29
de setembre
del
2020
El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC coordina el projecte de recerca europeu ENI DECOST (Descentralitzed Composting in Small to Medium Towns), que desenvolupa nous models de gestió dels residus orgànics per a municipis petits i mitjans de l'arc mediterrani. El projecte, que implica set socis més d'Itàlia, Grècia, Jordània, Israel i Palestina, pretén augmentar els residus orgànics recuperats i crear sistemes tancats i descentralitzats de compostatge comunitari i domèstic, en què els municipis i els veïns juguin un paper cabdal a l'hora de valoritzar els residus.
Una de les proves pilot del projecte, desenvolupades en quatre països diferents, comença aquesta tardor a les Masies de Roda i consistirà en la incorporació d'un sistema de tractament de compostadors comunitaris per tot el municipi que tractaran la totalitat dels residus orgànics que s'hi produeixin. Es farà coincidir amb la implantació del sistema de recollida de deixalles porta a porta en aquest municipi a través de l'empresa mixta Recollida de Residus d'Osona del Consell Comarcal.
L'alcalde del municipi, Jordi Vistós, explica que aquesta és "una oportunitat única perquè es podran tractar els residus orgànics d'una manera singular i efectiva, facilitant encara més el porta a porta als veïns i oferint-los un retorn que els beneficia". En aquest sentit, Joan Colón, investigador principal del DECOST, explica que el retorn social és un dels pilars de tot el projecte, però també de la prova pilot que es fa a Masies. L'investigador afirma que es preveu assolir percentatges d'entre el 70% i el 80% de recollida selectiva, a més d'obtenir una fracció molt més neta en el reciclatge i un producte, el compost, de molt alt valor afegit.
El compost retornarà als veïns com a adob
El sistema de funcionament és senzill: el porta a porta afectarà totes les fraccions de deixalles menys el vidre, que se seguirà duent al contenidor, i l'orgànic, que els veïns abocaran a 16 punts de compostatge ubicats estratègicament arreu del municipi, "en llocs on fins ara hi havia contenidors". El compost resultant retornarà als veïns que ho desitgin, que podran fer-lo servir com a adob dels seus horts i jardins. La part sobrant es destinarà a projectes d'agricultura urbana d'associacions d'àmbit social. Per Colón, un dels grans avantatges d'aquest projecte de compostatge comunitari és la seva gestió professionalitzada, que "garanteix un funcionament sense problemes, com ara pudors, i un producte resultant de qualitat òptima".
.jpg)
Per la seva banda, el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet, posa èmfasi en la importància de projectes aplicats com aquest, que "deixen clar que la recerca d'abast internacional no és quelcom rar i llunyà sinó molt real, arrelat al territori i amb una clara incidència beneficiosa i directa al món local". La consellera comarcal de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu, recalca la importància del treball conjunt entre universitat, centres de recerca, administracions i ciutadania per avançar cap a un context més sostenible, i ha afirmat que és responsabilitat de les administracions garantir que iniciatives com l'ENI DECOST es puguin posar en marxa i funcionin.
D'altra banda, el projecte també permetrà provar un sistema de tractament de la fracció verda al barri de Sant Llàtzer i Quatre estacions de Vic basat en el compostatge comunitari, amb la idea de resoldre necessitats actuals d'aquest barri com ara la gestió de les restes vegetals dels jardins.
Vuit socis de sis països i quatre proves pilot
En total al DECOST hi participen vuit socis, entre universitats, centres de recerca i administracions públiques, de sis països diferents de l'arc mediterrani: a banda del CT BETA, formen part del consorci la Università Politecnica delle Marche i l'Ente di Governo Rifiuti e risorse Idriche Basilicata d'Itàlia; la University of Patras, de Grècia; l'Irbid Agriculture Directorate i la Jordan University of Science and Technology de Jordània; la Galilee Society (Arab National Society for Health Research and Services) d'Israel; i la Palestine Technical University Kadoorie de Palestina.
El projecte DECOST està finançat per la Unió Europea a través del programa de cooperació ENI CBC Mediterranian Sea Basin Programme, que hi contribueix amb 2,7 milions d'euros, un 90% del total del pressupost, que ascendeix a 3,1 milions.
.jpg)
Valoritzar fins a 2.000 tones de residus orgànics cada any
Amb el nou sistema, els investigadors preveuen reduir els residus orgànics i valoritzar entre 1.500 i 2.000 tones anuals (entre 350 i 500 tones anuals a cada prova pilot). Els equips tècnics del DECOST treballaran, en paral·lel per a impulsar projectes d'agricultura urbana en els que es pugui donar sortida al compost generat. També es faran formacions a personal de les administracions públiques i s'utilitzaran eines informàtiques i aplicacions mòbils per incrementar el coneixement i el compromís de la ciutadania en la gestió de residus.
A llarg termini, diu Colón, "es tracta d'arribar a un desenvolupament urbà intel·ligent, sostenible i inclusiu, al mateix temps que adaptat a la realitat de les ciutats tant del Nord com del Sud de la regió mediterrània". Segons l'investigador principal del projecte, "una planificació de residus viable ambientalment i econòmicament només serà factible si incorpora la perspectiva social i adopta un enfocament centrat en les persones, potenciant la societat civil i augmentant la capacitat de creació institucional".
Una de les proves pilot del projecte, desenvolupades en quatre països diferents, comença aquesta tardor a les Masies de Roda i consistirà en la incorporació d'un sistema de tractament de compostadors comunitaris per tot el municipi que tractaran la totalitat dels residus orgànics que s'hi produeixin. Es farà coincidir amb la implantació del sistema de recollida de deixalles porta a porta en aquest municipi a través de l'empresa mixta Recollida de Residus d'Osona del Consell Comarcal.
L'alcalde del municipi, Jordi Vistós, explica que aquesta és "una oportunitat única perquè es podran tractar els residus orgànics d'una manera singular i efectiva, facilitant encara més el porta a porta als veïns i oferint-los un retorn que els beneficia". En aquest sentit, Joan Colón, investigador principal del DECOST, explica que el retorn social és un dels pilars de tot el projecte, però també de la prova pilot que es fa a Masies. L'investigador afirma que es preveu assolir percentatges d'entre el 70% i el 80% de recollida selectiva, a més d'obtenir una fracció molt més neta en el reciclatge i un producte, el compost, de molt alt valor afegit.
El compost retornarà als veïns com a adob
El sistema de funcionament és senzill: el porta a porta afectarà totes les fraccions de deixalles menys el vidre, que se seguirà duent al contenidor, i l'orgànic, que els veïns abocaran a 16 punts de compostatge ubicats estratègicament arreu del municipi, "en llocs on fins ara hi havia contenidors". El compost resultant retornarà als veïns que ho desitgin, que podran fer-lo servir com a adob dels seus horts i jardins. La part sobrant es destinarà a projectes d'agricultura urbana d'associacions d'àmbit social. Per Colón, un dels grans avantatges d'aquest projecte de compostatge comunitari és la seva gestió professionalitzada, que "garanteix un funcionament sense problemes, com ara pudors, i un producte resultant de qualitat òptima".
Margarida Feliu, Jordi Collet, Jordi Vistós i Joan Colón. Foto: UVic-UCC
Per la seva banda, el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet, posa èmfasi en la importància de projectes aplicats com aquest, que "deixen clar que la recerca d'abast internacional no és quelcom rar i llunyà sinó molt real, arrelat al territori i amb una clara incidència beneficiosa i directa al món local". La consellera comarcal de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu, recalca la importància del treball conjunt entre universitat, centres de recerca, administracions i ciutadania per avançar cap a un context més sostenible, i ha afirmat que és responsabilitat de les administracions garantir que iniciatives com l'ENI DECOST es puguin posar en marxa i funcionin.
D'altra banda, el projecte també permetrà provar un sistema de tractament de la fracció verda al barri de Sant Llàtzer i Quatre estacions de Vic basat en el compostatge comunitari, amb la idea de resoldre necessitats actuals d'aquest barri com ara la gestió de les restes vegetals dels jardins.
Vuit socis de sis països i quatre proves pilot
En total al DECOST hi participen vuit socis, entre universitats, centres de recerca i administracions públiques, de sis països diferents de l'arc mediterrani: a banda del CT BETA, formen part del consorci la Università Politecnica delle Marche i l'Ente di Governo Rifiuti e risorse Idriche Basilicata d'Itàlia; la University of Patras, de Grècia; l'Irbid Agriculture Directorate i la Jordan University of Science and Technology de Jordània; la Galilee Society (Arab National Society for Health Research and Services) d'Israel; i la Palestine Technical University Kadoorie de Palestina.
El projecte DECOST està finançat per la Unió Europea a través del programa de cooperació ENI CBC Mediterranian Sea Basin Programme, que hi contribueix amb 2,7 milions d'euros, un 90% del total del pressupost, que ascendeix a 3,1 milions.
Un dels 16 punts on es podrà deixar la matèria orgànica. Foto: UVic-UCC
Valoritzar fins a 2.000 tones de residus orgànics cada any
Amb el nou sistema, els investigadors preveuen reduir els residus orgànics i valoritzar entre 1.500 i 2.000 tones anuals (entre 350 i 500 tones anuals a cada prova pilot). Els equips tècnics del DECOST treballaran, en paral·lel per a impulsar projectes d'agricultura urbana en els que es pugui donar sortida al compost generat. També es faran formacions a personal de les administracions públiques i s'utilitzaran eines informàtiques i aplicacions mòbils per incrementar el coneixement i el compromís de la ciutadania en la gestió de residus.
A llarg termini, diu Colón, "es tracta d'arribar a un desenvolupament urbà intel·ligent, sostenible i inclusiu, al mateix temps que adaptat a la realitat de les ciutats tant del Nord com del Sud de la regió mediterrània". Segons l'investigador principal del projecte, "una planificació de residus viable ambientalment i econòmicament només serà factible si incorpora la perspectiva social i adopta un enfocament centrat en les persones, potenciant la societat civil i augmentant la capacitat de creació institucional".