Vic

Per què la Covid s'ha acarnissat amb Vic?

A banda de determinades situacions socioeconòmiques, la humitat i la boira podrien ajudar a la persistència del virus, opina l'epidemiòloga Anna Vilella

per Carles Fiter , Vic, 13 de novembre de 2020 a les 19:25 |
Gent amb mascareta al centre de Vic. | Adrià Costa
Per què Vic registra uns indicadors tan elevats de la Covid-19 -aquest divendres tenia un risc de rebrot de 1.286- és una qüestió que fa anar de corcoll el sector sanitari, les institucions i, fins i tot, els periodistes. En les darreres rodes de premsa convocades per l'Ajuntament i els professionals sanitaris de la ciutat s'ha parlat d'una "suma de factors". Així ho ha reiterat Imma Cervós, sotsdirectora regional de l'Agència de Salut Pública a la Catalunya Central, parlant de "factors socials, d'edat o de com es viu la pandèmia la Covid".

"És una pregunta difícil de contestar", apunta per la doctor Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic, consultada per Osona.com. "Que passi a l'Hospitalet de Llobregat que és una zona molt densa, amb edificis alts i pisos petits i amb transport públic massificat, s'entén". El que ha passat a Vic costa més d'entendre.


Tot i això, Vilella especula i apunta que els "factors climatològics" podrien ajudar a la persistència del virus. "He arribat a pensar que la humitat de Vic [en forma de boira per exemple] podria afavorir la Covid-19", explica, ja que "augmenta la capacitat de transmissió aerosolitzada". Els últims estudis apunten que la Covid-19 es trasmet per aerosols, les gotetes petites que expulsem quan respirem o parlem i que queden sospeses a l'aire durant una estona. 

En aquest sentit, remarca que la humitat s'ha relacionat directament amb la transmissió d'altres malalties respiratòries, però encara no està clar com afecta al coronavirus. "Amb aquest virus no s'ha estudiat encara", sosté la doctora. És per això que situar la humitat com un factor que expliqui l'impacte de la Covid-19 a Vic seria "especular molt". 


Del sud a tota la ciutat

En un principi Vic va registrar més casos al sud de la ciutat, una de les zones amb rendes més baixes i edificis més alts, és a dir, que concentren més gent en més poc espai. Les característiques socioeconòmiques juguen un paper molt important en la transmissió del virus, com s'ha anat veient en aquests últims mesos. De fet, Vilella ja ho apuntava quan el barri de l'Erm de Manlleu estava en el punt de mira. "Al virus no li agrada més la pobresa, el problema són les condicions socioeconòmiques", detalla la doctora. 


Tots els experts coincideixen en què el principi bàsic perquè hi hagi contagi és que la distància entre les persones sigui inferior a dos metres. Si hi ha més densitat de població -més gent en menys espai- aquesta aglomeració facilita la transmissió del virus. És per això que la recepta que repeteix el Govern des de ja fa mesos és la de "distància, mans i mascareta". 

Com Vilella, Cervós remarcava que la Covid impacta amb més contundència "a determinades capes socials", que viuen en unes condicions d'habitatge concretes. Alhora també que hi ha comunitats que "és més difícil fer-los arribar el missatge" sobre com s'han de protegir per evitar contagiar-se. L'alcaldessa de Vic Anna Erra, que tampoc troba un perquè a aquesta situació, destacava que s'està treballant en aquest sentit per "arribar a tots els barris i a totes les comunitats".

A tot això, s'hi suma l'alta transmissibilitat i la mobilitat de les persones. "Quan hi ha molts i molts casos, es poden reproduir en un moment", apunta Vilella, que remarca que "hi deu haver hagut un moment amb molta transmissibilitat en què no s'han pres mesures". Els fluxos de mobilitat i el contacte entre persones en diversos punts de la ciutat poden haver fet la resta. Actualment les elevades xifres són semblants a ambdues parts de la ciutat.

Xifres distorsionades?

D'altra banda, Vilella reconeix que el fet que els principals indicadors es calculin en base a 100.000 habitants (Vic en té 46.000 i escaig) provoca que les variabilitats "siguin més altes". És a dir, que pocs casos puguin distorsionar el resultat.

Tot i això, les altres dades parlen per sí soles. L'Hospital Universitari de Vic està "col·lapsat" amb nombres "molt alts", cosa que "reflecteix que hi ha hagut molta transmissió". "Els pacients es compliquen al cap d'una setmana i no en un dia", afegeix.


Brots familiars, a Vic i arreu

El major nombre de casos que es detecten a Vic són entre adolescents i adults de fins a 55 anys. La gran majoria de brots a Osona són en l'àmbit familiar i, concretament, en el cas de Vic en aquest moment hi ha 71 brots detectats en aquest àmbit, mentre que al laboral se n'han detectat 24, 8 dels quals al sector de la indústria càrnia. Pel que fa al sexe, un 56% són dones i un 44% homes, cosa que té repercussions en l'àmbit familiar. "La tendència és similar a arreu", apunta Vilella, remarcant que en l'àmbit familiar és "on es prenen menys mesures".

Tot i aquestes dades, hi ha un petit punt de millora. Aquest dijous, l'alcaldessa Anna Erra remarcava que la situació s'estava estabilitzant, però que no es podia abaixar la guàrdia. En aquest mateix sentit Cervós, destacava una "petita millora", però alertava: "Venim de molt alt i ens costarà baixar la corba".

Altres notícies que et poden interessar






 

Participació