30
de desembre
del
2021
Sant Pere de Torelló completarà les properes setmanes un ambiciós projecte de 10 anys per transformar el nucli antic del municipi. En el marc de la llei de barris, ha suposat un “abans i un després” amb una inversió de quasi 5 milions d'euros en una dècada.
Entre altres, s'ha pogut reurbanitzar una desena de carrers i places, la creació d'un gran espai públic a la zona del Mas, la reforma de l'Ajuntament i del Casal Cultural Reacreatiu, així com la rehabilitació d'una setantena de façanes i cobertes d'edificis privats. “Una oportunitat com la que ha tingut Sant Pere amb el pla de barris, difícilment la tindrem mai més”, admet l'alcalde Jordi Fàbrega.
Una dècada de transformació integral
Sant Pere de Torelló es va adherir a la convocatòria del 2010 de la llei de barris, l'última que es va convocar. Hi va presentar un projecte de 4,97 milions d'euros per transformar integralment el nucli antic, on hi viuen aproximadament 900 dels 2.500 habitants del poble.
En tractar-se d'un municipi petit, la Generalitat finançava el 75% del projecte. “És un projecte clau per a la història de Sant Pere de Torelló”, assegurava aleshores l'alcalde Jordi Fàbrega. Deu anys després, la valoració no pot ser més positiva. “Ha estat un abans i un després pel nucli antic i pel conjunt del municipi”, explica a Osona.com.
El camí no ha estat fàcil. La concessió de la llei de barris va coincidir amb l'inici de l'anterior crisi econòmica i, ben aviat, la Generalitat va deixar de fer els pagaments compromesos. “Devíem diners i teníem tots els projectes aturats”, recorda Fàbrega. La paràlisi es va allargar ben bé durant quatre anys i no va ser fins el 2015 que el projecte va començar a agafar velocitat de creuer.
Inicialment, es preveia una execució a 10 anys vista però, de cop, el Govern ho va retallar a vuit. La pressió de diversos ajuntaments afectats va provocar que es recuperés l'horitzó del 2020. Finalment, la pandèmia ha suposat una última ampliació fins al març del 2021.
L'Ajuntament de Sant Pere de Torelló arriba al punt i final del pla de barris amb quasi tota la feina feta. Actualment, ha executat un 97% de les obres –per valor de 4,84 milions d'euros- i espera arribar al 100% les properes setmanes. “Som sens dubte un dels municipis amb un percentatge de compliment més alt”, destaca l'alcalde osonenc.
Renovació d'una desena de carrers i places
En presentar el projecte el 2010 es van incloure fins a 36 actuacions. La llei de barris ja permetia modificar la planificar tant per adaptar-la a les necessitats del municipi com les possibles dificultats que puguin sorgir. A Sant Pere ha estat necessari en casos com en la conversió del centre educatiu en institut-escola. El primer d'ESO ha començat aquest curs però les obres d'ampliació no ho faran fins al 2022 i, per tant, ja no seran finançables amb el pla de barris.
Una de les novetats de les darreres convocatòries va ser que no servien exclusivament per finançar obra pública. En aquest sentit, el pla de transformació del nucli antic de Sant Pere de Torelló ha inclòs des de la creació d'una àrea de promoció econòmica a un espai d'atenció a les dones. També s'han impulsat dues rutes: una sobre la indústria de la torneria –continua sent la capital catalana d'aquest sector- i una altra de turística als espais naturals del municipi. També s'han realitzat accions de formació i d'inserció laboral, entre les quals destaquen una vintena de plans d'ocupació per a aturats sense prestació i l'assessorament a una setantena de joves que ni treballaven ni estudiaven.
Evidentment, els canvis més evidents són els que es perceben a peu de carrer. El pla de barris ha suposat reurbanitzar totalment dues places i set vials del nucli antic. Tots aquests carrers, entre els quals la travessera urbana de la carretera de Bracons, s'han pacificat i tenen la prioritat invertida.
En aquesta zona s'han rehabilitat un total de 67 façanes i cobertes. El pla de barris aportava als propietaris el 30% de la inversió i, en conjunt, s'hi han destinat uns 100.000 euros. “No es pot obligar a ningú i sempre penses que haurien pogut ser més, però el canvi ha estat molt notable i molts veïns ho han vist com una oportunitat que no podien deixar escapar”, assenyala l'alcalde. En aquest sentit, admet com una certa injustícia que l'obligació de delimitar l'espai d'actuació ha provocat que alguns propietaris a tocar del nucli antic no hagin pogut acollir-se als ajuts.
Energia renovable per al nucli antic
Sant Pere de Torelló és l'únic municipi català amb un sistema de calefacció centralitzada que dona servei a més del 70% d'habitatges i indústries. El pla de barris ha estat una oportunitat única per actualitzar unes instal·lacions que tradicionalment havien tingut molts problemes.
Per una banda, ha servit per finançar el 30% d'una caldera que ara funciona amb biomassa forestal. Per una altra, s'ha renovat la xarxa en aquest sector del municipi que datava del 1996. Era la més antiga i presentava molts problemes, amb pèrdues que el consistori xifra en un 40%. Les canonades renovades, ara ja sense pèrdues, també arriben als sectors del barri on fins ara no ho feien. D'aquesta manera, garanteixen aigua calenta sanitària i calefacció amb una energia 100% renovable i que contribueix a la gestió forestal de l'entorn.
A nivell energètic, també destaca la substitució dels 150 fanals del nucli antic. El fet de passar de vapor de sodi a LED, a banda de la millora ambiental, suposa un estalvi econòmic d'un 30%.
Un espai singular a la zona més degradada
L'espai del Mas, ubicat en un dels extrems del nucli urbà, era una de les zones més degradades del centre de Sant Pere de Torelló. En aquesta zona s'hi ha fet una de les actuacions més emblemàtiques i que ha suposat una inversió de 900.000 euros, quasi el 20% del total.
Es va expropiar l'antic edifici, es va aterrar i s'hi ha construït un parc que ha esdevingut un espai de nova centralitat i de socialització. Inclou jocs infantils i una zona de fonts per refrescar-se a l'estiu. A més, destaca per un gran mirador amb visites privilegiades a Bellmunt, Bracons i Cabrera. Però l'element més singular són unes grades –perfectament integrades- amb capacitat per a 90 persones i un escenari fix per fer-hi espectacles a l'aire lliure.
L'espai del Mas és una de les actuacions que s'acabaran de completar el 2021. En aquest sentit, recentment s'ha adquirit una finca adjacent per construir-hi una petita zona esportiva i també s'ha consolidat una zona d'aparcament propera.
El pla de barris també ha servit per reformar dos dels edificis més emblemàtics de la zona. Per una banda, el mateix Ajuntament que, a banda de reorganitzar els espais, s'ha pogut adaptar a persones amb mobilitat reduïda.
Encara era més prioritària l'actuació al Casal Cultural Recreatiu, una imponent edifici del 1638 que havia estat una fàbrica de llonganisses. Funcionava com a hotel d'entitats, però estava molt degradat. La finca s'ha cedit a l'Ajuntament, que n'ha fet una renovació integral i permetrà que l'Aula de Música, amb 130 alumnes, tingui unes instal·lacions dignes. També continuarà sent la seu de l'Agrupament Escolta, el Centre Excursionista i es projecta als baixos un espai juvenil. “Sense pla de barris, alguns d'aquests projectes tan urgents no sé quan s'haurien pogut fer”, conclou l'alcalde Jordi Fàbrega.
Entre altres, s'ha pogut reurbanitzar una desena de carrers i places, la creació d'un gran espai públic a la zona del Mas, la reforma de l'Ajuntament i del Casal Cultural Reacreatiu, així com la rehabilitació d'una setantena de façanes i cobertes d'edificis privats. “Una oportunitat com la que ha tingut Sant Pere amb el pla de barris, difícilment la tindrem mai més”, admet l'alcalde Jordi Fàbrega.
Una dècada de transformació integral
Sant Pere de Torelló es va adherir a la convocatòria del 2010 de la llei de barris, l'última que es va convocar. Hi va presentar un projecte de 4,97 milions d'euros per transformar integralment el nucli antic, on hi viuen aproximadament 900 dels 2.500 habitants del poble.
En tractar-se d'un municipi petit, la Generalitat finançava el 75% del projecte. “És un projecte clau per a la història de Sant Pere de Torelló”, assegurava aleshores l'alcalde Jordi Fàbrega. Deu anys després, la valoració no pot ser més positiva. “Ha estat un abans i un després pel nucli antic i pel conjunt del municipi”, explica a Osona.com.
El camí no ha estat fàcil. La concessió de la llei de barris va coincidir amb l'inici de l'anterior crisi econòmica i, ben aviat, la Generalitat va deixar de fer els pagaments compromesos. “Devíem diners i teníem tots els projectes aturats”, recorda Fàbrega. La paràlisi es va allargar ben bé durant quatre anys i no va ser fins el 2015 que el projecte va començar a agafar velocitat de creuer.
Una de les estàtues de la Ruta de la Torneria, passat i present de la indústria del municipi. Foto: Adrià Costa
Inicialment, es preveia una execució a 10 anys vista però, de cop, el Govern ho va retallar a vuit. La pressió de diversos ajuntaments afectats va provocar que es recuperés l'horitzó del 2020. Finalment, la pandèmia ha suposat una última ampliació fins al març del 2021.
L'Ajuntament de Sant Pere de Torelló arriba al punt i final del pla de barris amb quasi tota la feina feta. Actualment, ha executat un 97% de les obres –per valor de 4,84 milions d'euros- i espera arribar al 100% les properes setmanes. “Som sens dubte un dels municipis amb un percentatge de compliment més alt”, destaca l'alcalde osonenc.
Renovació d'una desena de carrers i places
En presentar el projecte el 2010 es van incloure fins a 36 actuacions. La llei de barris ja permetia modificar la planificar tant per adaptar-la a les necessitats del municipi com les possibles dificultats que puguin sorgir. A Sant Pere ha estat necessari en casos com en la conversió del centre educatiu en institut-escola. El primer d'ESO ha començat aquest curs però les obres d'ampliació no ho faran fins al 2022 i, per tant, ja no seran finançables amb el pla de barris.
Una de les novetats de les darreres convocatòries va ser que no servien exclusivament per finançar obra pública. En aquest sentit, el pla de transformació del nucli antic de Sant Pere de Torelló ha inclòs des de la creació d'una àrea de promoció econòmica a un espai d'atenció a les dones. També s'han impulsat dues rutes: una sobre la indústria de la torneria –continua sent la capital catalana d'aquest sector- i una altra de turística als espais naturals del municipi. També s'han realitzat accions de formació i d'inserció laboral, entre les quals destaquen una vintena de plans d'ocupació per a aturats sense prestació i l'assessorament a una setantena de joves que ni treballaven ni estudiaven.
S'han reurbanitzat totalment una desena de carrers i places. Foto: Adrià Costa
En aquesta zona s'han rehabilitat un total de 67 façanes i cobertes. El pla de barris aportava als propietaris el 30% de la inversió i, en conjunt, s'hi han destinat uns 100.000 euros. “No es pot obligar a ningú i sempre penses que haurien pogut ser més, però el canvi ha estat molt notable i molts veïns ho han vist com una oportunitat que no podien deixar escapar”, assenyala l'alcalde. En aquest sentit, admet com una certa injustícia que l'obligació de delimitar l'espai d'actuació ha provocat que alguns propietaris a tocar del nucli antic no hagin pogut acollir-se als ajuts.
Energia renovable per al nucli antic
Sant Pere de Torelló és l'únic municipi català amb un sistema de calefacció centralitzada que dona servei a més del 70% d'habitatges i indústries. El pla de barris ha estat una oportunitat única per actualitzar unes instal·lacions que tradicionalment havien tingut molts problemes.
Per una banda, ha servit per finançar el 30% d'una caldera que ara funciona amb biomassa forestal. Per una altra, s'ha renovat la xarxa en aquest sector del municipi que datava del 1996. Era la més antiga i presentava molts problemes, amb pèrdues que el consistori xifra en un 40%. Les canonades renovades, ara ja sense pèrdues, també arriben als sectors del barri on fins ara no ho feien. D'aquesta manera, garanteixen aigua calenta sanitària i calefacció amb una energia 100% renovable i que contribueix a la gestió forestal de l'entorn.
A nivell energètic, també destaca la substitució dels 150 fanals del nucli antic. El fet de passar de vapor de sodi a LED, a banda de la millora ambiental, suposa un estalvi econòmic d'un 30%.
Un espai singular a la zona més degradada
L'espai del Mas, ubicat en un dels extrems del nucli urbà, era una de les zones més degradades del centre de Sant Pere de Torelló. En aquesta zona s'hi ha fet una de les actuacions més emblemàtiques i que ha suposat una inversió de 900.000 euros, quasi el 20% del total.
Es va expropiar l'antic edifici, es va aterrar i s'hi ha construït un parc que ha esdevingut un espai de nova centralitat i de socialització. Inclou jocs infantils i una zona de fonts per refrescar-se a l'estiu. A més, destaca per un gran mirador amb visites privilegiades a Bellmunt, Bracons i Cabrera. Però l'element més singular són unes grades –perfectament integrades- amb capacitat per a 90 persones i un escenari fix per fer-hi espectacles a l'aire lliure.
El nou espai del Mas, amb jocs infantils i un mirador. Foto: Adrià Costa
L'espai del Mas és una de les actuacions que s'acabaran de completar el 2021. En aquest sentit, recentment s'ha adquirit una finca adjacent per construir-hi una petita zona esportiva i també s'ha consolidat una zona d'aparcament propera.
El pla de barris també ha servit per reformar dos dels edificis més emblemàtics de la zona. Per una banda, el mateix Ajuntament que, a banda de reorganitzar els espais, s'ha pogut adaptar a persones amb mobilitat reduïda.
Encara era més prioritària l'actuació al Casal Cultural Recreatiu, una imponent edifici del 1638 que havia estat una fàbrica de llonganisses. Funcionava com a hotel d'entitats, però estava molt degradat. La finca s'ha cedit a l'Ajuntament, que n'ha fet una renovació integral i permetrà que l'Aula de Música, amb 130 alumnes, tingui unes instal·lacions dignes. També continuarà sent la seu de l'Agrupament Escolta, el Centre Excursionista i es projecta als baixos un espai juvenil. “Sense pla de barris, alguns d'aquests projectes tan urgents no sé quan s'haurien pogut fer”, conclou l'alcalde Jordi Fàbrega.