entrevista

Joan Rusiñol: «Al PNB els va espantar molt veure com el procés demolia CiU»

El periodista de Tona acaba de publicar «Partides simultànies», i explica que si catalans i bascos s'haguessin coordinat "l'Estat i Europa haurien hagut de reaccionar diferent"

per Ferran Casas , 3 d'octubre de 2020 a les 20:00 |
El periodista Joan Rusiñol | Adrià Costa
Joan Rusiñol (Tona, Osona, 1979) té tot el que li cal a un bon periodista polític: anàlisi serena, bona ploma, capacitat d'entendre i tractar amb tots els actors, i bagatge. De fet, amb Catalunya Ràdio, l'Ara i La Vanguardia, ha fet informació política a Barcelona, Madrid, Euskadi i Brussel·les incorporant les perspectives (i les fonts) necessàries per explicar i interpretar la realitat i als actors que s'hi interrelacionen.

Ara publica Partides simultànies a l'editorial Rosa dels Vents, on analitza el procés català des de l'òptica de la política basca i la relació (que no coordinació) entre els moviments sobiranistes dels dos països. Un llibre que no defuig la complexitat i que ha comptat amb testimonis de valor. Rusiñol, que també ha fet incursions d'èxit en l'àmbit de la dramatúrgia, ha publicat abans Començar de nou (Deu i Onze) i Mou-te (Eumo edicions). En l'actualitat fa de subdirector dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.


- Els bascos en saben més de fer política?

- No ho crec, crec que ho fan diferent. Al principi del llibre recullo una frase de Ramon Barnils, que deia que necessitem els bascos per saber interpretar Espanya i crec que això té un fons històric real que també explicava Ernest Lluch quan deia que els bascos han entès millor que nosaltres que és el poder i què és un estat. El 1830, a Madrid hi havia una quarantena de banquers i la meitat eren bascos! Aquesta presència històrica a prop del poder no l'hem tinguda i ens hem dedicat més al comerç. Per tant, la seva manera de fer és diferent de la nostra.


- Aquesta diferència a l'hora d'aproximar-se al poder de l'Estat no és només de negocis i funcionaris. L'esquerra abertzale també sap com les gasta l'Estat.

- Durant els anys del procés i abans de l'1-O, els bascos llegeixen el que passa a Catalunya amb la seva plantilla i per això l'esquerra abertzale avisa que la resposta de l'Estat no serà plàcida i que faran servir tots els recursos a disposició per frenar el procés. Otegui avisa que ho voldran resoldre per la via. I això, que ara ens sembla molt obvi, no ho era tan aleshores. Els sorprenia que aquí es digués que "l'Estat no s'atrevirà" a fer segons què. Sabien que no era cert. Per ETA però també pel pla Ibarretxe.
 

Joan Rusiñol és ara subdirector d'informatius de Catalunya Ràdio Foto: Adrià Costa


- Comparteix doncs la idea que un dels grans dèficits del procés ha estat no preveure la reacció de l'Estat?

- Un dels errors del procés és haver minimitzat com actua un estat amenaçat. Quan Iñaki Anasagasti arriba al Congrés per fer de portaveu del PNB, Arzalluz li demana que es posi a la comissió de Defensa. No per interès en els assumptes militars sinó, segons explica ell, per saber realment "que Espanya existeix" i això potser no s'ha tingut prou en compte quan aquí s'esperava que Espanya es quedés de braços plegats.

"Un dels errors del procés és haver minimitzat què fa un estat amenaçat

- Al llibre descriu com el procés ha estat rebut de forma molt diferent a l'esquerra abertzale i al PNB.

- Al PNB hi ha dues coses que els van espantar molt i els van fer transitar del respecte a la prudència i finalment a la distància. D'una banda la demolició de l'espai de CiU. Per ells el partit és important, el centre de la seva acció política, i pensen que això no els pot passar i ho veuen la vigília de la Diada de 2012 quan Oriol Pujol va un discurs clarament independentista al Fossar. Creuen que allà CDC es desubica per l'espai i pel que diu. L'altre element és que veuen que el procés polaritza la societat i enforteix Ciutadans per una banda i ERC I la CUP per l’altra. I Cs és un partit que qüestiona el concert. La polarització a ells no els beneficia i l'actual direcció del PNB la vol esquivar.

"Al PNB no el beneficia electoralment la polarització i la volen esquivar perquè han vist que a Catalunya ha beneficiat ERC i la CUP i Cs"
 
L'esquerra abertzale hi veu, en canvi, una oportunitat perquè és una forma de donar resposta a la crisi econòmica, política i territorial i de competir amb Podem en aquests àmbits. Ells en treuen la lliçó que no cal ser abertzale per ser independentista i això els ajuda en la seva evolució i creixement.

- El PNB no vol riscos. Això neix de qüestionar-se perquè cal ser independent si ja tens el concert?

- El concert és un dic de contenció a l'independentisme. És una eina que una part important dels catalans voldrien, però també podria ser una forma de que molta gent donés el conflicte resolt. Al mon independentista basc genera contradiccions. El 2012 Laura Mintegi, de Bildu, avisa Artur Mas, que demanava el pacte fiscal, que no es fixi en un "miniconcert" sinó que vagi a per la independència.

De fet, l’esquerra abertzale sempre ha fet anar l’argument que si Catalunya se’n surt i és independent, el concert desapareixerà i que, per això, més els val seguir les passes de Catalunya. En tot cas, la pregunta és si ara que es demana a l’independentisme que revisi posicions, els partits espanyols estarien disposats a parlar-ne del concert. Em sorprèn que no es posi damunt la taula.

"El concert és un dic de contenció a l'independentisme"

- L'esquerra abertzale va apostar per deixar enrere la via armada i apostar per la política. Però es constata que, sense violència, la independència es pot reclamar però no dur a terme. Els preocupa?

- Els ha creat poques contradiccions perquè l'aposta que van fer és molt de fons i irreversible. Per ells, el procés és una nova constatació que Espanya és irreformable i que no hi ha alternativa a la independència. De fet, en privat admeten que, per la via pacífica, Catalunya ha arribat més lluny que ells amb quaranta anys de violència. S’agafen a això.
 

El periodista de Tona Joan Rusiñol Foto: Adrià Costa


- Veu possible un procés basc liderat per Urkullu?

- Es difícil, per no dir que impossible. Ell ha estat vist per molts bascos espanyolistes com el vot refugi malgrat que el PP i Cs intentaven equiparar-lo a Puigdemont. Molt votant unionista hi ha vist un refugi i això explica la seva majoria. No té cap incentiu racional per encetar un procés com el català. Si l'Estatut si es reforma serà amb un procés lent i sempre comptant amb el PSE. Urkullu està molt obsessionat en no caure en la política de blocs. Al final, és l'últim pujolista practicant que queda: s'ha especialitzat en la gestió del mentrestant i en anar pas a pas ampliant els marges de l’autogovern sense tancar-se a res, però sense sacsejar ni tensionar res.

"Urkullu és l'últim pujolista practicant: està especialitzat en la gestió del mentrestant sense tancar-se a res, però sense sacsejar ni tensionar"

- Els blocs són ara menys permeables a Catalunya que a Euskadi?

- Sí, s'han intercanviat les tornes. El votant basc fluctua més en l'eix nacional. Un tripartit liderat per Bildu i amb el PSE i Podem era més creïble del que aquí ho seria un liderat per ERC amb el PSC i els comuns. El procés ha fet que els blocs estiguin més marcats ara a Catalunya que a Euskadi.

- I tot ho explica només el final d'ETA?

- És una variable important però l'escenari també el condiciona el procés. Quan mirem les xifres de favorables a la independència a Euskadi, que arriben al 35%, segurament estan molt condicionades per la presó, l'exili, la sortida d'empreses, l'amenaça de quedar fora de la UE... això fa que la gent s'ho pensi dues vegades. Dit això també, quina sort que el procés s'hagi fet després del final d'ETA i, per tant, no hagi tingut possibilitat de condicionar-lo i d'intentar incidir perquè ho empastifava tot. És un dels problemes que va tenir Ibarretxe quan hi havia sectors del PNB que li deien que ho deixés estar perquè la confrontació amb Espanya carregava ETA de raons.

"Un tripartit liderat per Bildu i amb el PSE i Podem era més creïble del que aquí ho seria un liderat per ERC amb el PSC i els comuns"

- ETA no hi és però al procés se li ha aplicat la plantilla basca amb el terrorisme i amb el relat d'alguns mitjans. És efectiu?

- No, senzillament perquè no hi ha cap organització armada a Catalunya. Per tant, no hi ha cas per intentar construir aquest relat, manca l'element clau malgrat intents descarats com ara l'operació Judes, que s'ha acabat desinflant. Hi havia un salt qualitatiu que no s'ha aconseguit que era associar independentisme a terrorisme perquè això feia més fàcil trobar suport a Europa, il·legalitzar... ha estat un intent frustrat.

"És una sort que el procés s'hagi fet després d'ETA i no hagi pogut condicionar-lo perquè ho empastifava tot"

- Un procés basc deixaria de banda Navarra i Iparralde? L'independentisme català ha renunciat a comptar amb la resta dels Països Catalans malgrat que era central en la seva tradició i acció política. 

- L'independentisme va prendre una decisió dolorosa tot i que no de forma explícita i, per bé o per mal, està clar que els ritmes són diferents i que Catalunya fa camí sense condicionar ni ser condicionada per la resta dels Països Catalans. A Euskadi pesa més la territorialitat i els ritmes no són tan diferents. Seria molt difícil que la política de Navarra no fos permeable si a Euskadi hi hagués un 1-O posem per cas.
 

Joan Rusiñol ha treballat a Barcelona, Madrid, Euskadi i Brussel·les Foto: Adrià Costa


- En la fase inicial del procés, fins que el PNB se'n va desmarcar, es va debatre si hauria estat positiu activar-se alhora i si hauria obligat l'Estat a reaccionar diferent. Quin impacte hauria tingut?

- Hauria estat diferent, sobretot a Europa. S'haurien encès més llums d'alarma amb dos fronts oberts alhora a Espanya pel mateix assumpte. I l'Estat hauria hagut de reaccionar diferent i és difícil pensar que les institucions europees no haguessin tingut una actitud més activa per forçar solucions polítiques. Però els dos jugadors, Catalunya i Euskadi, s'han mirat poc i només han estat pendents de qui tenien al davant, l'Estat. Sempre han anat desincronitzats: Tarradellas i Arzalluz no es podien veure i Pujol i Ardanza ni tan sols es van tutejar, per exemple. Torra i Urkullu tampoc van tenir sintonia, per exemple. Els ciutadans catalans i bascos es miren molt, tenen molts llaços, hi ha molt intercanvi turístic... però les classes polítiques es miren poc i amb algun recel.

"Amb els dos fronts oberts s'haurien encès més llums d'alarma, però els polítics catalans i bascos s'han mirat poc i només han estat pendents de l'Estat"

El PNB no té ara interlocucions clares i Bildu és cert que té una relació preferent amb ERC i s'hi coordina al Congrés i a Europa però també manté llaços amb la CUP i Otegui ha anat a Waterloo. Al final diuen allò del lehendakari Aguirre de "sempre amb Catalunya" per sortir del pas. L'esquerra abertzale sempre reivindica la idea d'unitat perquè també és el que els fa estar més còmodes.

 

Participació