23
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
24
de juliol
a les
11:04h
El Berguedà ha "destronat la històrica" Osona com la comarca que més recicla de Catalunya. Així ho ha explicat aquest dijous el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. Aquest 2019, el Berguedà va aconseguir el 68,82% de recollida selectiva, mentre que Osona ha arribat al 65,4%. L'escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que el 2018 va passar al lloc 20.
Entre l'octubre i novembre de 2018, es va inciar la recollida de residus porta a porta a 12 municipis del Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. Els altres 19 municipis de la comarca funcionen amb els sistema de contenidors oberts i, en els propers mesos, s’espera aplicar sistemes que facin millorar la recollida selectiva.
En general, la recollida selectiva va augmentar un 9% el 2019 respecte a l'any anterior i va arribar al 44,8% del total dels residus municipals -1,8 milions de tones-, la xifra més alta fins ara a Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'ha mostrat optimista sobre l'objectiu d'arribar al 50% de la recollida selectiva aquest any i ha reivindicat el paper d'ajuntaments i altres ens.
De fet, la quantitat de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. De millors a pitjors resultats el rànquing incorpora el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l'Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l'objectiu europeu.
En termes d'emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar l'any 2019 l'emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d'hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres. "la generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, una agenda que prioritza l'activació del nou Pla d'Acció d'Economia Circular de la Unió Europea", ha dit Calvet.
Per tipus de residu, la recollida selectiva que ha crescut més en comparació amb l'any anterior ha estat el paper i el cartró, amb un 29% més. La de vidre ha crescut un 6,6% i també han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte al 2018, i els envasos lleugers, amb un increment del 4,5%.
El servei de recollida de l'orgànica s'ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge. La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte de l'any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones.
Tost, ha apuntat, sobre l'impacte de la pandèmia -molt clar en la generació de residus-, que no han notat un relaxament dels hàbits de la població.
Entre l'octubre i novembre de 2018, es va inciar la recollida de residus porta a porta a 12 municipis del Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. Els altres 19 municipis de la comarca funcionen amb els sistema de contenidors oberts i, en els propers mesos, s’espera aplicar sistemes que facin millorar la recollida selectiva.
En general, la recollida selectiva va augmentar un 9% el 2019 respecte a l'any anterior i va arribar al 44,8% del total dels residus municipals -1,8 milions de tones-, la xifra més alta fins ara a Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'ha mostrat optimista sobre l'objectiu d'arribar al 50% de la recollida selectiva aquest any i ha reivindicat el paper d'ajuntaments i altres ens.
De fet, la quantitat de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. De millors a pitjors resultats el rànquing incorpora el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l'Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l'objectiu europeu.
En termes d'emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar l'any 2019 l'emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d'hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres. "la generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, una agenda que prioritza l'activació del nou Pla d'Acció d'Economia Circular de la Unió Europea", ha dit Calvet.
Per tipus de residu, la recollida selectiva que ha crescut més en comparació amb l'any anterior ha estat el paper i el cartró, amb un 29% més. La de vidre ha crescut un 6,6% i també han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte al 2018, i els envasos lleugers, amb un increment del 4,5%.
El servei de recollida de l'orgànica s'ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge. La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte de l'any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones.
Tost, ha apuntat, sobre l'impacte de la pandèmia -molt clar en la generació de residus-, que no han notat un relaxament dels hàbits de la població.
Les dades de la recollida selectiva, per comarques by naciodigital on Scribd