16
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
10:25h
Els Jordis han tornat a Vic, aquesta vegada, però, per presentar la mostra fotogràfica Veure o mirar: retrats a presó al Museu de l'Art de la Pell. Durant l'estada a Lledoners, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, juntament amb una trentena més d'interns, han participat en els tallers de fotografia. Per tant, l'exposició, que es podrà veure fins al 13 d'octubre, recull els treballs del darrer curs del taller, que ha dirigit l'artista Maria Vernet.
"Són com retrats de família", ha explicat Jordi Sánchez durant la presentació de la mostra, ja que els protagonistes són els mateixos participants del taller. En aquest sentit, ha exposat que "el nou hàbitat" s'acaba convertint en una família "per allò bo i per allò dolent". A més, "és una oportunitat, una petita bombolla de llibertat", ha dit Sánchez, remarcant la importància que tenen "dues hores" per fotografiar, revelar o experimentar mentre s'està pres.
"Amb tallers com aquests la presó es fa més visible als carrers", ha apuntat. En aquest sentit, ha explicat que tot i que els Jordis tenen "una certa onada mediàtica", amb la mostra també volen contribuir "a fer visible allò que existeix". "És una realitat que viuen milers de persones i els seus familiars", ha destacat. Per acabar, ha recomanat que es visiti la mostra "no per un parell de cares conegudes", sinó a les diverses realitats que si mostren.
Doble confinament
Per la seva banda, l'encarregada de coordinar el projecte, l'artista Maria Vernet, ha destacat que els protagonistes són els interns, que s'han cuidat de desenvolupar les diverses tècniques i alhora fer de models, assistents d'estudi o tècnics. Segons Vernet, en l'exposició s'hi mostra "esperança a través de la creativitat".
Precisament, un dels interns Jaume Balaguer ha destacat que el taller l'ha "ajudat a ser lliure tot i estar tancat". En aquest sentit, ha explicat que les visites al taller o per part dels monitors els ajuden mentre estan tancats, i sobretot ara en pandèmia pel coronavirus.
Cuixart i Sánchez han pogut sortir de la presó precisament perquè formen part d'aquest grup de taller. Els dos activistes, que no tenen el tercer grau ni el 100.2, es passen gairebé 23 hores tancats en una cel·la individual per la situació derivada de la Covid-19. Un cop acabada la mostra, han tornat cap a Lledoners amb la resta dels presos que els acompanyaven.
Durant el taller, els interns han treballat tècniques digitals, analògiques i lumíniques com ara la llarga exposició, el retoc digital o la cianotípia (un tipus de revelat al sol). L'exposició està dividida en diferents sèries fotogràfiques que posen de manifest els sentiments, les esperances i els anhels dels interns que viuen un doble confinament.
Una realitat propera
L'alcaldessa de Vic Anna Erra ha felicitat els artistes per mostrar "una realitat molt llunyana", però que pels moments actuals "també és molt propera". En aquest sentit l'alcaldessa ha fet un reconeixement als interns i als dos Jordis: "Encara ens costa entendre la repressió a les idees i a la llibertat d'expressió". Erra també ha reivindicat la seguretat de la cultura i el paper que té: "ens enforteix i ens cohesiona".
Per la seva banda, Armand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, ha agraït l'oportunitat per "explicar la feina dels professionals i interns de les presons", ja que "sovint la societat viu d'esquena a la presó". Calderó ha destacat que "la reinserció és un procés per a tots", i és la principal funció de les presons. En aquest sentit, ha destacat la importància d'eines com els tallers que s'hi desenvolupen: "L'art és un gran instrument per treballar la reinserció". Finalment s'ha sumat a les paraules de l'alcaldessa amb "un desig de valors democràtics, llibertat i amnistia".
Durant l'acte, que ha reunit una trentena de persones -totes separades per les mesures de la Covid-19-, també ha actuat el saxofonista Pep Poblet que ha interpretat Que tinguem sort de Lluís Llach. La xerrada d'inauguració de la mostra forma part de la programació dels Centres Cívics de Vic.
"Són com retrats de família", ha explicat Jordi Sánchez durant la presentació de la mostra, ja que els protagonistes són els mateixos participants del taller. En aquest sentit, ha exposat que "el nou hàbitat" s'acaba convertint en una família "per allò bo i per allò dolent". A més, "és una oportunitat, una petita bombolla de llibertat", ha dit Sánchez, remarcant la importància que tenen "dues hores" per fotografiar, revelar o experimentar mentre s'està pres.
"Amb tallers com aquests la presó es fa més visible als carrers", ha apuntat. En aquest sentit, ha explicat que tot i que els Jordis tenen "una certa onada mediàtica", amb la mostra també volen contribuir "a fer visible allò que existeix". "És una realitat que viuen milers de persones i els seus familiars", ha destacat. Per acabar, ha recomanat que es visiti la mostra "no per un parell de cares conegudes", sinó a les diverses realitats que si mostren.
Sánchez mostrant un dels treballs fets al taller. Foto: Josep M Montaner
Doble confinament
Per la seva banda, l'encarregada de coordinar el projecte, l'artista Maria Vernet, ha destacat que els protagonistes són els interns, que s'han cuidat de desenvolupar les diverses tècniques i alhora fer de models, assistents d'estudi o tècnics. Segons Vernet, en l'exposició s'hi mostra "esperança a través de la creativitat".
Precisament, un dels interns Jaume Balaguer ha destacat que el taller l'ha "ajudat a ser lliure tot i estar tancat". En aquest sentit, ha explicat que les visites al taller o per part dels monitors els ajuden mentre estan tancats, i sobretot ara en pandèmia pel coronavirus.
Cuixart i Sánchez han pogut sortir de la presó precisament perquè formen part d'aquest grup de taller. Els dos activistes, que no tenen el tercer grau ni el 100.2, es passen gairebé 23 hores tancats en una cel·la individual per la situació derivada de la Covid-19. Un cop acabada la mostra, han tornat cap a Lledoners amb la resta dels presos que els acompanyaven.
Durant el taller, els interns han treballat tècniques digitals, analògiques i lumíniques com ara la llarga exposició, el retoc digital o la cianotípia (un tipus de revelat al sol). L'exposició està dividida en diferents sèries fotogràfiques que posen de manifest els sentiments, les esperances i els anhels dels interns que viuen un doble confinament.
Inauguració de l'exposició «Veure o mirar: retrats a presó» Foto: Josep M Montaner
Una realitat propera
L'alcaldessa de Vic Anna Erra ha felicitat els artistes per mostrar "una realitat molt llunyana", però que pels moments actuals "també és molt propera". En aquest sentit l'alcaldessa ha fet un reconeixement als interns i als dos Jordis: "Encara ens costa entendre la repressió a les idees i a la llibertat d'expressió". Erra també ha reivindicat la seguretat de la cultura i el paper que té: "ens enforteix i ens cohesiona".
Per la seva banda, Armand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, ha agraït l'oportunitat per "explicar la feina dels professionals i interns de les presons", ja que "sovint la societat viu d'esquena a la presó". Calderó ha destacat que "la reinserció és un procés per a tots", i és la principal funció de les presons. En aquest sentit, ha destacat la importància d'eines com els tallers que s'hi desenvolupen: "L'art és un gran instrument per treballar la reinserció". Finalment s'ha sumat a les paraules de l'alcaldessa amb "un desig de valors democràtics, llibertat i amnistia".
Durant l'acte, que ha reunit una trentena de persones -totes separades per les mesures de la Covid-19-, també ha actuat el saxofonista Pep Poblet que ha interpretat Que tinguem sort de Lluís Llach. La xerrada d'inauguració de la mostra forma part de la programació dels Centres Cívics de Vic.