09
de setembre
del
2020
L'impacte de la pandèmia per Covid-19 a Osona ha generat fins al moment una major incidència en la mortalitat que la mitjana de Catalunya, però una menor incidència en el mercat laboral.
Així ho recull l'Observatori Socioeconòmic d'Osona que acaba de publicar un informe que recull indicadors de salut, mercat de treball, mobilitat i condicions de vida de la comarca per plasmar l'impacte de la Covid-19 fins al juliol.
D'una banda, la taxa de defuncions per 10.000 habitants, és la quarta més elevada de totes les comarques, només per darrere de l'Anoia, el Berguedà i el Bages, i similar al Barcelonès i al Moianès.
En canvi, la situació dels demandants d'ocupació, és a dir, persones que no han pogut treballar per estar a l'atur o d'ERTO, és força inferior a la mitjana de Catalunya, similar a la Garrotxa i a l'Alt Penedès, comarques amb també un pes superior de la indústria alimentaria i menys pes de l'hostaleria i el turisme en la seva economia.
Més demandants d'ocupació de la crisi del 2008
Tot i això, en l'àmbit laboral, actualment hi ha registrats a Osona el nombre més elevat de demandants d'ocupació que s'ha registrat mai, i se supera la xifra de la crisi del 2008. Entre els demandants n'hi ha que estan a l'atur, que busquen feina per primer cop, que treballen però busquen una altra feina per millora laboral i també aquelles que afectades per un ERTO (expedient de regulació temporal d'ocupació).
A dades del 30 de juny, a Osona hi havia registrades 20.674 persones demandants d'ocupació. Tot i que el nombre d'aturats s'ha incrementat (9.393 aturats), el creixement més gran s'ha produït entre la resta de demandants d'ocupació, els quals s'han multiplicat per set, i han passat de ser 1.582 al juny del 2019 fins a 11.281 actualment.
Els municipis més afectats de la comarca se situen a l'eix de la C-17: Torelló, Manlleu, Balenyà i Vic, en dades absolutes. I en dades relatives, Vilanova de Sau i Masies de Roda són els municipis amb una situació més negativa.
En l'àmbit català, Osona se situa entre el grup de comarques amb una ràtio entre el 25% i el 30%, lluny de les comarques més afectades que superen el 40%, com són la Selva (42,6%), la Vall d'Aran (41,7%) o el Baix Penedès (41,3%).
Més de 13.000 persones afectades per un ERTO
A Osona hi ha un total de 13.629 treballadors assalariats que han estat afectats per un ERTO, xifra que representa el 25% dels llocs de treball de les empreses de la comarca. A Catalunya aquesta xifra és del 27,1%. El nombre més alt d'assalariats afectats per un ERTO pertany al sector comerç, seguit de la indústria i l'hostaleria. Destaca la poca afectació que ha tingut a Osona el sector agrari i ramader, en comparació amb la resta de Catalunya.
La dimensió empresarial ha estat un factor important. Les empreses de fins a 50 treballadors són les que més s'han reduït (un 10,8% respecte fa un any), mentre que les empreses grans són les que han tingut un millor comportament. En general, a Osona creixen un 6,3% respecte al juny passat.
Caiguda de la mobilitat
La caiguda més forta en la mobilitat a Catalunya va ser entre el 7 i 15 de març i va ser similar als municipis dels quals es disposa d'informació, amb l'excepció del Voltreganès (Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà), on les entrades no van disminuir de manera significativa i les sortides de persones no van caure tant com a la resta de municipis de la comarca.
En general, les entrades als municipis d'Osona es van situar entre un 40% i un 80% per sota del que és habitual, mentre que les sortides van disminuir entre un 65% i un 80%.
El 48% d'enquestats han pogut conciliar bé
Finalment, en relació a la situació de conciliació familiar i laboral entre les famílies amb menors a Osona, segons l'Enquesta de conciliació en temps de Covid-19 a Osona es destaca que el 48% ha pogut conciliar bé, mentre que la resta ha tingut dificultats.
Les causes principals que han dificultat la conciliació han estat: Tenir fills amb diversitat funcional i ser família monoparental; el fet de no tenir cap adult sense treballar a casa; i tenir menors de dotze anys a la llar.
Així ho recull l'Observatori Socioeconòmic d'Osona que acaba de publicar un informe que recull indicadors de salut, mercat de treball, mobilitat i condicions de vida de la comarca per plasmar l'impacte de la Covid-19 fins al juliol.
Consulteu l'informe íntegre, aquí
D'una banda, la taxa de defuncions per 10.000 habitants, és la quarta més elevada de totes les comarques, només per darrere de l'Anoia, el Berguedà i el Bages, i similar al Barcelonès i al Moianès.
En canvi, la situació dels demandants d'ocupació, és a dir, persones que no han pogut treballar per estar a l'atur o d'ERTO, és força inferior a la mitjana de Catalunya, similar a la Garrotxa i a l'Alt Penedès, comarques amb també un pes superior de la indústria alimentaria i menys pes de l'hostaleria i el turisme en la seva economia.
Més demandants d'ocupació de la crisi del 2008
Tot i això, en l'àmbit laboral, actualment hi ha registrats a Osona el nombre més elevat de demandants d'ocupació que s'ha registrat mai, i se supera la xifra de la crisi del 2008. Entre els demandants n'hi ha que estan a l'atur, que busquen feina per primer cop, que treballen però busquen una altra feina per millora laboral i també aquelles que afectades per un ERTO (expedient de regulació temporal d'ocupació).
A dades del 30 de juny, a Osona hi havia registrades 20.674 persones demandants d'ocupació. Tot i que el nombre d'aturats s'ha incrementat (9.393 aturats), el creixement més gran s'ha produït entre la resta de demandants d'ocupació, els quals s'han multiplicat per set, i han passat de ser 1.582 al juny del 2019 fins a 11.281 actualment.
Els municipis més afectats de la comarca se situen a l'eix de la C-17: Torelló, Manlleu, Balenyà i Vic, en dades absolutes. I en dades relatives, Vilanova de Sau i Masies de Roda són els municipis amb una situació més negativa.
En l'àmbit català, Osona se situa entre el grup de comarques amb una ràtio entre el 25% i el 30%, lluny de les comarques més afectades que superen el 40%, com són la Selva (42,6%), la Vall d'Aran (41,7%) o el Baix Penedès (41,3%).
Més de 13.000 persones afectades per un ERTO
A Osona hi ha un total de 13.629 treballadors assalariats que han estat afectats per un ERTO, xifra que representa el 25% dels llocs de treball de les empreses de la comarca. A Catalunya aquesta xifra és del 27,1%. El nombre més alt d'assalariats afectats per un ERTO pertany al sector comerç, seguit de la indústria i l'hostaleria. Destaca la poca afectació que ha tingut a Osona el sector agrari i ramader, en comparació amb la resta de Catalunya.
La dimensió empresarial ha estat un factor important. Les empreses de fins a 50 treballadors són les que més s'han reduït (un 10,8% respecte fa un any), mentre que les empreses grans són les que han tingut un millor comportament. En general, a Osona creixen un 6,3% respecte al juny passat.
Caiguda de la mobilitat
La caiguda més forta en la mobilitat a Catalunya va ser entre el 7 i 15 de març i va ser similar als municipis dels quals es disposa d'informació, amb l'excepció del Voltreganès (Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà), on les entrades no van disminuir de manera significativa i les sortides de persones no van caure tant com a la resta de municipis de la comarca.
En general, les entrades als municipis d'Osona es van situar entre un 40% i un 80% per sota del que és habitual, mentre que les sortides van disminuir entre un 65% i un 80%.
El 48% d'enquestats han pogut conciliar bé
Finalment, en relació a la situació de conciliació familiar i laboral entre les famílies amb menors a Osona, segons l'Enquesta de conciliació en temps de Covid-19 a Osona es destaca que el 48% ha pogut conciliar bé, mentre que la resta ha tingut dificultats.
Les causes principals que han dificultat la conciliació han estat: Tenir fills amb diversitat funcional i ser família monoparental; el fet de no tenir cap adult sense treballar a casa; i tenir menors de dotze anys a la llar.