Manlleu prepara l'obertura d'un centre tecnològic

Presenten als empresaris el projecte impulsat per l'Ajuntament i La Salle

Durant la presentació del Centre Tecnològic de Manlleu
Durant la presentació del Centre Tecnològic de Manlleu | Aj. de Manlleu
Carles Fiter
29 de juny del 2020
Manlleu ha fet un pas més per ser un referent de formació en innovació i tecnològica. Després de la signatura d'un protocol per impulsar una estratègia de transformació digital a la capital del Ter el passat desembre, la setmana passada es va presentar el projecte de Centre d'Innovació als empresaris del territori.

En declaracions a Osona.com, el regidor d'Indústria i Coneixement David Bosch assegura que "ara és el moment de la coconstrucció" amb l'ecosistema, és a dir, amb tots els agents econòmics, socials i de les entitats. "Cal demanar-los què és el que esperen i necessiten des del punt de vista d'innovació", afegeix el regidor, "per recollir les propostes i estudiar les possibles solucions".

En aquest sentit, Bosch apunta que durant aquest mes de juliol es farà una diagnosi per fixar quin model tindrà el futur centre i què s'hi farà. A partir d'aquí, "abans que acabi l'any començaran les obres del centre", apunta. El regidor declara que el centre tindrà diversos elements i usos, ja que hi conviuran "diferents realitats".

Bosch també remarca que amb aquest projecte es vol aconseguir que Manlleu esdevingui "un referent en formació tecnològica" de la Catalunya Central. Per això, segons Bosch, el centre ha de ser obert a les empreses i a les start-ups (empreses emergents), així com als alumnes de Formació Professional.

Alhora, destaca, que ha de ser "obert a la ciutadania": "És una porta a la innovació a la ciutat". En aquest sentit, apunta que s'hi podran fer tallers de robòtica, per exemple, per fer la tecnologia més palpable; o nous plantejaments sobre l'enllumenat, la gestió dels residus o la xarxa de reg dels espais enjardinats.

El centre d'innovació està impulsat per l'Ajuntament de Manlleu i La Salle, amb la col·laboració de Cefortem, Creacció i la UVic.


Arxivat a