Entrevista

«És important vacunar-se contra la grip: les persones coinfectades amb Covid doblen el risc de mort»

Anna Bonet, cap de la Unitat de Farmàcia de l'ICS a la Catalunya Central, destaca l'increment de vacunacions contra la grip d'enguany però avisa que "encara hi ha marge de millora"

per Pere Fontanals , Manresa, 29 de novembre de 2020 a les 09:55 |
Anna Bonet, cap de la Unitat de Farmàcia de l'ICS a la Catalunya Central | ICS
Tant a nivell de Catalunya com de la Catalunya Central, l'índex de vacunes contra la grip d'aquest hivern de 2020 supera amb escreix el que es portava fa un any a aquestes mateixes dates. De fet, segons assegura la cap de la Unitat de Farmàcia de l’ICS a la Catalunya Central, Anna Bonet, "a dia d'avui la cobertura vacunal a la qual hem arribat és pràcticament la mateixa que vam registrar l'any passat un cop va acabar-se la campanya de vacunació", al voltant d'un 38%.

Però no es conforma. "Un 48% de les persones enquestades va dir que tenien intenció de vacunar-se", segueix explicant i "això vol dir que ens falta per vacunar un 10% de persones que estan disposades a fer-ho".


La presència del coronavirus, a més, afegeix perillositat a la grip. "El que ens preocupa és que, com que aquests virus acabaran circulant en la mateixa època, no s'acabi donant una situació de persones coinfectades pels dos virus", i afegeix que "a Anglaterra van fer un estudi que va revelar que la mortalitat per Covid en aquelles persones que havien patit les dues infeccions en el mateix moment, es doblava".

- A nivell de Catalunya, la campanya de vacunació de la grip va a bon ritme, aquest any. La Catalunya Central deu seguir la mateixa tònica, no?


- Sí. Les dades coincideixen amb el global de Catalunya. M'agradaria destacar, però, que nosaltres distingim entre la dispensació i l'administració. Pel que fa al primer ítem, a la Catalunya Central (on s'hi troben les comarques del Bages, Moianès, Osona, Berguedà i Anoia) hem dispensat pràcticament un 30% més de dosis que les que vam dispensar l'any passat durant el mateix període. La segona dada, la de l'administració, la calculem a partir del que anomenem cobertures vacunals.

- I com ho fan?

- Es tracta de mirar, a través de la història clínica vacunal, si els pacients que entren dintre dels grups de risc tenen o no registrada la vacuna. En aquest sentit, a dia d'avui la cobertura vacunal a la qual hem arribat és pràcticament la mateixa que vam registrar l'any passat un cop va acabar-se la campanya de vacunació.

- Ens pot donar dades concretes?

- L'any passat, a la Catalunya Central, vam tancar la cobertura vacunal total amb un 38,42%. Aquest 2020, i a dia 23 de novembre, la cobertura vacunal és, de moment, del 37,94%.

- L'increment en tots dos ítems és substancial, doncs.

- Sí. Tot i així, hem d'especificar que si bé els primers dies d'iniciar la campanya vacunal l'increment va ser molt intens, ara, a dia d'avui, la cosa s'ha estabilitzat. Això vol dir que si seguim el mateix ritme de les darreres dues setmanes, no arribarem a la meta que ens havíem marcat.

- I quina és aquesta meta?

- Abans que comencés la campanya de vacunació, des de la Catalunya Central vam fer un estudi -que ara mateix estem redactant- en el qual vam agafar una mostra aleatòria de persones candidates a vacunar-se i els vam fer una enquesta telefònica en la qual demanàvem, entre d'altres coses, si tenien intenció de vacunar-se i si el fet d'haver-hi l'actual situació de pandèmia els havia fet canviar d'opinió respecte aquest tema. El que ens vam trobar va ser que un 48% de les persones enquestades va dir que tenien intenció de vacunar-se. Així doncs, si tenim en compte que la cobertura amb què vam tancar l'any passat va ser d'un 38,42%, això ens permet estimar que enguany hi hauria d'haver un 10% més de persones que estarien disposades a vacunar-se respecte el 2019.

- Ha dit que ara mateix la cobertura vacunal és del 37,94%; no arriben a aquest 10% més...

- De moment no. Tenim capacitat de millora, però ara com ara encara no l'estem detectant. També hem d'afegir una altra dada: un 16% de les persones a qui vam fer l'enquesta ens van dir que encara no tenien clar si posar-se o no la vacuna.

- Encara hi hauria més marge de millora, doncs.

- Correcte: a aquest 10% addicional hi hem de sumar el 16% que dubta.

- Com es podria fer decantar la balança perquè els indecisos acabessin decidint que sí que es vacunen?

- Hi ha una cosa que sabem els sanitaris a través de diversos estudis publicats que és que si el professional sanitari recomana de forma activa i resol els dubtes dels pacients sobre les vacunes, el que sol passar és que aquests s'acaben vacunant. Per tant, tot això ens podria moure per un escenari d'unes bones cobertures, tot i que encara no les haguem assolit. 

- Quant temps té per vacunar-se, la gent que encara no s'ha decidit a fer-ho?

- Més que el temps que queda perquè s'acabi la campanya, aquí el que és important que la gent entengui és que quan es posa una vacuna (la que sigui), aquesta no té un efecte immediat de protecció: el nostre cos necessita quinze dies per preparar-se i produir els anticossos que ens defensaran del virus. Per què ho dic, això? Doncs perquè si els virus de la grip segueixen la tendència habitual, començaran a circular entre mitjans i finals de desembre. Per tant, tothom que a mitjans de desembre encara no s'hagi vacunat, tindrà un risc major d'entrar en contacte i contagiar-se del virus de la grip que aquells que sí que ho hagin fet. I aquí vull posar l'accent, especialment, en un grup poblacional que ens preocupa: el dels joves amb malalties cròniques, que també són persones de risc.

- Què els passa?

- Que s'estan vacunant molt poc. Les dades de cobertura actuals ens diuen que se n'està vacunant, només, un de cada cinc.

- I a què ho atribueix?

- Al fet que com que són joves, no tenen consciència de malalts. Però la malaltia la tenen! I això no ho poden perdre de vista. Hem de pensar que també hi ha gent jove que ingressa a l'hospital per grip. És important ressaltar que cada cop hi ha més gent amb malalties cròniques que està sent tractada amb uns fàrmacs que anomenem biològics, que ja de per sí provoquen una alteració en el sistema immunitari. Per tant, si pateixen una grip o qualsevol malaltia infecciosa, el risc de descompensacions també és més alt.

- El fet que portem pràcticament deu mesos convivint amb la pandèmia de la Covid-19 ha ampliat els grups de risc que s'aconsellen vacunar?

- El que s'ha vist és que la gent que acaba sent infectada per la Covid-19, té molts paral·lelismes amb la gent que acaba patint de forma més freqüent la grip. En aquest sentit, els grups de risc són pràcticament els mateixos. Tot i així, sí que s'ha produït algun canvi, el més destacable dels quals és el de la hipertensió: als pacients hipertensos, fins ara, no se'ls recomanava la vacuna de la grip, i ara sí.

- Com és?

- S'ha vist que la hipertensió és un factor de risc d'infecció per Covid-19. Igualment, hem de deixar clar que malgrat l'hem incorporat com a grup de risc, no vol dir que estiguin protegits respecte la Covid-19. El que ens preocupa és que, com que aquests virus acabaran circulant en la mateixa època, no s'acabi donant una situació de persones coinfectades pels dos virus.

- Això pot passar?

- És poc freqüent però sí; pot succeir. I que pugui passar ens preocupa. A començaments d'any, coincidint amb l'aparició i extensió del coronavirus, a Anglaterra van fer un estudi que va revelar que la mortalitat per Covid en aquelles persones que havien patit les dues infeccions en el mateix moment, es doblava. Per què? Doncs perquè poden aparèixer moltes complicacions, amb el coronavirus. Si a més, hi sumem la grip, la persona s'exposa a un major risc.

- Com ha funcionat, a nivell logístic, el tema del desplegament dels centres de vacunació aïllats?

- L'experiència ha estat bona. El que hem aconseguit habilitant aquests centres ha estat que la gent més reticent a anar-se a vacunar al CAP (per por a contagiar-se), ho hagi pogut fer en espais independents i amb totes les mesures de seguretat. Aquest canvi ha requerit d'un esforç organitzatiu important: una cosa és vacunar a l'ambulatori mentre ets visitat per algun altre problema de salut, i l'altra és habilitar recursos de gent que s'ha desplaçat només per fer vacunacions. No obstant, nosaltres ja estem habituats a fer campanyes de vacunació. Cada any comptem amb infermeres que es desplacen als centres educatius per vacunar. Òbviament, però, aquest any hi ha hagut un sobreesforç, perquè s'hi suma la càrrega assistencial d'haver d'atendre els pacients que ens consulten per Covid-19.

- Pel que fa a la grip, i tenint en compte el que diuen els viròlegs que cada any muta, s'han basat amb com s'ha comportat a l'hemisferi sud?

- Com es comportarà el virus de la grip a l'hemisferi nord ho desconeixem. Sí que és cert que a l'hemisferi sud sembla que ha tingut poc impacte. Davant d'això, el que ens diuen els viròlegs és que entre els virus hi ha una espècie de competència: quan n'hi ha un que predomina, els altres minven. Aquesta podria ser una explicació, però també podria passar que com que estem tan enfocats a diagnosticar el virus de la Covid-19, haguem deixat de diagnosticar menys grips. Estem en una situació d'incertesa. I davant d'això, el que hem de fer és utilitzar els recursos que tenim, que en aquest cas és una vacuna contra la grip més bona que la dels anys anteriors.

- Ah sí?

- Sí! Hi ha quatre tipus de virus de la grip que són els que més o menys circulen cada any. Depenent de l'any, n'hi ha un que circula més que els altres. La diferència és que enguany hem incorporat una vacuna que ens protegeix respecte els quatre virus que més circulen. La que teníem abans ens protegia de tres dels quatre virus. Per tant, la protecció que oferim a la ciutadania és aparentment més alta.

- Aparentment, diu.

- Sí, és clar: els virus pateixen petits modificacions cada any, i ni que tinguem una vacuna que ens protegeixi respecte els quatre que coneixem, si aquests virus muten, no podrem saber si la vacuna ha estat més o menys efectiva fins que hagi acabat la circulació dels virus i puguem fer els estudis pertinents per veure quina ha estat l'eficàcia de la vacuna.

- Transcripció i edició a càrrec d'Aina Font Torra

Altres notícies que et poden interessar








 

Participació