Inhabilitació de Torra

Les eleccions seran el 14 de febrer

Els partits independentistes acorden la cita del segon diumenge de febrer, després que la inhabilitació de Torra faci que la legislatura acabi amb la convocatòria automàtica d'eleccions

per Joan Serra Carné , 2 d'octubre de 2020 a les 11:25 |
Quim Torra, dimecres en la seva darrera intervenció al Parlament | Parlament
La setmana va començar amb la inhabilitació de Quim Torra i es tancarà amb una data assenyalada en vermell, el 14 de febrer, que servirà per triar el seu successor a la presidència de la Generalitat. Tal com ha avançat NacióDigital, els partits independentistes han consensuat que les eleccions al Parlament siguin el segon diumenge de febrer del 2021, d'acord amb els terminis que exigeix una convocatòria automàtica de comicis per la inexistència d'un candidat que succeeixi Torra en aquesta legislatura. Així ho ha confirmat aquest divendres el president del Parlament, Roger Torrent, en una entrevista a RAC1.

Les fonts consultades per aquest diari apunten que hi havia "dificultats" de tempos per fixar la data del 7 de febrer, exposada inicialment quan es va confirmar el cessament del 131è president de la Generalitat.


Per concretar la data del 14 de febrer, les formacions independentistes que integren el Govern i que també ostenten la presidència del Parlament farien ús del petit marge legal de dies que tenen per fer coincidir els comicis en diumenge. Tot i que durant les converses entre Junts i ERC s'ha estudiat la possibilitat que les eleccions també poguessin convocar-se entre setmana -la logística, per l'ús d'escoles en dia laborable i en plena pandèmia, ho desaconsellava-, finalment el principi d'entesa passa per fer coincidir la convocatòria en data festiva de cap de setmana i fixar-la a mitjans de febrer.

Després que el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acceleressin les comunicacions per ordenar que el cessament de Torra fos efectiu, la inhabilitació es va consumar quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). És a partir d'aquest moment que s'activen els 10 dies hàbils previstos a la llei de presidència perquè el president del Parlament, Roger Torrent, explori si hi ha un candidat viable per allargar la legislatura. Malgrat que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) no hagi publicat la destitució de Torra i que el president inhabilitat estigui pendent del recurs al Tribunal Constitucional, la Generalitat ha acatat el dictamen de la justícia espanyola.



El Govern ja actua amb Pere Aragonès com a vicepresident en funcions de president. Per denunciar el cas Torra, l'executiu ha optat per renegar de l'"abús de poder" de la justícia espanyola des del Parlament, on dimecres es va aprovar una proposta de resolució -amb els vots de JxCat, ERC i la CUP- que reitera la "confiança" en el president inhabilitat, preveu una denúncia internacional de la sentència contra Torra i "no la reconeix com a legítima".

Un cop esgotat el primer termini de 10 dies que obre la convocatòria automàtica de comicis, comencen a comptar els 60 dies de marge perquè els grups parlamentaris explorin si hi ha una entesa per investir un president. Els grups independentistes no faran cap proposta i l'oposició no suma prou, almenys per ara, per presentar una alternativa. Esgotats aquests dos mesos, les eleccions quedarien formalment convocades. I se celebrarien passats 54 dies naturals.

Torrent disposa de cert marge per definir el calendari definitiu. L'activació del rellotge electoral es podria fer amb una comunicació que no té per què ser un ple fallit d'investidura sinó "un acte equivalent". Aquesta acció, segons l'informe jurídic dels lletrats de la cambra, podria ser una resolució raonada del president del Parlament publicada al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC). El petit marge de maniobra que existeix permetria ajustar la convocatòria a un diumenge, com el 14 de febrer.

Mentrestant, els partits continuen preparant la maquinària electoral i també se succeeixen els moviments de candidats. L'últim, de Laura Borràs, la portaveu de JxCat al Congrés, que s'ha postulat obertament per ser la candidata efectiva del nou partit de Carles Puigdemont. Ho ha fet en una entrevista al Huffington Post, en la qual s'ha expressat en aquests termes: "Si la militància de Junts ho decideix, seré candidata de Junts". L'afirmació l'ha feta quan falten dos dies per al congrés per culminar l'organització del partit, que dissabte aprovarà les bases per a les primàries per triar el cap de llista de Junts.

"Si hi ha primàries, em presentaré. I aleshores la militància decidirà qui vol que la representi", explica Borràs a l'entrevista. Preguntada per si té el vistiplau de Puigdemont i de Quim Torra per fer aquest pas, Borràs argumenta que "no són necessàries benediccions" i que ella està "a disposició" de la formació. De fet, Borràs subratlla que seria un "orgull" ser la candidata. No és l'única dirigent que aspira a exercir aquest rol. En la cursa també s'hi situen els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró i Ramon Tremosa. El conseller d'Empresa integra, al costat de Meritxell Budó, el grup de coordinació establert amb ERC per consensuar les decisions del Govern d'aquí als comicis.

 

Participació