05
de desembre
del
2020
La Núria Juan i l'Àngels Batle estan a punt d'acabar el grau d'infermeria a la UVic-UCC. Actualment estan fent les últimes pràctiques en l'àmbit hospitalari a Vic abans d'entrar al món laboral. Un escenari que està marcat per la irrupció de la pandèmia de la Covid-19, i que també ha sacsejat la manera d'aprendre la professió.
Tot i que la situació ja s'ha relaxat, durant aquest novembre, en plena segona onada, l'Hospital Universitari de Vic ha viscut una situació crítica amb l'UCI saturada i una setantena de professionals confinats, molts dels quals eren infermeres d'UCI. Precisament, per això i altres motius, la futura professió d'aquestes estudiants ha pres una rellevància notòria en els darrers mesos. Osona.com ha parlat amb les dues estudiants per veure com els ha afectat la Covid en el seu aprenentatge. Totes dues ja havien fet pràctiques a l'hospital de Vic anteriorment. "Per res del món" s'imaginaven que enmig de la seva pràctica clínica irrompria una pandèmia.
Un aprenentatge conjunt i estroncat per la Covid
L'Àngels fa pràctiques a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital. Juntament amb altres infermeres, revisa pautes de medicació, observa l'evolució del pacient, repassa monitors i sondes nasogàstriques o d'orina, entre altres coses. "Com a estudiant la Covid m'afecta perquè en una situació normal podria entrar mirar el monitor o el respirador. Ara entrem poques vegades i s'ha de fer tot. És una mica complicat", explica, remarcant que això "dificulta l'aprenentatge".
Per la seva banda, la Núria està a l'àrea de pediatria, que en els últims dies també ha acollit pacients quirúrgics d'altres especialitats, perquè és una zona lliure de Covid. També observa l'evolució dels pacients, revisa les constants dels nounats, actualitza l'historial del pacient, etc.
El seu aprenentatge també s'ha vist afectat per la situació derivada de la Covid. Reconeix que en algunes ocasions s'ha sentit "desemparada". A causa de les distribucions de les diverses infermeres a dins l'hospital, van treure-li la infermera de referència. En aquest sentit, lamenta que "és complicat" perquè "cada dia hi ha canvis i és una incertesa per saber què hi haurà".
En només dues setmanes, l'Àngels ha estat amb nou infermeres diferents i la Núria, amb set. Malgrat que se'ls va oferir treballar com a infermeres de suport, inicialment "les pràctiques remunerades només eren a planta i no podia ser especialització", expliquen les estudiants, justificant la seva tria.
Des del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la infermera referent en recerca, docència i innovació, Alícia Minaya, destaca que s'ha intentat posar "sempre una tutora referent", que hi hagi una integració a l'equip i malgrat que hi hagi una baixa o una reubicació, "pugui rebre el mateix ensenyament".
En aquest sentit, explica que s'ha fet "un esforç" per adequar els llocs de les estudiants en pràctiques i s'ha intentat assignar en espais que estiguin amb el menys contacte possible amb el pacient Covid. De totes maneres, reconeix que entre professionals i estudiants en pràctiques estan fent "un aprenentatge conjunt perquè mai s'ha viscut una pandèmia com aquesta".
Treballar en un ambient sovint crispat
La pandèmia de la Covid també ha alterat les jornades laborals dels professionals sanitaris. Molts s'han hagut d'actualitzar i canviar de llocs de treball, i d'altres allargar els torns per cobrir-ho tot (i a vegades també les baixes). I això també afecta les estudiants. En aquest sentit, la Núria explica que sovint es respira crispació. "Molts van a cop de telèfon i a vegades hi ha un volum de feina tan elevat que no es pot assumir entre totes. El personal està cremat i fa falta més suport", lamenta.
Per contra, l'Àngels es mostra contenta i remarca el "bon ambient" de l'UCI, però també troba a faltar més "coordinació" i "treball multidisciplinar", sobretot per part de metges vers infermeres. "A la universitat ens impregnen d'això i la realitat és que en algunes unitats sí que n'hi ha, però en d'altres ni tan sols hi ha comunicació", afegeix la Núria.
Minaya explica que la infermeria "és una disciplina que obliga a treballar moltes hores", cosa que va "implícit" dins la professió, però reconeix que "el personal està cansat" per estar vivint una "realitat inesperada". De totes maneres, remarca que s'està afrontant "amb la professionalitat més gran" i donant "el màxim possible".
Malgrat tot, preparades
"De tot el que és negatiu, n'hem de treure quelcom positiu". Així d'optimista es mostra la Núria malgrat totes les circumstàncies derivades de la Covid que afecten en la seva formació. "Quan ens incorporem al món laboral, la pandèmia segurament seguirà viva", diu, remarcant que han tingut "la sort" de poder fer aquestes pràctiques que les ha "preparat" per l'entrada al món laboral.
En aquest mateix sentit, l'Àngels destaca que "malgrat les anormals circumstàncies", segur que quan acabi les pràctiques, haurà "après". La Covid seguirà present i "almenys", ja sabran "com agafar-s'ho". L'estudiant explica que tot i entrar amb unes "expectatives baixes" i pensar que serien "una càrrega per l'hospital" pel fet de ser estudiants, ha comprovat que són d'ajuda. "Podem fer feina, ajudar i aportar coses", conclou.
"Tenir estudiants és important per a l'hospital perquè acabaran formant part dels equips i cuidaran la població", destaca la coordinadora de pràctiques de l'hospital, mentre remarca que per això cal "mantenir una docència excel·lent" per aprendre al màxim. Segons Minaya, de l'experiència derivada de la Covid, també s'ha après i podran ensenyar una "capacitat d'adaptació i innovació constant".
L'Hospital de Vic acull des d'aquest setembre 120 estudiants de diverses disciplines, des de metges, infermers o tècnics de farmàcia. El gran gruix prové de la UVic, però la coordinadora apunta que amb la situació actual també estan assumint més estudiants d'altres centres universitaris, però que són d'Osona.
La importància de la infermera
"Moltes vegades tinc la sensació que estem més davant l'ordinador que no tenint tracte amb el pacient", lamenta la Núria. En aquest sentit, remarca que entén que s'ha de registrar el curs evolutiu del pacient, però "si no hi hagués tant volum de feina per una sola infermera, estaria tot més ben repartit i dedicar més temps al pacient", que actualment, a més, també pateix soledat.
La manca d'infermeres és "un dèficit estructural". Tal com remarca el cap d'estudis de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic, Xavier Palomar, Catalunya té una de les ràtios infermera-pacient de les més baixes d'Europa. Així ho matisa la coordinadora del Grau en Infermeria de la UVic-UCC, Eva Rovira: "A Catalunya hi ha 6,2 infermeres per cada mil habitants, i a Europa és de 8,5".
"Tot i anar molt justos, la pandèmia ha aguditzat i evidenciat aquesta mancança", remarca Palomar. El cap d'estudis explica que "la infermera no es necessita més ara que abans", sinó que la pandèmia ha fet augmentar uns pacients que tenen més necessitat de cures d'infermeres.
En aquest sentit, la coordinadora del grau en Infermeria afegeix que ara "la figura de la infermera s'ha vist com un professional de referència". No perquè no ho fos abans, sinó perquè també hi ha hagut un interès mediàtic i la població s'ha adonat que faltava aquest professional, en llocs, com per exemple, les residències.
Palomar reivindica aquesta professió: "La infermera és el professional de la salut que està durant 24 hores i els set dies de la setmana al peu del llit del pacient". I alhora parafraseja les paraules de Linda H. Aiken, una eminència en el món de la infermeria i entrevistada a Osona.com: "Com més pacients porta una infermera, la probabilitat de morir és més elevada".
D'altra banda, Rovira també destaca tres factors que influeixen directament en la situació actual de la professió: recanvi generacional, excés de feina i millors condicions econòmiques. "Molt aviat hi haurà un canvi generacional i es preveu que en tres anys un 35% de les infermeres es jubilin", diu, mentre destaca la necessitat d'incorporar més professionals.
També apunta que hi ha "un abandonament de la professió per l'excés de càrrega de feina", cosa que va molt lligada a la ràtio catalana. I, finalment, explica que hi ha molta migració a altres països europeus -Regne Unit, Itàlia o Bèlgica- perquè hi ha millores en les condicions econòmiques.
Cap de les dues estudiants es planteja marxar a fer d'infermera a un altre país, com han fet moltes del ram, malgrat que admeten que les diferències són molt importants. "M'agradaria poder-me quedar a Catalunya, però també m'agradaria que les condicions milloressin", conclou la Núria.
Tot i que la situació ja s'ha relaxat, durant aquest novembre, en plena segona onada, l'Hospital Universitari de Vic ha viscut una situació crítica amb l'UCI saturada i una setantena de professionals confinats, molts dels quals eren infermeres d'UCI. Precisament, per això i altres motius, la futura professió d'aquestes estudiants ha pres una rellevància notòria en els darrers mesos. Osona.com ha parlat amb les dues estudiants per veure com els ha afectat la Covid en el seu aprenentatge. Totes dues ja havien fet pràctiques a l'hospital de Vic anteriorment. "Per res del món" s'imaginaven que enmig de la seva pràctica clínica irrompria una pandèmia.
Un aprenentatge conjunt i estroncat per la Covid
L'Àngels fa pràctiques a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital. Juntament amb altres infermeres, revisa pautes de medicació, observa l'evolució del pacient, repassa monitors i sondes nasogàstriques o d'orina, entre altres coses. "Com a estudiant la Covid m'afecta perquè en una situació normal podria entrar mirar el monitor o el respirador. Ara entrem poques vegades i s'ha de fer tot. És una mica complicat", explica, remarcant que això "dificulta l'aprenentatge".
Per la seva banda, la Núria està a l'àrea de pediatria, que en els últims dies també ha acollit pacients quirúrgics d'altres especialitats, perquè és una zona lliure de Covid. També observa l'evolució dels pacients, revisa les constants dels nounats, actualitza l'historial del pacient, etc.
El seu aprenentatge també s'ha vist afectat per la situació derivada de la Covid. Reconeix que en algunes ocasions s'ha sentit "desemparada". A causa de les distribucions de les diverses infermeres a dins l'hospital, van treure-li la infermera de referència. En aquest sentit, lamenta que "és complicat" perquè "cada dia hi ha canvis i és una incertesa per saber què hi haurà".
La Núria Juan, a la planta de pediatria de l'Hospital Universitari de Vic. Foto: Adrià Costa
En només dues setmanes, l'Àngels ha estat amb nou infermeres diferents i la Núria, amb set. Malgrat que se'ls va oferir treballar com a infermeres de suport, inicialment "les pràctiques remunerades només eren a planta i no podia ser especialització", expliquen les estudiants, justificant la seva tria.
Des del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la infermera referent en recerca, docència i innovació, Alícia Minaya, destaca que s'ha intentat posar "sempre una tutora referent", que hi hagi una integració a l'equip i malgrat que hi hagi una baixa o una reubicació, "pugui rebre el mateix ensenyament".
En aquest sentit, explica que s'ha fet "un esforç" per adequar els llocs de les estudiants en pràctiques i s'ha intentat assignar en espais que estiguin amb el menys contacte possible amb el pacient Covid. De totes maneres, reconeix que entre professionals i estudiants en pràctiques estan fent "un aprenentatge conjunt perquè mai s'ha viscut una pandèmia com aquesta".
Treballar en un ambient sovint crispat
La pandèmia de la Covid també ha alterat les jornades laborals dels professionals sanitaris. Molts s'han hagut d'actualitzar i canviar de llocs de treball, i d'altres allargar els torns per cobrir-ho tot (i a vegades també les baixes). I això també afecta les estudiants. En aquest sentit, la Núria explica que sovint es respira crispació. "Molts van a cop de telèfon i a vegades hi ha un volum de feina tan elevat que no es pot assumir entre totes. El personal està cremat i fa falta més suport", lamenta.
Per contra, l'Àngels es mostra contenta i remarca el "bon ambient" de l'UCI, però també troba a faltar més "coordinació" i "treball multidisciplinar", sobretot per part de metges vers infermeres. "A la universitat ens impregnen d'això i la realitat és que en algunes unitats sí que n'hi ha, però en d'altres ni tan sols hi ha comunicació", afegeix la Núria.
Minaya explica que la infermeria "és una disciplina que obliga a treballar moltes hores", cosa que va "implícit" dins la professió, però reconeix que "el personal està cansat" per estar vivint una "realitat inesperada". De totes maneres, remarca que s'està afrontant "amb la professionalitat més gran" i donant "el màxim possible".
Malgrat tot, preparades
"De tot el que és negatiu, n'hem de treure quelcom positiu". Així d'optimista es mostra la Núria malgrat totes les circumstàncies derivades de la Covid que afecten en la seva formació. "Quan ens incorporem al món laboral, la pandèmia segurament seguirà viva", diu, remarcant que han tingut "la sort" de poder fer aquestes pràctiques que les ha "preparat" per l'entrada al món laboral.
L'Àngels Batle, a la UCI de l'Hospital Universitari de Vic Foto: Adrià Costa
En aquest mateix sentit, l'Àngels destaca que "malgrat les anormals circumstàncies", segur que quan acabi les pràctiques, haurà "après". La Covid seguirà present i "almenys", ja sabran "com agafar-s'ho". L'estudiant explica que tot i entrar amb unes "expectatives baixes" i pensar que serien "una càrrega per l'hospital" pel fet de ser estudiants, ha comprovat que són d'ajuda. "Podem fer feina, ajudar i aportar coses", conclou.
"Tenir estudiants és important per a l'hospital perquè acabaran formant part dels equips i cuidaran la població", destaca la coordinadora de pràctiques de l'hospital, mentre remarca que per això cal "mantenir una docència excel·lent" per aprendre al màxim. Segons Minaya, de l'experiència derivada de la Covid, també s'ha après i podran ensenyar una "capacitat d'adaptació i innovació constant".
L'Hospital de Vic acull des d'aquest setembre 120 estudiants de diverses disciplines, des de metges, infermers o tècnics de farmàcia. El gran gruix prové de la UVic, però la coordinadora apunta que amb la situació actual també estan assumint més estudiants d'altres centres universitaris, però que són d'Osona.
La importància de la infermera
"Moltes vegades tinc la sensació que estem més davant l'ordinador que no tenint tracte amb el pacient", lamenta la Núria. En aquest sentit, remarca que entén que s'ha de registrar el curs evolutiu del pacient, però "si no hi hagués tant volum de feina per una sola infermera, estaria tot més ben repartit i dedicar més temps al pacient", que actualment, a més, també pateix soledat.
La manca d'infermeres és "un dèficit estructural". Tal com remarca el cap d'estudis de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic, Xavier Palomar, Catalunya té una de les ràtios infermera-pacient de les més baixes d'Europa. Així ho matisa la coordinadora del Grau en Infermeria de la UVic-UCC, Eva Rovira: "A Catalunya hi ha 6,2 infermeres per cada mil habitants, i a Europa és de 8,5".
"Tot i anar molt justos, la pandèmia ha aguditzat i evidenciat aquesta mancança", remarca Palomar. El cap d'estudis explica que "la infermera no es necessita més ara que abans", sinó que la pandèmia ha fet augmentar uns pacients que tenen més necessitat de cures d'infermeres.
La Núria Juan, a la planta de pediatria de l'Hospital Universitari de Vic. Foto: Adrià Costa
En aquest sentit, la coordinadora del grau en Infermeria afegeix que ara "la figura de la infermera s'ha vist com un professional de referència". No perquè no ho fos abans, sinó perquè també hi ha hagut un interès mediàtic i la població s'ha adonat que faltava aquest professional, en llocs, com per exemple, les residències.
Palomar reivindica aquesta professió: "La infermera és el professional de la salut que està durant 24 hores i els set dies de la setmana al peu del llit del pacient". I alhora parafraseja les paraules de Linda H. Aiken, una eminència en el món de la infermeria i entrevistada a Osona.com: "Com més pacients porta una infermera, la probabilitat de morir és més elevada".
D'altra banda, Rovira també destaca tres factors que influeixen directament en la situació actual de la professió: recanvi generacional, excés de feina i millors condicions econòmiques. "Molt aviat hi haurà un canvi generacional i es preveu que en tres anys un 35% de les infermeres es jubilin", diu, mentre destaca la necessitat d'incorporar més professionals.
També apunta que hi ha "un abandonament de la professió per l'excés de càrrega de feina", cosa que va molt lligada a la ràtio catalana. I, finalment, explica que hi ha molta migració a altres països europeus -Regne Unit, Itàlia o Bèlgica- perquè hi ha millores en les condicions econòmiques.
Cap de les dues estudiants es planteja marxar a fer d'infermera a un altre país, com han fet moltes del ram, malgrat que admeten que les diferències són molt importants. "M'agradaria poder-me quedar a Catalunya, però també m'agradaria que les condicions milloressin", conclou la Núria.