feina conjunta de tot el territori amb les al·legacions. "Cal un debat col·lectiu", destaca l'alcalde Àlex Montanyà, i avisa que "no es deixaran trepitjar per multinacionals mogudes per l'especulació". El batlle de Torelló, Marçal Ortuño, afegeix que l'emergència climàtica "no pot servir d'excusa" per un model energètic que no és adequat.
Els promotors del projecte poden presentar al·legacions si bé el territori es mostra confiat perquè els arguments de l'informe desfavorable són "molt contundents".
Folgueroles, viable, però en standby
La Ponència d'Energies Viables sí que veu "viable" el parc fotovoltaic que es vol engegar a Folgueroles, tot i que exigeix més informes d'impacte mediambiental. Segons la documentació presentada pel promotor, la superfície d'afectació serà de 46,1 hectàrees de superfície de tanca del parc i 25,7 hectàrees de superfície útil. La instal·lació tindria una potència nominal de 12,8 MW i estaria composta per 33.696 panells fotovoltaics distribuïts en quatre subcamps.
A parer de la Generalitat, al document ambiental presentat pel promotor no es fa un estudi detallat dels impactes que tindria el parc sobre el planejament territorial, com tampoc dels valors que motiven la declaració. Per aquesta raó, per tal que el projecte sigui viable, insta a "millorar la implantació sota el criteri de proporcionalitat i de respecte a la matriu biofísica del territori" i apunta al fet que podria "ser necessària la seva reducció". Ara, el promotor té un termini de dos anys per aportar la nova documentació.
Des de l'Ajuntament de Folgueroles, l'alcalde, Xevi Roviró, reconeix que estan "inquiets". "Entenem que hem d'apostar per aquestes energies, però també volem terrenys agrícoles, no ha de ser un preu per l'altre", apunta. Confia en el fet que, com deixa a entreveure l'informe, si finalment s'acaba executant sigui d'unes dimensions més reduïdes i, per tant, tingui un menor impacte per l'agricultura.
Roviró deixa clar que tot i que preferirien que es dugués a terme en altres zones o d'una forma més dispersada. "No ens hi neguem, però no llencen coets a l'aire perquè cal buscar un equilibri", exigeix, tot recordant que el planejament actual afecta en gran part "terrenys agrícoles de primera qualitat". Per això, reclama que "es tingui en compte l'agricultura, perquè les plaques solars no es poden menjar".