Vic comença a millorar les pèssimes dades de Covid-19

El 70% dels brots són en l'àmbit familiar i la pressió que fins ara era als CAP s'ha traslladat a l'hospital

Gent amb mascareta al mercat de Vic.
Gent amb mascareta al mercat de Vic. | Adrià Costa
12 de novembre del 2020
Actualitzat el 13 de novembre a la 13:42h
La situació de la pandèmia a Vic comença a fer el tomb, però ha millorat poc. Les elevades xifres de risc de rebrot, casos i taxa de reproducció efectiva comencen a baixar, però els ingressats als hospitals es mantenen. En la segona roda de premsa conjunta entre Ajuntament i sector sanitari de Vic, l'alcaldessa Anna Erra ha remarcat que la situació s'està estabilitzant "i les dades comencen a millorar", cosa que no significa que ja no facin falta mesures de contenció.

En aquest mateix sentit s'ha pronunciat Imma Cervós, sots directora regional de l'Agència de Salut Pública a la Catalunya Central, destacant la "petita millora". Tot i això, "venim de molt alt i ens costarà baixar la corba". El risc de rebrot a Vic actualment és de 1.413 i a Osona 1.469. Fa dues setmanes, se situaven respectivament a 2.000 i 1.600. Pel que fa a la taxa de reproducció efectiva (RT), és a dir, la capacitat infectiva d'una persona, se situa a 0,99 a Osona i 0,96 a Vic.

"La corba tendeix a la lleugera davallada, però amb aquestes dades no és suficient", ha dit Cervós, remarcant que cal més "sensibilització social" i que cadascú aporti el seu granet de sorra reduint l'activitat social. A Vic i Osona "interessa testar, traçar i aïllar els casos", ha conclòs Cervós.

Un 70% dels brots són familiars

Del centenar de brots que hi ha actualment a Vic (103), un 70% són familiars (71), mentre que el 30% restant són en el sector laboral (32). Cal destacar que a la indústria càrnia, que té un pes molt significatiu a Osona, s'han identificat 8 brots, cosa que representa un 7% del total.

La franja d'edat amb més casos és l'adolescència i fins als 55 anys. Pel que fa al sexe, un 56% són dones i un 44% homes. "Això té repercussions en l'àmbit familiar", ha destacat Cervós.


Per què Vic? Difícil resposta

Cervós ha destacat que Vic, la ciutat que registra les pitjors xifres, no representa trets diferencials. "Hi ha un sumatori de factors, d'edat, socials, de com es viu la pandèmia... que ens porten a aquesta situació", ha dit. En aquest sentit, ha remarcat que "la Covid impacta amb més contundència a determinades capes socials", que hi ha comunitats que "és més difícil fer-los arribar el missatge" o amb determinades condicions d'habitatge.

En aquesta línia, Anna Erra ha remarcat que s'està treballant per "arribar a tots els barris i a totes les comunitats", ja sigui a través de la Guàrdia Urbana, fent complir les mesures, o a través de la Taula de Salut comunitària. "Estem fent el tomb, encara que sigui lent, però hem de continuar fent molta feina de conscienciació", ha conclòs Erra.

Menys pressió als CAP, però més casos de crònics i salut mental

L'atenció primària de Vic ha notat aquesta reducció de casos i, per tant, la millora. "Les PCR han disminuït i els tests antigènics ajuden molt al control dels casos Covid", ha destacat Berta Bonay, directora de l'EAP Vic Nord. "Això dona oxigen respecte a la Covid, però ara està aflorant la patologia crònica que no s'ha pogut tractar durant aquest temps", ha apuntat Marta Serrarols, gerent de l'EAP Vic Sud. En aquest sentit, Bonay ha afegit que "la pressió assistencial continua sent elevada i ha augmentat l'activitat de cronicitat i de diagnòstic".

Ambdues doctores també han recalcat que s'ha notat un creixement de casos de salut mental. "Ja sigui per l'impacte de la crisi econòmica i social, per tristesa i soledat, o la incertesa de la situació", ha dit Serrarols, remarcant que es veuen "més diagnòstics de depressió".

Dificultat per drenar els crítics i 70 professionals confinats a l'Hospital de Vic

La pressió que hi havia fa dues setmanes als CAP, doncs, s'ha traslladat a l'Hospital de Vic. El principal problema que pateix actualment el centre és la dificultat per traslladar els pacients crítics a altres hospitals. Així ho ha explicat Rosa M. Morral, directora assistencial del CHV.
 

Durant la roda de premsa d'aquest dijous al matí a l'ajuntament de Vic. Foto: Carles Fiter


L'Hospital de Vic habitualment té 10 llits d'UCI, que s'ha duplicat per la segona onada (actualment hi ha 19 pacients crítics). Això significa que si incrementen els crítics o empitjoren els altres pacients, s'han de drenar a altres centres. El problema rau en la dificultat de poder-se fer aquests trasllats.

A tot això, s'hi suma una setantena de professionals confinats per Covid, la majoria dels quals són infermeres de crítics, és a dir, les que s'encarreguen de vetllar pels pacients d'UCI. Actualment l'Hospital de Vic té quatre unitats destinades a pacients de Covid.

L'Hospital de la Santa Creu manté i adapta l'activitat

D'altra banda, l'Hospital de la Santa Creu, que acull la majoria dels pacients geriàtrics i convalescents amb Covid de tot Osona, ha incrementat els llits (actualment té 44 ingressats per coronavirus), però no han hagut d'ajornar activitat com l'Hospital de Vic. "Hem adaptat l'activitat, però es continua desenvolupant", ha destacat Jordi Roca, director gerent de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic.

Erra demana compaginar les mesures amb l'activitat

A l'espera de l'anunci del Procicat sobre si s'allarguen o no les mesures restrictives, Erra ha destacat que preferiria que les mesures restrictives es puguin compaginar amb l'activitat, i que pugui començar a rodar. "En aquesta segona onada, la ciutat està més castigada i necessita una mica d'aire", ha afegit, destacant que potser se'n podria flexibilitzar alguna.

Erra també demana "temps" als sectors més afectats i ha dit que "s'intentarà pal·liar amb mesures econòmiques, d'ajuda i acompanyament perquè hi hagi el menys mal possible quan tot acabi".

Arxivat a