Ramaderia

​Jordà presenta la nova guia de tecnologies de tractament de dejeccions ramaderes a Vilalleons

El document aporta informació per escollir el sistema de tractament més adient en cada granja i alhora avançar en la sostenibilitat

per Carles Fiter , Vilalleons, 16 de desembre de 2020 a les 11:55 |
Teresa Jordà, al Bruguer de Vilalleons, presentant la guia actualitzada | Carles Fiter
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va presentar aquest dimarts a Vilalleons, a Sant Julià de Vilatorta, la nova guia de les tecnologies de tractament de les dejeccions ramaderes. Una eina, creada el 2004 i ara actualitzada, que vol "aportar informació clara i entenedora per ajudar a prendre decisions a ramaders i tècnics per escollir el sistema de tractament per instal·lar a les explotacions ramaderes", explicava Jordà.

En Josep Masramon, del Bruguer de Vilalleons, fa anys que tracta les dejeccions ramaderes que produeix la seva explotació de vaques de llet i porcs. En una instal·lació situada a la mateixa granja separa la fracció líquida de la sòlida a través de diversos mètodes. El resultat final és que pot acabar aprofitant l'aigua per regar, rebaixant considerablement la quantitat de nitrogen i fòsfor que tenien inicialment.


En el seu moment, però, en Josep s'ho va fer i desfer. "Ja hi havia les tecnologies, però no hi havia experiència en les empreses", explica. Per això, el muntatge a la seva explotació li va portar temps, recursos i sobretot maldecaps. Amb aquesta nova guia que acaba de presentar Agricultura "serà més fàcil" i segurament s'hauria estalviat aquests maldecaps.

Jordà insistia en el fet que les dejeccions deixin de ser considerades un "residu" per passar a ser un "recurs". Per aconseguir-ho, ha assegurat, l'estratègia té tres grans línies d'actuació: la millora en la gestió de les dejeccions en l'àmbit d'explotació (en origen); la innovació en les aplicacions als sòls i en el tractament de les dejeccions (sistemes de tractament), i el control i seguiment d'aquestes aplicacions (traçabilitat).


La sostenibilitat com a repte

La consellera també va remarcar que "les tecnologies juguen un paper fonamental en la sostenibilitat" i "volem acompanyar els ramaders a aquest horitzó". En aquest sentit va destacar que la guia també vol "garantir la sostenibilitat del sector ramader, per valoritzar les dejeccions ramaderes i poder exportar nutrients fora de les zones amb més alta càrrega ramadera".
 

Teresa Jordà, al Bruguer de Vilalleons, presentant la guia actualitzada Foto: Carles Fiter


Tal com apuntava la consellera, la nova guia s'emmarca en una campanya informativa que té com a objectiu donar un nou "impuls a l'estratègia integral de gestió de les dejeccions ramaderes". "És una part més per avançar cap a la correcta gestió de les dejeccions. Encara que ens queda camí per recórrer, no ens aturem en la recerca de fórmules que permetin que el sector sigui cada cop més sostenible", concloïa.

El document, que pretén ser un document obert i que es pugui anar actualitzant, ha estat redactada per l'equip del Programa de Gestió Integral de Residus Orgànics de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, i ha estat revisada i validada pel Grup d'Experts de Tractament de Dejeccions Ramaderes.

El sector en dades

Segons el darrer Informe de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya (DARP 2018), la producció càrnia és el principal sector de la indústria agroalimentària a Catalunya. Genera un volum de negoci de 9.243 milions d'euros i 35.400 llocs de treball, xifres que representen un 7% de la facturació i de l'ocupació total de la indústria catalana.

També cal destacar que el sector carni és el major exportador i principal responsable de la millora de la balança comercial de la indústria agroalimentària, de la qual concentra el 39,6% de les exportacions. D'altra banda, la indústria càrnia i la producció ramadera associada destaquen per una distribució al territori força descentralitzada, amb un gran pes en determinades àrees rurals que contribueix al manteniment de l'equilibri territorial.

Al darrere d'aquestes dades hi ha un model de producció intensiu de ramaderia industrial, basat principalment en la integració, i que destaca per una gran eficiència de producció, però que també genera una sèrie d'impactes ambientals, que cal tenir presents i cal abordar per tal de minimitzar-los, i això s'està treballant des de la cogovernança mitjançant treball conjunt del sector, investigadors i administració per avançar vers un model de bioeconomia circular i per a consolidar l'estratègia integral de la gestió de les dejeccions ramaderes i de la fertilització.

A Catalunya hi ha aproximadament uns 7,9 milions de porcs, 637.000 caps de boví i 44,6 milions d'aus (DARP, 2020) que cada any generen unes 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinasses.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació