Lluçanès

Centenars d'ovelles recuperen el camí ramader que va de Prats de Lluçanès a Josa del Cadí

El consistori pradenc dona suport a la transhumància per tal que es recuperi la tradició

per Osona.com , 22 de juny de 2020 a les 09:55 |
Les ovelles passant pel centre de Prats de Lluçanès | ACN
Dos ramats d'unes 750 ovelles que fan la transhumància van passar aquest diumenge pel centre de Prats de Lluçanès, on comença el camí ramader que va fins a Josa del Cadí. Una via que antigament era molt freqüentada pels pastors i que des de fa quatre anys ha recuperat David Aragüés, que porta a la Serra del Cadí 350 ovelles. Enguany s'hi ha sumat Jordi Julià, que té un ramat de 400 ovelles i que vol seguir els passos del seu pare i el seu avi, que també feien la transhumància. Un ve d'Avinyó i l'altre de Perafita i aquest diumenge es van trobar a Prats de Lluçanès. El consistori pradenc ha donat suport a la iniciativa i ha pres les mesures de seguretat necessàries perquè el bestiar passés pel mig del poble com es feia abans.

Desenes de veïns es van concentrar aquest diumenge al matí al centre del poble per veure les ovelles que fan la transhumància cap a la muntanya. Els anys anteriors el pas dels animals s'havia fet entre setmana i, segons els veïns, havia tingut molt més públic. Els dos ramats van travessar el poble a tota velocitat perquè una cabra s'ha espantat i ha començat a córrer i la resta l'ha seguit.


L'Ajuntament de Prats de Lluçanès dona suport a la transhumància i des de fa 4 anys facilita que les ovelles passin pel centre del poble, que és per on passa l'antic camí ramader. El seu alcalde, Jordi Bruch, creu que des del consistori han de treballar per recuperar "tradicions com aquesta" i per aquesta raó els han intentat "donar totes les facilitats". Enguany, però, el pas de les ovelles s'ha fet seguint les mesures de seguretat per la Covid-19. El consistori ha recomanat l'ús de la mascareta i que es mantingui una distància interpersonal d'1,5 metres.
 

Els pastors David Aragüés i Jordi Julià controlen els seus ramats Foto: ACN


La migració estacional dels ramats per buscar noves pastures era habitual fa anys però amb el temps molts pastors han optat per transportar el bestiar amb camions. David Aragüés i Jordi Julià aposten per recuperar aquesta tradició tot i que no és fàcil, ja que el camí ramader ha estat "abandonat" molts anys per les administracions, critiquen.

"A vegades ens veuen com uns primitius, d'anar així amb les ovelles pel món", explica Aragüés tot assegurant que "vegades són els mateixos pagesos a qui sembla que els fem una mica de nosa". A parer seu, "l'agricultura i la ramaderia han agafat un camí massa industrialitzat".

El pastor defensa que la transhumància permet a les ovelles "trobar un canvi d'herbatge progressiu" i que "no perilla tant que tinguin indigestions quan arriben a la muntanya". "Tampoc tenen l'estrès d'anar en un camió", afegeix tot criticant la paperassa que han hagut de fer per portar les ovelles fins a la muntanya. "Estem una mica abandonats, tant a l'hora de vendre el xai com a l'hora de trobar terres", conclou.
 

Les ovelles baixant per un carrer cèntric de Prats de Lluçanès Foto: ACN


Els dos ramats trigaran quatre dies a arribar a Josa del Cadí, la calor serà un dels inconvenients pel bestiar però el que "els fa més mal és l'asfalt". "Se'ls fa mal als unglots, i aquest any que ha plogut encara més perquè els tenen més tous", diu Aragüés tot explicant que és una "complicació afegida".

Segons aquest pastor, tot i que "feia 27 anys que no s'utilitzava aquest camí per fer la transhumància", els "acullen bastant bé". Si el temps acompanya, els ramats estaran tres mesos i mig a la Serra del Cadí. El camí de tornada serà més lent, trigaran 5 dies, ja que moltes ovelles tornaran embarassades.

Julià és el primer any que fa la transhumància. Ell té un ramat de 400 ovelles i enguany ha volgut seguir els passos del seu pare i el seu avi, que també feien la transhumància. "Jo m'ho he agafat amb molta il·lusió", explica tot agraint l'experiència del seu company, que des de fa quatre anys fa aquesta ruta.

 

Participació