Entrevista

«El segle XII molt possiblement es pintava igual a Catalunya i Noruega»

Els comissaris de l'exposició del Museu Episcopal de Vic "Nord&Sud. L'art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350" remarquen que hi ha peces inèdites capaces de restituir el llenguatge d'una època

per Carles Fiter , Vic, 17 de juliol de 2020 a les 11:55 |
Judit Verdaguer és una de les comissaris de l'exposició «Nord&Sud» al Museu Episcopal de Vic | Josep M. Montaner
Nord i Sud. Noruega i Catalunya a l'època medieval. El Museu Episcopal de Vic (MEV) ha aconseguit reunir per primera vegada obres d'aquestes regions europees. I tot i la distància, presenten unes similituds i paral·lelismes sorprenents, que tenen la força suficient per restituir com era el mobiliari de l'altar a l'època medieval arreu d'Europa.

Osona.com entrevista els comissaris de l'exposició Nord&Sud. L'art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350 Marc Sureda i Judit Verdaguer que han estat treballant en aquest projecte durant dos anys. El MEV ha organitzat la mostra, que s'ha prorrogat fins al setembre, en col·laboració amb el Museum Catharijneconvent d'Utrecht. De fet, la majoria de peces surten per primera vegada de Noruega des que van ser creades, és a dir, fa gairebé mil anys.

- Aparentment, Catalunya i Noruega són països molt diferents. El MEV ha aconseguit reunir obres d'art d'altar medieval d'aquests dos territoris per primera vegada. Quines similituds tenen aquestes obres separades per 3.000 quilòmetres?

- Marc Sureda (S). No es tracta tant de similituds estilístiques. L'eix de l'exposició no és estilístic, sinó que la similitud que tenen és que testimonien un tipus de decoració d'altar medieval que per diferents raons no s'ha conservat enlloc més d'Europa o amb tanta proporció com aquests indrets. Subratllem la representativitat extraordinària de les col·leccions medievals de Noruega i Catalunya.


Elles soles són capaces de reproduir i restituir el mobiliari de l'altar medieval de manera que cap altre país d'Europa és capaç de fer. Ja ho havien dit alguns investigadors, però ningú havia estirat aquest fil i ningú n'havia fet mai cap exposició. Per això, les reunim per primera vegada.

- Són els únics indicis que permeten reconstruir l'art d'altar medieval, però troben a faltar alguna peça/obra que havia existit i no s'ha pogut recuperar?

- Judit Verdaguer (V). No ens consta. Tant Catalunya com Noruega conserven baldaquins de fusta pintants, però en aquest cas no els hem presentat per les característiques d'alçada de la sala. Potser el tipus de moble que aquí tenim de retaule tabernacle se'n conserven més exemplars a Noruega a Catalunya; però per exemple els laterals d'altar, és a dir les taules que revestien la part del costat d'altar, només se'n conserven aquí. D'alguna manera hem recuperat algunes tipologies que gràcies a què s'han pogut conservar aquí i allà, avui en tenim notícia. Possiblement n'hi ha alguna que no hi ha cap rastre.
 

Judit Verdaguer i Marc Sureda, comissaris de l'exposició «Nord&Sud». Foto: Josep M Montaner


- S. Es pot dir que aquesta representativitat funciona de dues maneres: atestant que la tipologia exisita arreu d'Europa en el cas dels frontals i l'altra posant diferents peces del trencaclosques. Gràcies als exemples escandinaus, sabem que hi havia retaules tavernacles també a Catalunya; i gràcies als exemples catalans, podem deduir que molts d'aquests frontals noruecs tenien laterals tot i que no s'hagi conservat. Entre tot fem un trencaclosques molt ampli.

- Judit Verdaguer deia a la presentació que són "les supervivents d'un llenguatge artístic europeu desconegut". Per què queden pocs indicis d'aquest tipus d'art?

- V. Els factors és un dels eixos més importants de l'exposició, en què n'expliquem alguna de les causes. El més poètic és un cert aïllament geogràfic. La retallada costa noruega és un lloc inaccessible com ho eren els Pirineus catalans amb els boscos anteriors. També hi ha el factor del protestantisme. Al centre d'Europa es van destruir moltes obres d'art catòliques. En canvi, a Noruega va ser moderat i no hi va haver aquesta destrucció massiva; i a la Catalunya catòlica no es van destruir, es va mantenir al culte, es van arraconar o tapar per obres d'art i estils posteriors.

- S. Cal afegir que tant a Catalunya com a Noruega al segle XIX es funden els museus que protegeixen aquest patrimoni, com el de Bergen, Oslo o Vic. Això ha fet que aquests béns arribin fins als nostres dies.

- Generalment, pel que fa a quantitat, es conserven més obres del nord o del sud?

- V. Depèn del tipus. Per exemple, del centenar de frontals d'altar que es conserven a Europa, 55 són de Catalunya i 33 de Noruega.

- S. En termes de marededeus, d'entre 1100 i 1350, a Catalunya estimen que n'hi ha més de 200 de censades. Un nombre similar és el que es conserva a l'àrea d'Escandinàvia. No és tant el nombre de què s'ha conservat, sinó la representativitat. Amb el patrimoni noruec i català d'aquesta època, podríem reconstruir un altar medieval. Amb el que s'ha conservat a França, Alemanya i Itàlia ens costaria molt més.

- A la mostra, en quin percentatge trobem obres de Catalunya i de Noruega?

- V. Meitat i meitat. La idea és posar-les de costat i en comú per comparar.

- S. La idea és establir uns jocs de parelles i comparatius, a través de tipologies i llenguatges.
 

El Museu Episcopal de Vic acull la mostra fins al setembre. Foto: Josep M Montaner


- En quins àmbits s'estructura la mostra?

- S. Introduïm l'exposició amb un vídeo que presenta els paisatges, les esglésies i el seu interior... anem fent un zoom. Amb això ja veiem unes semblances i diferències. Després presentem un mapa amb la raó de conservació diferent i els situem a l'extrem nord i sud perquè quedi clar l'àmbit geogràfic. A continuació, hi ha les obres presentades per tipologies: els frontals, imatges de crist a la creu, marededeus, els retaules-tabernacle i acabem amb una secció més miscel·lànica, que es diu "unitat en la diversitat".

"A través de peces diferents, transmetem una mateixa mena de llenguatge"

A través de peces diferents, ens adonem que transmetem una mateixa mena de llenguatge. A l'exposició volem transmetre que un viatger noruec que vingués a Catalunya; o un portuguès que viatgés a Noruega, trobarien esglésies diferents, però un cop a dins seguirien el mateix ritual i reconeixerien el mateix tipus d'imatges i mobles d'altar. Encara que les obres tinguin diferències transmeten aquest llenguatge comú del cristianisme europeu de l'edat mitjana.

- Aquestes diferències de les quals parlen, un visitant les pot percebre?

- V. Hi ha més semblances que diferències. Per exemple, una de les diferències essencials és que del bloc dels frontals d'altar, Catalunya conserva els més antics d'Europa mentre que Noruega no en té d'abans del segle XIII. Amb els estudis de com es pintava al XII i com es pintava al XII, comparant les anàlisis i els pigments d'aquí i d'allà, hem pogut fer una evolució si hi havia diferències i semblances tècnicament, si utilitzaven els mateixos pigments, materials... La veritat és que la diferència és cronològica, hi ha un canvi de tècnica pictòrica d'un segle a l'altre que es produeix tant a Catalunya com a Noruega. Ha estat un treball de recerca molt interessant a tots els nivells. L'estudi ha durat més dos anys.

"El segle XII molt possiblement es pintava igual a Catalunya i Noruega"

- S. Hi ha altres elements d'aquests en les imatges d'altar. Per exemple, el cas de les marededeus també presenten unes diferències clares. Les noruegues solen ser importacions -fetes al nord de França o Anglaterra- i conserven la policromia original. En canvi, les catalanes són originàries de tallers locals i normalment han estat alterades i repintades, i pràcticament no en conservem cap en el seu estat original. Aquestes diferències testimonien que són terres diferents, però en el fons hi ha un llenguatge comú. En el cas de la tècnica, ens adonem que el segle XII molt possiblement es pintava igual en un extrem i l'altre d'Europa.

- Quines obres destacaríeu d'aquest passeig medieval per la mostra Nord&Sud?

- V. Destacaria el Frontal de Sant Olaf. És una obra emblemàtica per Noruega perquè Olaf és el sant patró del país. Es pot veure les escenes de la batalla de Stiklestad i finalment la mort del viking convertit en sant. És una peça que explica una història interessant i és un préstec excepcional de Trondheim que no agrairem mai prou.
 

Marc Sureda al costa del Crist de Grinaker Foto: Josep M Montaner


- S. Destacaria el Crist de Grinaker. És un dels més antics de Noruega, de mitjans del segle XII. És bastant semblant a la tipologia de majestats despullades que tenim a Catalunya. És molt interessant per la policromia: per l'ús de fulls d'estany o el tipus de pigment Lapislàtzuli del segle XII. Aquest objecte testimonia que la pintura d'escultures a Catalunya i Noruega al segle XII era semblant o es construïa sobre una mateixa base.

També destacaríem la marededéu de Kyrkjebo, amb una policromia original i que atesta el fenomen de la importació de França a Noruega; o el reliquiari de Filejfell del Museu de Bergen. Es tracta d'una peça anàloga funcionalment i en el seu disseny bàsic amb moltes altres que trobaríem Europa, però té unes peculiaritats de disseny identitàries, en aquest cas, molt escandinaves. Molt vikingues.

"La majoria d'obres surten per primera vegada de Noruega des que foren creades, és a dir, fa gairebé mil anys"

- Moltes peces surten per primera vegada dels seus museus d'origen. Què significa per al MEV tenir objectes com aquests?

- S. Per al MEV significa poder continuar fent un treball amb la xarxa de museus d'art medieval d'Europa - de Bergen i d'Utrecht-. Són projectes que incideixen molt en la identitat del museu eminentment dedicat a l'art medieval i ens permet oferir discurs sobre aquest món a través de les obres que conservem, i alhora posar-les al costat d'altres obres d'altres llocs. Com que el projecte està construït de manera sòlida, els museus no tenen problema en prestar obres que no havien sortit des de la seva creació. Això per nosaltres és important i ens esperona per seguir explicant el món medieval.

- V. De fet hi ha dos criteris per deixar sortir les obres: que el discurs sigui rigorós, investigui i expliqui coses noves; i que els museus que acullen les obres compleixin les estrictes condicions de conservació i de seguretat. El museu de Vic ho compleix. Cal destacar que aquesta és l'única exposició internacional d'art medieval a Catalunya. La majoria d'aquestes obres surten per primera vegada de Noruega des que foren creades, és a dir, fa gairebé mil anys.

 

Participació