06
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:53h
Una campanya arqueològica ha tret a la llum tota la planta baixa amb la distribució interior, una torre i un contrafort circular del castell medieval del Brull. Es tracta d'un monument d'entre el segle XII i XV catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional que està en estat ruïnós.
Fins fa pocs mesos només es podia veure parcialment una torre i un tros del pany de mur, que es va consolidar el 1998. Amb la retirada de vegetació i de sediments del turó on es troba, a tocar de l'església de Sant Martí, ara ha quedat a la vista tot el perímetre i s'estan consolidant i reintegrant algunes estructures per preservar-lo. Els treballs s'han finançat amb un ajut de la Diputació i el novembre es preveu que es pugui obrir al públic.
Així, el Brull ja no té només un pany de paret i una torre medieval, sinó que a partir d'ara ja podrà lluir la planta baixa del castell medieval. La descoberta s'ha fet amb una campanya arqueològica inclosa en el projecte de consolidació i adequació dels vestigis que quedaven del monument.
"Les dificultats que ens hem trobat són les pròpies d'un castell molt espoliat, d'enderrocs pel pas del temps i que, amb el creixement de la vegetació, s'havia perdut tota la planta i no hi havia definit el perímetre", detalla a l'ACN Estefania Martín, l'arquitecta que ha dirigit el projecte. La sorpresa ha estat aconseguir trobat tot el perímetre de la fortificació, un contrafort cilíndric al pany de mur de tramuntana que es veia actualment i una nova torre al nord-oest, simètrica a la que s'havia preservat i consolidat el 1998.
Aquell cop va aparèixer un capitell romànic, però enguany els resultats han sobrepassat les expectatives. Segons Martín, per primer cop s'ha confirmat la hipòtesi de l'arquitecte J. M. Pericas, qui el 1916 ja havia dibuixat sobre plànol la planta i ocupació del castell sense tenir els elements físics que ho demostressin. Cent anys més tard, ha quedat ben delimitat l'espai interior del castell.
Segons explica el codirector d'arqueologia, Adrià Cubo, ha quedat a la vista tota la distribució interior de la planta baixa, on hi havia la zona de treball. Han aparegut dues sales i una altra de principal amb un forn i una banqueta de pedra adossada a la paret interna per seure. Entre les restes també han aparegut fragments d'una olla del segle XII-III i ceràmiques valencianes i una punta de llança del segle XIV i XV. Destaca també l'aparició d'una moneda del 1709 de Carles III molt més tardana. En futures campanyes caldrà continuar excavant en un terç de la planta que ha quedat pendent i intentar localitzar l'entrada principal del castell al vessant més erosionat del monument.
Unes obres aturades per la Covid-19
Els treballs van començar el març passat, però es van interrompre per la pandèmia. El juliol es va poder reprendre amb la previsió d'acabar a finals d'octubre. Ara el que queda és seguir amb la consolidació de les estructures interiors que han aflorat, la fixació dels elements originals i la reintegració volumètrica d'una part del full exterior dels murs espoliats de tancament del recinte fortificat per tal de protegir les restes originals i posar-les en valor.
El que es fa, segons ha detallat la restauradora Alba Morell, és col·locar una malla (de fibra de vidre) abans de posar el morter de calç i les pedres (totes procedents de l'estrat d'enderrocs del propi castell) perquè el visitant pugui veure en quin punt hi ha la part restaurada, de l'original.
L'alcalde del municipi, Ferran Teixidó, ha valorat com a "molt necessària" la intervenció per poder recuperar un monument que és l'origen del poble, després que s'independitzés de Seva. Fins ara la gent només hi veia una paret i una torre dalt d'un turó però ara ja podrà trepitjar la planta de l'antic castell.
"Abans teníem una torre i ara hem guanyat un castell", afegeix amb satisfacció. L'alcalde també ha subratllat la importància de poder tirar endavant uns treballs que donen feina a empreses i donar suport a la cultura, un sector molt tocat per la crisi econòmica de la Covid-19. El cost és d'uns 100.000 euros que s'han finançat amb un ajut de la Diputació de Barcelona. També s'inclouen els treballs d'adequació per fer-lo visitable.
Fins fa pocs mesos només es podia veure parcialment una torre i un tros del pany de mur, que es va consolidar el 1998. Amb la retirada de vegetació i de sediments del turó on es troba, a tocar de l'església de Sant Martí, ara ha quedat a la vista tot el perímetre i s'estan consolidant i reintegrant algunes estructures per preservar-lo. Els treballs s'han finançat amb un ajut de la Diputació i el novembre es preveu que es pugui obrir al públic.
Així, el Brull ja no té només un pany de paret i una torre medieval, sinó que a partir d'ara ja podrà lluir la planta baixa del castell medieval. La descoberta s'ha fet amb una campanya arqueològica inclosa en el projecte de consolidació i adequació dels vestigis que quedaven del monument.
"Les dificultats que ens hem trobat són les pròpies d'un castell molt espoliat, d'enderrocs pel pas del temps i que, amb el creixement de la vegetació, s'havia perdut tota la planta i no hi havia definit el perímetre", detalla a l'ACN Estefania Martín, l'arquitecta que ha dirigit el projecte. La sorpresa ha estat aconseguir trobat tot el perímetre de la fortificació, un contrafort cilíndric al pany de mur de tramuntana que es veia actualment i una nova torre al nord-oest, simètrica a la que s'havia preservat i consolidat el 1998.
Aquell cop va aparèixer un capitell romànic, però enguany els resultats han sobrepassat les expectatives. Segons Martín, per primer cop s'ha confirmat la hipòtesi de l'arquitecte J. M. Pericas, qui el 1916 ja havia dibuixat sobre plànol la planta i ocupació del castell sense tenir els elements físics que ho demostressin. Cent anys més tard, ha quedat ben delimitat l'espai interior del castell.
El perímetre de la fortificació. Foto: ACN
Segons explica el codirector d'arqueologia, Adrià Cubo, ha quedat a la vista tota la distribució interior de la planta baixa, on hi havia la zona de treball. Han aparegut dues sales i una altra de principal amb un forn i una banqueta de pedra adossada a la paret interna per seure. Entre les restes també han aparegut fragments d'una olla del segle XII-III i ceràmiques valencianes i una punta de llança del segle XIV i XV. Destaca també l'aparició d'una moneda del 1709 de Carles III molt més tardana. En futures campanyes caldrà continuar excavant en un terç de la planta que ha quedat pendent i intentar localitzar l'entrada principal del castell al vessant més erosionat del monument.
Unes obres aturades per la Covid-19
Els treballs van començar el març passat, però es van interrompre per la pandèmia. El juliol es va poder reprendre amb la previsió d'acabar a finals d'octubre. Ara el que queda és seguir amb la consolidació de les estructures interiors que han aflorat, la fixació dels elements originals i la reintegració volumètrica d'una part del full exterior dels murs espoliats de tancament del recinte fortificat per tal de protegir les restes originals i posar-les en valor.
El que es fa, segons ha detallat la restauradora Alba Morell, és col·locar una malla (de fibra de vidre) abans de posar el morter de calç i les pedres (totes procedents de l'estrat d'enderrocs del propi castell) perquè el visitant pugui veure en quin punt hi ha la part restaurada, de l'original.
L'alcalde del municipi, Ferran Teixidó, ha valorat com a "molt necessària" la intervenció per poder recuperar un monument que és l'origen del poble, després que s'independitzés de Seva. Fins ara la gent només hi veia una paret i una torre dalt d'un turó però ara ja podrà trepitjar la planta de l'antic castell.
"Abans teníem una torre i ara hem guanyat un castell", afegeix amb satisfacció. L'alcalde també ha subratllat la importància de poder tirar endavant uns treballs que donen feina a empreses i donar suport a la cultura, un sector molt tocat per la crisi econòmica de la Covid-19. El cost és d'uns 100.000 euros que s'han finançat amb un ajut de la Diputació de Barcelona. També s'inclouen els treballs d'adequació per fer-lo visitable.
La planta del castell medieval. Foto: ACN