atemptats del 17-A

Cinc preguntes que ha de respondre el judici dels atemptats del 17-A

Quin rol van jugar els tres acusats en l'atac? Quins són els vincles entre l'imam de Ripoll i el CNI? Hi havia connexions internacionals? La vista oral comença aquest dimarts amb molts dubtes sobre la taula

per Bernat Surroca , 10 de novembre de 2020 a les 08:00 |
Ofrena floral de les víctimes del 17-A a la Rambla de Barcelona el 2017 | Sergi Cámara
Els atemptats del 17 d'agost de 2017 arriben a judici. La vista oral comença aquest dimarts a partir de les deu del matí i s'allargarà una mica més d'un mes. Per l'Audiència Nacional desfilaran centenars de testimonis per mirar de treure l'entrellat d'uns atacs que encara avui tenen moltes ombres. Hi ha tres persones acusades, els tres supervivents de la cèl·lula de Ripoll, que s'enfronten a llargues penes de presó. Entre les acusacions hi ha la Fiscalia, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i també acusacions populars i particulars. Sobre la taula, moltes preguntes que esperen resposta. Les repassem a continuació:


1. Els tres acusats tenien un paper rellevant en la cèl·lula de Ripoll?

Al banc dels acusats hi seuran només tres persones, Mohammed Houli Chemlal, Driss Oukabir, Said Ben Iazza, els tres supervivents de la cèl·lula de Ripoll. Determinar quin rol jugaven ells en la mateixa cèl·lula, així com quin va ser el seu paper en els atemptats, serà un dels enigmes que s'hauran de resoldre a l'Audiència Nacional. A priori, cap dels tres va executar pròpiament els atemptats -ni estaven a la Rambla de Barcelona ni tampoc a Cambrils-, però les acusacions apunten que van intervenir en els preparatius en major o menor mesura.


Mohammed Houli, que s'enfronta a les penes de presó més llargues, va participar activament en la planificació dels atemptats i en el trasllat de materials explosius al xalet d'Alcanar que va explotar la nit abans de l'atac. També hauria tingut un paper fonamental en la fabricació dels artefactes que havien de detonar. Driss Oukabir, per a qui també es demanen penes elevades, s'hauria integrat a la cèl·lula més tard, a mitjans de 2017. Va llogar una segona furgoneta el dia dels atemptats, i consten converses amb el seu germà en què li retreia que no estava "preparat". 

Iazza té un paper més secundari. Se l'acusa de col·laboració amb organització terrorista i s'enfronta a penes de presó més baixes, de vuit anys de presó. Va deixar una furgoneta a un dels membres de la cèl·lula sabent que l'utilitzaria per transportar explosius, i també va facilitar documentació per adquirir material que havia de servir per fer produir-ne. 

2. El Govern i l'Estat tenien indicis d'un possible atemptat imminent?

Poc després de l'atac a la Rambla, El Periódico publicava una controvertida exclusiva en què assegurava que la CIA havia advertit amb "una nota" als Mossos del risc d'un atemptat terrorista a Catalunya. La policia catalana en tenia constància? I el govern espanyol? Aquesta també serà una de les preguntes que haurien de resoldre's amb el judici, tot i que fora de l'Audiència Nacional hi ha hagut poc interès polític en indagar en el fons d'aquesta qüestió.

Com pot ser que un grup de joves de Ripoll poguessin radicalitzar-se i fabricar explosius en un xalet d'Alcanar sense que saltessin les alarmes? Per què l'explosió d'Alcanar no es relaciona amb l'atemptat fins ben bé 24 hores després? En quin moment es va deixar de controlar l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty? Aquestes preguntes també hauran d'obtenir resposta.


3. Qui va donar l'ordre a Es-Satty? 

Les primeres investigacions ja van situar Abdelbaki Es-Satty, mort a l'explosió d'Alcanar, com a líder de la cèl·lula de Ripoll. Ara bé, hi havia algú per sobre seu? Ell va dissenyar tot el pla? Va ser ell qui va donar l'ordre d'executar l'atemptat? L'imam de Ripoll havia estat investigat feia anys per vincles amb el gihadisme i va passar per la presó de Castelló per tràfic de drogues. Després d'intentar treballar en una mesquita de Bèlgica i d'un periple per algunes localitats catalanes, va arribar a Ripoll el 2015, on es va fer càrrec de la mesquita.

Allà va poder apropar-se a un grup de joves marroquins, alguns d'ells germans, plenament integrats a la vila. Feien trobades clandestines i d'una manera força ràpida els va radicalitzar i els va convertir en "combatents de la gihad". El paper de l'imam -que algunes acusacions no consideren acreditat que sigui mort- serà una de les qüestions que sobrevolarà el judici.

4. Quins vincles tenia l'imam de Ripoll amb el CNI?

Hi ha hagut molt poc interès a aprofundir en aquest àmbit. L'imam de Ripoll va tenir contactes amb els serveis secrets espanyols mentre complica condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues, i no va ser expulsat del país tal com preveia la resolució del jutge. El CNI tenia constància que Es-Satty preparava un atac? Per què hi van tenir contacte? En quin moment li perden el fil? Els partits polítics espanyols no han volgut treure l'entrellat d'aquesta qüestió ni determinar si s'hauria pogut fer alguna cosa per evitar l'atac.

Qui sí que ha volgut aprofundir en aquesta relació -i en la responsabilitat de l'Estat- és l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que representa l'acusació particular de la família del Xavi, el nen de Rubí mort a la Rambla. "Tenim la sensació que els serveis secrets i amb les suposades relacions amb l'imam són matèria que no es pot tocar", apuntava l'advocat en una entrevista a NacióDigital. Les possibles revelacions que apareguin en el judici seran determinants, no tant per al procediment a Espanya, sinó per si la causa es trasllada a instàncies estrangeres. 

5. La cèl·lula de Ripoll tenia vinces internacionals?

A la causa consten viatges a l'estranger tan d'Abdelbaki Es-Satty com d'alguns dels integrants de la cèl·lula terrorista. Els vincles internacionals són, també, un element determinant. Algunes acusacions veuen clar que hi havia connexions amb altres països, i de fet estan provats viatges a França, Suïssa i Bèlgica. Els autors van rebre alguna instrucció des d'allà? Treure l'entrellat d'aquesta qüestió serà clau, perquè també podria permetre saber si hi va haver vincles amb l'Estat Islàmic i si l'imam de Ripoll va ser realment el cervell dels atemptats o una baula més d'una cadena més àmplia. 

 

Participació