17
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
18
d'agost
a les
10:50h
L'Eix del Lluçanès estrenarà, aquesta tardor, una benzinera al seu pas per Sant Martí d'Albars. La nova infraestructura ha aixecat polseguera per les queixes d'alguns col·lectius del territori que la consideren "innecessària".
Des del consistori, l'alcalde, Ramon Padrós (JxCat), defensa la viabilitat del projecte, que assegura que compleix amb tots els requisits i, alhora, veu beneficis per als veïns de la zona. Aquest mes d'agost avancen a marxes forçades els treballs per la posada a punt. Caldrà, però, que els tècnics municipals acabin de donar llum verda.
La benzinera s'ha instal·lat a la C-62, al terme de Sant Martí d'Albars, però a tocar del nucli de Santa Creu de Jutglar (Olost). El projecte va rebre el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central el 2016 i l'any passat l'Ajuntament va autoritzar la llicència d'obres. Inclou la construcció d'una benzinera, un bar i una botiga.
Segons l'alcalde de Sant Martí d'Albars, Ramon Padrós, la benzinera donarà feina a cinc persones i suplirà la manca de serveis que hi ha a la zona. "Entenc que a tothom no li agradi, però no ens oposarem si és tot correcte", assenyala, tot recordant que el projecte ha estat estudiat i aprovat per la Generalitat.
Altres gasolineres a prop
Tot i que la llicència d'obres per la construcció de la gasolinera es va aprovar el 2019, no va ser fins al març, amb l'inici dels treballs, que va transcendir la posada en marxa del negoci. Un sector del territori, entre els quals hi ha els col·lectius la Truja Negra, la Fetillera, Lluçanès Viu i l'Ateneu Popular del Lluçanès, van mostrar la seva oposició i van constituir la plataforma "Aturem la Benzinera". Critiquen "l'impacte paisatgístic brutal" que tindrà la benzinera i el perill ambiental per la proximitat amb la riera Gavarresa.
Segons explica Bernat Conill, portaveu del col·lectiu, es tracta d'una infraestructura "innecessària" i que, en cap cas, beneficiarà "a la gent del territori". Recorda que ja existeixen benzineres a pocs quilòmetres, als nuclis d'Olost i Prats de Lluçanès. En aquest cas, afegeix, s'instal·larà "en una carretera de pas, que utilitzen els camions de la macroindústria, turistes i gent que va de pas, que en tot cas faran un consum esporàdic i fugaç".
També alguns consistoris, com el de Lluçà i Olost s'han mostrat en contra. El rebuig d'aquest darrer, per exemple, ha obligat a modificar el projecte, ja que hi ha un tram dels accessos de la benzinera que afectaven el seu terme municipal. Des de Sant Martí d'Albars l'alcalde treu ferro a la polèmica i insisteix en la legalitat del projecte que, a més, s'ha fet "a consciència" per causar el menor impacte paisatgístic.
La destrucció del territori
Des del març la plataforma ha realitzat tres concentracions de rebuig a la benzinera: a l'Ajuntament de Sant Martí, a les portes del Consorci del Lluçanès –en considerar que el projecte va en contra de la Carta del paisatge, que apel·la a vetllar pel territori-, i a les mateixes obres.
Conill insisteix en el fet que no estan en contra de les benzineres, sinó de com perjudica el territori. A banda de l'impacte paisatgístic, apunta al fet que es tracta d'un pas més cap a "un model industrial que fa desaparèixer les petites explotacions ramaderes per deixar pas a un model intensiu que destrueix el territori". I posa com a exemple la botiga que s'hi vol engegar, on s'hi volen vendre productes del Lluçanès. "El conductor que abans entrava, per exemple, a Olost a posar benzina i consumia allà, comprava a la botiga o directament al pagès ho deixarà de fer", diu.
Des de la plataforma consideren que el cas de la benzinera ha servit per a constituir un nou moviment popular unitari que defensa la cultura del Lluçanès, la tradició rural i la ramaderia. "Potser no hem estat a temps d'aturar la benzinera, però la següent infraestructura sí, perquè en vindran més", assenyala Conill.
Des del consistori, l'alcalde, Ramon Padrós (JxCat), defensa la viabilitat del projecte, que assegura que compleix amb tots els requisits i, alhora, veu beneficis per als veïns de la zona. Aquest mes d'agost avancen a marxes forçades els treballs per la posada a punt. Caldrà, però, que els tècnics municipals acabin de donar llum verda.
La benzinera s'ha instal·lat a la C-62, al terme de Sant Martí d'Albars, però a tocar del nucli de Santa Creu de Jutglar (Olost). El projecte va rebre el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central el 2016 i l'any passat l'Ajuntament va autoritzar la llicència d'obres. Inclou la construcció d'una benzinera, un bar i una botiga.
Segons l'alcalde de Sant Martí d'Albars, Ramon Padrós, la benzinera donarà feina a cinc persones i suplirà la manca de serveis que hi ha a la zona. "Entenc que a tothom no li agradi, però no ens oposarem si és tot correcte", assenyala, tot recordant que el projecte ha estat estudiat i aprovat per la Generalitat.
Altres gasolineres a prop
Tot i que la llicència d'obres per la construcció de la gasolinera es va aprovar el 2019, no va ser fins al març, amb l'inici dels treballs, que va transcendir la posada en marxa del negoci. Un sector del territori, entre els quals hi ha els col·lectius la Truja Negra, la Fetillera, Lluçanès Viu i l'Ateneu Popular del Lluçanès, van mostrar la seva oposició i van constituir la plataforma "Aturem la Benzinera". Critiquen "l'impacte paisatgístic brutal" que tindrà la benzinera i el perill ambiental per la proximitat amb la riera Gavarresa.
Segons explica Bernat Conill, portaveu del col·lectiu, es tracta d'una infraestructura "innecessària" i que, en cap cas, beneficiarà "a la gent del territori". Recorda que ja existeixen benzineres a pocs quilòmetres, als nuclis d'Olost i Prats de Lluçanès. En aquest cas, afegeix, s'instal·larà "en una carretera de pas, que utilitzen els camions de la macroindústria, turistes i gent que va de pas, que en tot cas faran un consum esporàdic i fugaç".
Vehicles circulant per la C-62, a la zona on s'està fent la benzinera Foto: ACN
També alguns consistoris, com el de Lluçà i Olost s'han mostrat en contra. El rebuig d'aquest darrer, per exemple, ha obligat a modificar el projecte, ja que hi ha un tram dels accessos de la benzinera que afectaven el seu terme municipal. Des de Sant Martí d'Albars l'alcalde treu ferro a la polèmica i insisteix en la legalitat del projecte que, a més, s'ha fet "a consciència" per causar el menor impacte paisatgístic.
La destrucció del territori
Des del març la plataforma ha realitzat tres concentracions de rebuig a la benzinera: a l'Ajuntament de Sant Martí, a les portes del Consorci del Lluçanès –en considerar que el projecte va en contra de la Carta del paisatge, que apel·la a vetllar pel territori-, i a les mateixes obres.
Conill insisteix en el fet que no estan en contra de les benzineres, sinó de com perjudica el territori. A banda de l'impacte paisatgístic, apunta al fet que es tracta d'un pas més cap a "un model industrial que fa desaparèixer les petites explotacions ramaderes per deixar pas a un model intensiu que destrueix el territori". I posa com a exemple la botiga que s'hi vol engegar, on s'hi volen vendre productes del Lluçanès. "El conductor que abans entrava, per exemple, a Olost a posar benzina i consumia allà, comprava a la botiga o directament al pagès ho deixarà de fer", diu.
Des de la plataforma consideren que el cas de la benzinera ha servit per a constituir un nou moviment popular unitari que defensa la cultura del Lluçanès, la tradició rural i la ramaderia. "Potser no hem estat a temps d'aturar la benzinera, però la següent infraestructura sí, perquè en vindran més", assenyala Conill.