28
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
11:00h
Les Masies de Roda ha posat en marxa una prova de compostatge comunitari dins un projecte europeu que busca augmentar el reaprofitament de residus orgànics. El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ho coordina. Va començar a principis de mes, coincidint amb la posada en marxa del porta a porta, i els mateixos impulsors estan sorpresos per la implicació veïnal. Hi ha 62 compostadors repartits en setze punts. Calculen que en un any es podran recollir unes 100 tones d'orgànica, que retornarà als veïns amb forma de compost. El seu alcalde, Jordi Vistós, explica que era "urgent" canviar el sistema perquè no reciclaven prou bé. També han detectat veïns d'altres municipis amb el porta a porta que els llencen la brossa als contenidors.
La prova pilot compta amb 62 compostadors (agrupats en 4) repartits en setze punts diferents. Els veïns tenen una targeta magnètica per obrir el contenidor i poden portar l'orgànica quan vulguin. En un primer pas, els residus es llencen al primer contenidor on se li afegeix brancatge per ajudar a fer el procés i al cap d'un mes, els residus es mouen al segon contenidor i trenta dies més tard, a l'últim.
Els encarregats de fer-ho són investigadors del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC que coordina el projecte, batejat amb el nom de DECOST (Descentralitzed Composting in Small to Medium Towns). Inclou vuit socis de països com Itàlia, Grècia, Jordània i Israel, entre d'altres i durarà tres anys.
L'objectiu final és desenvolupar nous models de gestió de residus orgànics en municipis petits i mitjans. Es tracta de "gestionar l'orgànica de la millor manera i tancant el cicle, recollint-la i convertint-la en producte compost", detalla Mabel Mora, investigadora del centre tecnològic. La matèria orgànica "és un greu problema si no és gestiona correctament", assenyala.
La peça clau és la implicació dels veïns. Tant l'Ajuntament com els investigadors fan un balanç molt positiu de les primeres setmanes. Abans de la posada en marxa, ja es van fer xerrades i es van repartir fulls informatius amb una bona resposta de participació ciutadana. "La sorpresa ha estat que no hi ha impropis, la gent ho fa molt bé i la qualitat és molta bona", remarca Mora, que recorda que cal evitar residus que no poden descomposar-se. La seva presència obstaculitzaria el procés.
D'aquí a tres mesos confien poder començar a repartit compost als veïns. També estan contactant amb entitats socials, com Càritas, perquè puguin aprofitar-ho per a projectes d'agricultura urbana. La previsió és generar entre 75 i 100 tones de compost a l'any.
"És molt pràctic i es pot recuperar"
L'Assumpta Company és una veïna del municipi que està encantada amb el pla pilot. "Estic molt contenta perquè no fa pudors, ho pots portar de seguida i ho pots recuperar, que de l'altra manera no es podia; ho trobo fantàstic", assenyala. Recorda que fa un temps l'Ajuntament ja va repartir compostadors casolans per als veïns (ella en té dos) però ara serà la manera que ho faci tothom. Creu que la gent està molt més conscienciada i que serà un "pas endavant" amb el reciclatge.
Calia una "solució urgent"
L'alcalde del municipi, Jordi Vistós, admet que calia una "solució urgent" a la gestió de residus. D'una banda, el reciclatge no es feia prou bé (reciclen un 46% de mitjana) i, de l'altra, havien detectat com veïns d'altres municipis amb el porta a porta els deixaven les escombraries als seus contenidors. "Si es fa bé, confiem poder arribar entre el 80% i el 85%" amb els dos sistemes (porta a porta i compostatge), afegeix. En els últims anys s'han disparat els costos de portar els residus a l'abocador. "En tres anys, hem passat de 50.000 euros a pagar-ne 75.000 euros", és a dir, un 50% més.
El consistori ha assumit el cost dels contenidors i la creació d'una nova àrea d'aportació (que ha costat uns 25.000 euros). L'encarregada del porta a porta és la mateixa empresa que s'encarregava de les escombraries. "Si funciona bé, hi haurà molts més pobles que ho implantaran", assegura Vistós, que explica amb orgull la bona resposta que han tingut els veïns.
Actualment, a Catalunya només es recull de forma selectiva entre un 33% i un 36% dels residus orgànics que es generen.
La prova pilot compta amb 62 compostadors (agrupats en 4) repartits en setze punts diferents. Els veïns tenen una targeta magnètica per obrir el contenidor i poden portar l'orgànica quan vulguin. En un primer pas, els residus es llencen al primer contenidor on se li afegeix brancatge per ajudar a fer el procés i al cap d'un mes, els residus es mouen al segon contenidor i trenta dies més tard, a l'últim.
Els encarregats de fer-ho són investigadors del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC que coordina el projecte, batejat amb el nom de DECOST (Descentralitzed Composting in Small to Medium Towns). Inclou vuit socis de països com Itàlia, Grècia, Jordània i Israel, entre d'altres i durarà tres anys.
L'objectiu final és desenvolupar nous models de gestió de residus orgànics en municipis petits i mitjans. Es tracta de "gestionar l'orgànica de la millor manera i tancant el cicle, recollint-la i convertint-la en producte compost", detalla Mabel Mora, investigadora del centre tecnològic. La matèria orgànica "és un greu problema si no és gestiona correctament", assenyala.
Autoritats d'Osona i investigadors del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC amb els compostadors de fons. Foto: ACN
La peça clau és la implicació dels veïns. Tant l'Ajuntament com els investigadors fan un balanç molt positiu de les primeres setmanes. Abans de la posada en marxa, ja es van fer xerrades i es van repartir fulls informatius amb una bona resposta de participació ciutadana. "La sorpresa ha estat que no hi ha impropis, la gent ho fa molt bé i la qualitat és molta bona", remarca Mora, que recorda que cal evitar residus que no poden descomposar-se. La seva presència obstaculitzaria el procés.
D'aquí a tres mesos confien poder començar a repartit compost als veïns. També estan contactant amb entitats socials, com Càritas, perquè puguin aprofitar-ho per a projectes d'agricultura urbana. La previsió és generar entre 75 i 100 tones de compost a l'any.
"És molt pràctic i es pot recuperar"
L'Assumpta Company és una veïna del municipi que està encantada amb el pla pilot. "Estic molt contenta perquè no fa pudors, ho pots portar de seguida i ho pots recuperar, que de l'altra manera no es podia; ho trobo fantàstic", assenyala. Recorda que fa un temps l'Ajuntament ja va repartir compostadors casolans per als veïns (ella en té dos) però ara serà la manera que ho faci tothom. Creu que la gent està molt més conscienciada i que serà un "pas endavant" amb el reciclatge.
Calia una "solució urgent"
L'alcalde del municipi, Jordi Vistós, admet que calia una "solució urgent" a la gestió de residus. D'una banda, el reciclatge no es feia prou bé (reciclen un 46% de mitjana) i, de l'altra, havien detectat com veïns d'altres municipis amb el porta a porta els deixaven les escombraries als seus contenidors. "Si es fa bé, confiem poder arribar entre el 80% i el 85%" amb els dos sistemes (porta a porta i compostatge), afegeix. En els últims anys s'han disparat els costos de portar els residus a l'abocador. "En tres anys, hem passat de 50.000 euros a pagar-ne 75.000 euros", és a dir, un 50% més.
El consistori ha assumit el cost dels contenidors i la creació d'una nova àrea d'aportació (que ha costat uns 25.000 euros). L'encarregada del porta a porta és la mateixa empresa que s'encarregava de les escombraries. "Si funciona bé, hi haurà molts més pobles que ho implantaran", assegura Vistós, que explica amb orgull la bona resposta que han tingut els veïns.
Actualment, a Catalunya només es recull de forma selectiva entre un 33% i un 36% dels residus orgànics que es generen.
Els compostadors comunitaris a les Masies de Roda. Foto: ACN