Sant Pere de Torelló proposa no cedir el superàvit a l'Estat

"Aquest estalvi cal revertir-lo al poble per fer front a la crisi", diu Jordi Fàbrega, alcalde de la localitat osonenca

Mapa municipal de Catalunya, en funció del saldo financer del 2019.
Mapa municipal de Catalunya, en funció del saldo financer del 2019. | Josep M Montaner
Pere Pratdesaba
07 d'agost del 2020
Actualitzat a les 15:24h
L'acord del govern espanyol amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per gestionar els romanents i superàvits dels ens locals, amb els únics vots a favor dels representants del PSOE, ha provocat una tempesta de crítiques dels grups de l'oposició i, en especial, del municipalisme català. La pretensió de l'Estat de rebre els recursos dels ajuntaments per retornar-los a terminis ha encès els ànims, tot i que fins ara no s'havia posat xifra a la quantitat de recursos que pot suposar la mesura.

Diversos documents a què ha tingut accés NacióDigital, però, apunten que els ens locals catalans tindrien més de 3.500 milions retinguts d'exercicis anteriors i de què ara no poden disposar. En el cas de la comarca, afectaria un total de 4.531.570 euros.

Un ajuntament, el de Sant Pere de Torelló, governat en majoria absoluta per Jordi Fàbrega (ERC), ha aixecat la llebre i ha instat a no cedir el superàvit a l'Estat, tal com ja ha demanat Quim Torra. "Aquest estalvi cal revertir-lo al poble per fer front a la crisi. Si volem ser independents no podem acceptar un lligam de 15 anys més amb ells pel retorn del que volen que els deixem", ha dit l'alcalde republicà. Fàbrega vol estendre la iniciativa a través de les xarxes, amb l'etiqueta #prouespoli. L'Ajuntament de Barcelona ja va aprovar una declaració institucional reclamant poder fer ús de tot el superàvit, amb el suport de comuns i PSC, i En Comú Podem també havia reclamat públicament que això fos possible. Malgrat tot, l'abstenció a aquesta qüestió de Podem-IU-comuns a la cúpula de la FEMP va permetre que el PSOE, amb el vot de qualitat del president, avalés l'acord amb el govern espanyol, 

Una proposta que ha enervat la majoria de partits catalans i la principal organització municipalista catalana, l'Associació Catalana de Municipis, que no forma part de la FEMP i aglutina 938 dels 947 municipis catalans i tots els 41 consells comarcals i les 4 diputacions el país. El seu president, Lluís Soler, lamenta que "els ens locals no han de ser el banc del govern de l'Estat" i reclama que "la bona feina feta i la gestió eficient dels ens locals hauria de revertir directament en els ciutadans i ciutadanes de cada municipi, amb polítiques de reactivació que decideixin els alcaldes i alcaldesses segons les necessitats dels seus pobles i ciutats".