30
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
12:51h
Vic es queda sense Carquinyol. La revifada de la Covid-19 ha impulsat els organitzadors, la Comissió de Festes del barri del Carrer de Gurb, a suspendre les populars festes, que s’havien de celebrar a principis d’agost.
“Des de la comissió de festes hem cregut que no era pertinent celebrar les festes. Hem cregut que sense poder desplegar totes les energies que mereixen unes festes d'aquesta envergadura no calia portar-les a terme i, d'aquesta manera, poder tornar amb més força i en forma de venjança en les properes edicions, on el carquinyoli no faltarà tot recordant els temps difícils”, diuen els organitzadors en una nota de premsa.
Les festes del carrer de Gurb van sorgir a mitjans del segle XIX quan Vic patia un pesta que feia estralls, recorda la Comissió al comunicat. I atribueixen la poca mortalitat a Sant Albert: “Va haver-hi una epidèmia que va afectar en menor mesura al nostre barri. Segons sembla, els veïns ho van atribuir a l'aigua beneïda per Sant Albert la qual es proveïen, i això els va preservar, costum que s’arrelà a totes les llars on tenien el seu càntir d'aigua beneïda a la parròquia a la vigília de la festivitat del sant, la qual cosa va ser generalitzada fins anys posteriors i ja entrat al segle XX”.
“L’experiència del Carquinyoli d'haver vençut una pandèmia no l’espanta per una segona, per això ens acompanyarà com cada any. Com sempre al costat dels nostres”, afegeixen. Per si de cas, però, millor no temptar el destí.
“Des de la comissió de festes hem cregut que no era pertinent celebrar les festes. Hem cregut que sense poder desplegar totes les energies que mereixen unes festes d'aquesta envergadura no calia portar-les a terme i, d'aquesta manera, poder tornar amb més força i en forma de venjança en les properes edicions, on el carquinyoli no faltarà tot recordant els temps difícils”, diuen els organitzadors en una nota de premsa.
Les festes del carrer de Gurb van sorgir a mitjans del segle XIX quan Vic patia un pesta que feia estralls, recorda la Comissió al comunicat. I atribueixen la poca mortalitat a Sant Albert: “Va haver-hi una epidèmia que va afectar en menor mesura al nostre barri. Segons sembla, els veïns ho van atribuir a l'aigua beneïda per Sant Albert la qual es proveïen, i això els va preservar, costum que s’arrelà a totes les llars on tenien el seu càntir d'aigua beneïda a la parròquia a la vigília de la festivitat del sant, la qual cosa va ser generalitzada fins anys posteriors i ja entrat al segle XX”.
“L’experiència del Carquinyoli d'haver vençut una pandèmia no l’espanta per una segona, per això ens acompanyarà com cada any. Com sempre al costat dels nostres”, afegeixen. Per si de cas, però, millor no temptar el destí.