10
d'agost
del
2020
La primera gramàtica escrita en llengua de signes catalana, obra del claretià Jaume Clotet, es va publicar a Vic el 1866 i va ser a l’edifici del Sucre de Vic. Precisament, va ser on la setmana passada es va estrenar el documental Olivia, una filla preciosa que parla una altra llengua.
La presentació, a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i el president de l’Agrupació de sords de Vic i comarca, David Puigsasllosas, va comptar amb l’assistència dels directors i guionistes del documental, Pablo Navarro (reconegut amb un premi de política lingüística de la Generalitat de Catalunya) i Andrés Villa, i del director de fotografia Fede Osorio.
Tal com explica l'Ajuntament en una nota, Erra va subratllar la importància de la comunicació i va destacar del documental dos valors: l’estima cap a l’Olivia i tots els infants sords “perquè se’n puguin sortir com qualsevol altre” i l’empatia, una capacitat “a vegades difícil de portar-la a la pràctica”. Adreçant-se a l’Agrupació de sords de Vic i comarca, Erra va remarcar-ne el seu dinamisme: “La força d’aquesta associació fa que continueu sent visibles”.
Villa i Osorio van explicar que “el documental ha sigut un aprenentatge en paral·lel” i Navarro va avançar que tot i que el documental que s’ha estrenat a Vic compta amb un intèrpret a la pantalla, hi ha una versió que està íntegrament interpretada en llengua de signes i que s’espera poder passar al circuit regular.
El documental, realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu (d’on és originària la família protagonista), la Fundació Privada Girbau i l’Agrupació de sords de Vic i comarca, té una durada de 60 minuts i narra la història de l’Olivia, una nena sorda i la seva família, la qual aprèn la llengua de signes per poder garantir la comunicació amb ella des de ben petita. A partir d’aquest cas concret, el treball audiovisual aborda les dificultats i la necessitat que actualment tenen les persones sordes des de la infància de poder aprendre la llengua de signes, “l’única manera que la comunicació arribi al 100%”, explica al documental Judit Farrerons, secretària de l’Agrupació de sords de Vic i comarca.
El treball dels directors Villa i Navarro tracta des de qüestions genèriques com ara les característiques de qualsevol llengua fins a aspectes més personals com és el procés d’acceptació i de dol per a les famílies que tenen una criatura sorda. El documental fa referència també al negoci que es genera al voltant de la sordesa, al paper dels metges i als pocs recursos que existeixen per a les persones sordes.
La presentació, a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i el president de l’Agrupació de sords de Vic i comarca, David Puigsasllosas, va comptar amb l’assistència dels directors i guionistes del documental, Pablo Navarro (reconegut amb un premi de política lingüística de la Generalitat de Catalunya) i Andrés Villa, i del director de fotografia Fede Osorio.
Tal com explica l'Ajuntament en una nota, Erra va subratllar la importància de la comunicació i va destacar del documental dos valors: l’estima cap a l’Olivia i tots els infants sords “perquè se’n puguin sortir com qualsevol altre” i l’empatia, una capacitat “a vegades difícil de portar-la a la pràctica”. Adreçant-se a l’Agrupació de sords de Vic i comarca, Erra va remarcar-ne el seu dinamisme: “La força d’aquesta associació fa que continueu sent visibles”.
Villa i Osorio van explicar que “el documental ha sigut un aprenentatge en paral·lel” i Navarro va avançar que tot i que el documental que s’ha estrenat a Vic compta amb un intèrpret a la pantalla, hi ha una versió que està íntegrament interpretada en llengua de signes i que s’espera poder passar al circuit regular.
El documental, realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu (d’on és originària la família protagonista), la Fundació Privada Girbau i l’Agrupació de sords de Vic i comarca, té una durada de 60 minuts i narra la història de l’Olivia, una nena sorda i la seva família, la qual aprèn la llengua de signes per poder garantir la comunicació amb ella des de ben petita. A partir d’aquest cas concret, el treball audiovisual aborda les dificultats i la necessitat que actualment tenen les persones sordes des de la infància de poder aprendre la llengua de signes, “l’única manera que la comunicació arribi al 100%”, explica al documental Judit Farrerons, secretària de l’Agrupació de sords de Vic i comarca.
El treball dels directors Villa i Navarro tracta des de qüestions genèriques com ara les característiques de qualsevol llengua fins a aspectes més personals com és el procés d’acceptació i de dol per a les famílies que tenen una criatura sorda. El documental fa referència també al negoci que es genera al voltant de la sordesa, al paper dels metges i als pocs recursos que existeixen per a les persones sordes.