Aigua

​Denuncien que Sorea vol «entorpir» judicialment la creació de l'empresa pública de gestió de l'aigua a Osona

La Plataforma Volem l'Aigua Neta, Clara i Nostra anima el Consell Comarcal i pobles a seguir endavant amb el nou model

per Osona.com , 29 d'octubre de 2020 a les 11:55 |
Durant la roda de premsa de presentació a les oficines de Sorea de Torelló | GDT
La Plataforma Volem l'Aigua Neta, Clara i Nostra ha denunciat aquest dimecres a Torelló que Sorea-Agbar vol "entorpir" per la via judicial la creació de l'empresa pública de gestió de l'aigua en baixa a Osona. Ho impulsa des de fa dos anys el Consell Comarcal i ja hi ha cinc municipis que ho han aprovat per ple. Des de la plataforma animen el món local a seguir endavant amb un procés "pioner" tot dient que "està en joc el possible futur model de gestió de l'aigua a Catalunya". Segons diuen, Sorea-Agbar està fent "xantatge" al territori, intentant "desencoratjar" els municipis interessats i "encarir" el procés amb les despeses judicials. Reivindiquen que l'aigua és un bé essencial i amb el que "no es pot fer negoci".

Segons ha detallat la Plataforma Volem l'Aigua Neta, Clara i Nostra, Sorea-Agbar ha presentat recurs de reposició contra els acords de quatre dels ajuntaments on finalitzava la concessió que tenen i on també s'ha aprovat la delegació de la gestió d'aigua en baixa a la nova empresa pública del Consell Comarcal d'Osona. Es tracta de Torelló, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló i Balenyà. D'altra banda també ha presentat recurs de reposició al Consell Comarcal d'Osona contra l'aprovació de la creació del servei d'aigua en baixa.


Creuen que aquesta via judicial que ha obert Sorea-Agbar és un "xantatge" al territori i que respon al fet que "veuen perillar els seus interessos" en cas que el nou model de gestió prosperi. Un model que posaria punt i final a la delegació del servei a una empresa privada com s'havia estat fent fins ara a Osona de forma majoritària.

Amb aquesta estratègia creuen que volen "desencoratjar" altres municipis, endarrerir el procés i encarir-ho amb les despeses judicials. Un "modus operandi", diuen, propi dels gestors privats davant aquests processos.


Un procés iniciat fa dos anys

El procés de creació de l'empresa pública de gestió de l'aigua en baixa a Osona va començar fa dos anys des del Consell Comarcal i es troba "a mig camí", segons la plataforma. Els municipis interessats que vulguin delegar el servei d'aigua a aquesta nova empresa pública comarcal perquè arribi al consumidor final (domicilis i empreses) ho han d'aprovar per ple en un acord municipal. A dia d'avui hi ha cinc municipis que ja ho han aprovat. Es tracta d'un procés "pioner", segons diuen, i un model que "es podria anar estenent a la resta de Catalunya si té èxit".

Des de la plataforma creuen que és una "bona aposta" si bé caldrà "vetllar" per l'acompliment dels objectius tècnics del servei i sobretot en la vessant democràtica, amb nous òrgans de representació social en la gestió integral del cicle de l'aigua. I animen el món local a seguir endavant en aquest camí.

Reivindiquen que és un bé essencial

Defensen que l'aigua és un bé públic essencial per a la vida i, com a tal, "no pot estar subjecte a l'afany de lucre ni pot recaure la gestió en mans privades". Recorden que SOREA-AGBAR (i Aigües Vic) són presents en l'accionariat de l'empresa mixta de gestió de l'aigua en alta, Aigües d'Osona SA (que el Consell Comarcal d'Osona va crear al 1992). I subratllen que les empres mixtes "no són un bon model" perquè obren la porta a les "vicissituds del lucre privat" i que, concretament amb Sorea-Agbar, "no són un bon soci" en la gestió de l'aigua.

Per últim, posen en valor altres experiències de gestió pública de l'aigua a Catalunya, tant en alta (l'ATL) com en baixa (Prat de Llobregat, Mataró o Manresa, entre d'altres). "Exigim treballar amb l'objectiu que l'empresa Aigües d'Osona S.A. sigui una empresa cent per cent pública", conclouen.

 

Participació