«Els residents ara no moren de contagi, però sí de tristesa»

Una família de Manlleu impulsa una plataforma per demanar més temps de visita en residències i millor contacte amb els residents sempre guardant les mesures d'higiene i seguretat

Pare i filles de la família Muñoz Vilaseca durant una visita a la seva esposa i mare.
Pare i filles de la família Muñoz Vilaseca durant una visita a la seva esposa i mare. | Sergi Cámara
14 d'agost del 2020
Actualitzat el 18 d'agost a les 12:57h
Aquesta setmana ha fet exactament cinc mesos d'ençà que les residències de Catalunya van tancar les portes per evitar contagis per la Covid-19. El juny es van reprendre les visites sota estrictes mesures de protecció i des de llavors, la majoria de famílies només poden visitar els seus familiars un cop a la setmana, durant mitja hora i guardant les distàncies de seguretat. De fet, la setmana vinent es reobriran les visites a les residències en zones d'alt risc com l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida.

La família Muñoz Vilaseca de Manlleu, que té la mare a la residència Aura, no pot aguantar més aquesta situació i ha impulsat una plataforma per intentar revertir-ho. Tal com explica una de les filles, Lola Muñoz, a Osona.com "estem veient com els residents no moren de contagi, però sí de tristesa". "És indigne i injust", afegeix, mentre remarca que "se'ls està anul·lant com a persones". "Estan en etapes de final de vida i no tenen ni el dret a decidir el que voldrien fer", explica.

"No volem ni estem disposats que acabin en aquestes condicions", remarca. Com que "no hi ha perspectives d'una millora", s'ha decidit impulsar aquesta plataforma conjuntament amb altres famílies. Tot i que la iniciativa ha nascut a la residència de Manlleu, "la idea és fer xarxa" i fer-ho extensiu a les altres residències de comarca i Catalunya, que viuen la mateixa situació.

"En cap cas estem dient que obrin les residències com abans", però sí que "el govern busqui mesures perquè aquesta gent no visqui en absoluta solitud".
 

Dues de les germanes Muñoz Vilaseca des de fora de la residència, fa uns mesos. Foto: Sergi Cámara


Més temps i contacte físic

Algunes de les peticions que demanen aquestes famílies són, per exemple, un "contacte més proper" i que "no només sigui mitja hora". "Volem agafar la mà de la nostra mare encara que sigui amb guants", remarca, mentre afegeix que mitja hora de visita un cop per setmana "per a ells no és res". "La majoria de residents estaven acostumats al fet que els visitessin dia sí, dia també", afegeix.

En aquest sentit, reflexiona sobre el contacte entre residents i personal sanitari, "un contacte que agraïm". "Fora de la residència fan una vida normal i a la residència tenen contacte directe amb els nostres familiar. Quina diferència hi ha entre el personal i nosaltres? Per què nosaltres no podem?", es pregunta.

Precisament remarca la importància del contacte físic en el cas de la seva mare, una persona amb Alzheimer. "L'estimulació, la part afectiva i física és molt important en casos com aquest", explica. "Quan l'auxiliar que està al seu costat la toca, reacciona", afegeix.

I això, se li suma el fet que la seva mare "sempre ha estat una persona molt afectuosa": "Sempre s'ha desviscut per una carícia". Ara, però, no poden ni acostar-s'hi. La família considera que aquesta situació ha fet empitjorar la salut de la seva mare.

"Primer han estat les víctimes més directes per la fragilitat, i ara se'ls ha deixat aparcats", diu Lola Muñoz, remarcant que "són la gent oblidada i silenciada".

 Flexibilitzar sí, responsabilitat compartida també

Per la seva banda, des de l'Associació de Directors de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD) estan d'acord en flexibilitzar les mesures a les residències. Tal com explica el seu president Andrés Rueda a Osona.com, és "bo i important cuidar l'aspecte emocional i psicològic del resident". De fet, una de les propostes de l'associació per flexibilitzar passa per poder augmentar les visites -i el temps- en aquelles residències que disposen d'exteriors.

Tot i això, remarca que cal "una responsabilitat compartida". "Cal fixar unes condicions i assumir-les tots": directors, familiars, residents i personal sanitari. "Tots juguem en el mateix bàndol perquè volem el millor per als residents", afegeix.

"Si alguna cosa va malament, no pot ser que l'únic que tingui responsabilitats penals sigui el director", diu Rueda. En aquest sentit, apunta que fins ara en cap cas s'han demanat penes a administració pública ni particulars per imprudències. "Volem entrar en aquesta flexibilització amb responsabilitat compartida", reitera. Per tot això, demanen una "norma jurídica" a l'administració que fixi unes condicions i delimiti responsabilitats. "Ens cal una seguretat jurídica a tots perquè podem viure molts mesos amb aquests virus", afegeix.

Finalment, Rueda declara que és un tema "molt delicat" i que "hi ha opinions de familiars per a tots els gustos". "Moltes estan d'acord amb les mesures de seguretat davant del risc de mort que hi ha", afegeix. En aquest sentit, destaca que "més enllà de l'angoixa personal, la salut pública és un bé comú" que cal preservar. "No ens podem deixar portar pel vincle afectiu", diu, remarcant que "es pot flexibilitzar, però no arriscar".