Mapes interactius

MAPES El risc de rebrot segueix pujant a Vic mentre dona una treva a Manlleu

La dada a Osona augmenta 45 punts en una setmana i se situa en 529

per Roger Tugas Vilardell, 29 de desembre de 2020 a les 10:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 18 i el 24 de desembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

L'expansió del coronavirus es va frenar a les portes de les festes de Nadal. Amb una velocitat de propagació (Rt) aproximant-se a 1, però amb els hospitals omplint-se de nou i els morts augmentant, com a conseqüència de l'increment de contagis a partir del pont, l'impacte de les trobades dels darrers dies trigarà encara una mica a calibrar-se. En tot cas, l'estancament global fins al dia 24 amaga realitats molt diverses, ja que prop de la meitat de comarques i ciutats de més de 20.000 habitants seguien empitjorant i l'altra meitat, millorava.


Aquestes dades les ofereix el Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als 63 municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment.

Malgrat que ja no empitjori de forma tan generalitzada, la situació segueix sent molt greu, ja que 35 de les 42 comarques i 60 dels 63 municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar de risc alt de rebrot i només una comarca i cap ciutat es troba per sota d'aquest sostre. En aquest període, 22 comarques han reduït el risc de rebrot, especialment la Cerdanya (-1.806 punts menys), que també és la que partia d'una pitjor situació i, de fet, es manté com la que encara té el major risc.


Per darrere d'aquesta, es redueix també a la Terra Alta (-798), el Priorat (-426), el Solsonès (-347), el Pallars Jussà (-254), el Pla de l'Estany (-230) o el Pla d'Urgell (-207). En canvi, ha incrementat el risc sobretot a l'Alt Urgell (+606), però també a l'Urgell (+389), el Berguedà (+256), l'Aran (+242) o l'Alt Camp (+203). A Osona ha tornat a pujar lleugerament (+45) i s'ha situat en un encara crític 529.

Tal com es com pot observar en el mapa inicial, la diferència de tendències no està clarament distribuït a nivell geogràfic, tot i que l'empitjorament és força generalitzat a la Catalunya Central i a algunes comarques de les regions sanitàries de Lleida-Alt Pirineu, el Camp de Tarragona o, en especial, la regió metropolitana sud o Barcelona, àrees que preocupen pel fet de ser densament poblades.


Sigui com sigui, la velocitat de propagació és encara superior a 1 a la major part del país i a prop de la meitat de comarques i a la majoria de ciutats supera fins i tot l'1,2, un molt mal indicador. Queda per sobre d'aquest darrer llindar a 19 de les 42 comarques i a 38 dels 63 municipis de més de 20.000 habitants, mentre que tan sols a 8 comarques i 10 ciutats queda per sota d'1. És especialment elevat a l'Alt Urgell (2,22), l'Aran (2,01), el Baix Ebre (1,86) o l'Urgell (1,76) i, a nivell local, a Valls (2,39), Tortosa (1,98), Molins de Rei (1,75) o Reus (1,74).

Pel que fa a la situació actual, les dues comarques amb major risc de rebrot són les actualment confinades Cerdanya (2.643 punts en l'índex EPG) i el Ripollès (1.617), però també el tenen elevat a l'Alt Urgell (935) o el Berguedà (821), limítrofes amb les anteriors, i més allunyada, la Terra Alta (925). Per contra, l'Alta Ribagorça no ha detectat cap cas en l'última setmana i té risc 0, el qual ja és alt al Pallars Sobirà (105), en segon lloc, el Montsià (116) o el Pallars Jussà (126).
 

Si es posa el focus en els municipis, el risc de rebrot ha crescut a 32 dels 63 municipis de més de 20.000 habitants, mentre que ha caigut a 28 i als altres tres s'ha mantingut estable. La ciutat on ha empitjorat més la situació és Valls (+561), molt per davant del Prat de Llobregat (+250), Reus (+242), Vic (+229), que s'ha situat en un preocupant 696, Tortosa (+229) o Molins de Rei (+217), mentre que, en canvi, ha millorat força a Manlleu (-627) i queda en 498, Rubí (-406), Barberà del Vallès (-376), Sant Quirze del Vallès (-372) o Girona (-310).


L'increment sonat dels darrers dies provoca que Valls sigui la ciutat amb més risc de rebrot (830), superant Sant Vicenç dels Horts (750), Palafrugell (739), Manresa (715) o Vilafranca del Penedès (706), que es mantenen en nivells similars a setmanes anteriors. Amb una grandària menor, però, Puigcerdà té un risc molt més elevat, de 2.509 punts. No hi ha cap ciutat sense risc alt de rebrot, però les que s'hi acosten més són Amposta (138), Lloret de Mar (142) o Vilanova i la Geltrú (175), les úniques que no dupliquen els 100 punts que marquen aquest llindar.





Altres notícies que et poden interessar

​ 

​​



 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació