19
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
11:13h
Miquel Tuneu ha publicat el llibre de tires còmiques homenets de la mà d'Eumo Editorial. Tuneu recopila un centenar de les historietes que ha anat publicant des del 2005 al butlletí intern de la UVic, L'apunt. Tal com explica l'autor en una entrevista a Osona.com, les tires "sorgeixen d'estats anímics personals o d'altres situacions quotidianes", que a través de l'humor parlen de vanitat i flaquesa, de raons i absurditat, de por i virtut, de sentiments i vida.
"L'humor sempre relativitza, sempre ens empeny a voler veure l'altra cara de la moneda que ens donen per bona", remarca l'autor. Aquesta "comèdia humana en miniatura" també busca la reflexió: "pràcticament són inseparables". Precisament, els homenets que dibuixa se centren en "les debilitats i no en les fortaleses". Tuneu és editor, professió que va exercir durant anys a Eumo Editorial.
- Quan i com van néixer els homenets?
- Va ser un procés progressiu a partir de coses que escrivia i que de tant en tant es resolien en un epigrama. Com que ja feia algunes vinyetes còmiques amb altres personatges per al butlletí Campus de la UVic, al final vaig trobar aquest personatge –que és prou genèric com per poder ser qualsevol de nosaltres– per donar veu a aquestes frases o situacions més o menys ocurrents, que resumeixen situacions vitals que, de pic o de palada, ens incumbeixen.
- Quan van fer el salt al web? I per què?
- Quan des de l'àrea de Comunicació es va plantejar de fer un blog informatiu intern de la Universitat que substituís el butlletí en paper vam pensar que un acudit seria una bona manera de tancar-lo cada setmana. I així va començar la publicació d'aquestes tires còmiques que han anat tenint una bona recepció per part de lectors i lectores (sobretot elles). Sempre és agradable o divertit o emocionant rebre els seus comentaris i interpretacions.
- D'on sorgeixen les idees de les tires?
- Sorgeixen tant de reflexions derivades de l'observació d'estats anímics personals davant de fets determinats, com de l'observació de situacions quotidianes entre les persones i la forma com ens relacionem, amb jerarquies, amb dubtes, amb sentiments de superioritat o d'inferioritat, amb expressió de la pròpia vanitat o dissimulant-la, amb pretensions o sense, artificiosament o amb naturalitat... És a dir, sorgeixen del fet de viure i de relacionar-nos, coses que si les mirem amb una mica d'atenció, són una font inesgotable d'interès i de divertiment (i d'altres sentiments més foscos també, és clar).
- N'hi ha prou amb quatre vinyetes per expressar-se?
- Sí, és la mida justa. No és estrany que aquest tipus d'acudit que fa una breu historieta s'expressi sempre en aquest format. És exactament el mateix plantejament que fem amb totes les coses que ens expliquem, o les obres de teatre, i que Aristòtil ja va classificar: presentació, nus, (expectativa) i desenllaç. De fet, les tires no són res més que una comèdia molt, molt condensada. Una comèdia humana en miniatura.
- Per què creus que els homenets han connectat amb els lectors?
- Suposo que es deu al fet que parlen de coses que tots hem viscut o que vivim quotidianament, només que els homenets les presenten molt concisament i fora del context on es produeixen –que de vegades ens impedeix de reconèixer-les o de donar-los la categoria que agafen presentades per si soles–, i havent-hi fet la punta, és clar.
- Per què homenets i no homenassos?
- Perquè se centren en les nostres debilitats i no en les nostres fortaleses (per a això ja hi ha els homenots de Pla). Penso que no podem ser forts si no sabem reconèixer les nostres petiteses, els nostres egoismes, les nostres febleses, és a dir, si no ens coneixem una mica bé a nosaltres mateixos i les passions que ens porten a actuar com ho fem. D'aquí que els posés el nom d'homenets. Mostren aquella personeta que tots portem a dins i que ens fa por que es vegi gaire en públic, perquè en públic volem donar una imatge de seguretat i de fortalesa que de vegades el nostre homenet interior no té.
- Entre els ingredients s'hi percep humor i reflexió, quin abunda més?
- Diria que són pràcticament inseparables. Una situació humorística és una situació que has analitzat, que has acotat i que has expressat bé. Si no fos així no connectaria amb el lector. És molt important que en una situació còmica ens hi sentim reflectits, que pensem que això ens podria passar a nosaltres o que aquesta situació també l'hem viscuda... potser el que no hem fet ha estat aïllar-la i analitzar-la com ho fa l'acudit, amb tanta concisió i traient-ne la conclusió còmica. Aquesta concisió també ajuda a fer que el lector o lectora s'hi senti reflectit, perquè pot aportar-hi el decorat, l'entorn, la situació... que, és clar, són els seus. Això fa que les interpretacions dels acudits siguin diverses segons qui els llegeix.
- Per què es va decidir publicar?
- Va ser una mena de procés natural. Després tants anys de publicar els homenets al blog de la UVic, l'estiu passat els responsables de la Plataforma Cultural de la Universitat d'Estiu em van proposar de fer-ne una exposició. Em va semblar una bona manera de veure els homenets des d'una altra perspectiva, de donar-lo més relleu... I varen aguantar bé la prova. A la mateixa exposició les editores d'Eumo ja em va comentar que volien mirar de fer-ne un llibre. La Montse Ayats va demanar si la Fundació Universitària Balmes n'hi compraria exemplars per regalar a la comunitat universitària per sant Jordi d'aquest any i li van respondre positivament. El llibre estava preparat per sortir aleshores, però no va poder ser. Ha sortit uns mesos més tard, què hi farem.
- Quina tria s'ha fet de totes les tires còmiques?
- Per al llibre vaig seleccionar blocs temàtics per tal que es vegin les diverses orientacions dels homenets, les unes d'humor gairebé absurd, altres de més reflexives i altres de crítica social o de comportaments individuals. De fet és una mena d'antologia que vol ser representativa dels diversos moments per què han passat aquestes tires còmiques i, és clar, el seu autor.
- Per acabar, des de l'inici de la seva publicació a L'apunt (2005), com ha canviat l'humor i els homenets quinze anys després?
- Certament, ha anat canviant, això es percep tant en el dibuix com en els temes, però al llibre no hi ha cap criteri cronològic que permeti seguir-ho. Ja dic que els capítols en què es divideix són temàtics per tal de mostrar una mica el ventall d'opcions humorístiques. Sempre hi ha, però, un fil conductor, que és la relativització de les nostres vides. L'humor sempre relativitza, sempre ens empeny a voler veure l'altra cara de la moneda que ens donen per bona. De fet, en una societat ideal l'humor seria un servei social, com l'escola o la sanitat, perquè es tracta de fomentar la salut mental, i per això necessitem l'humor.
"L'humor sempre relativitza, sempre ens empeny a voler veure l'altra cara de la moneda que ens donen per bona", remarca l'autor. Aquesta "comèdia humana en miniatura" també busca la reflexió: "pràcticament són inseparables". Precisament, els homenets que dibuixa se centren en "les debilitats i no en les fortaleses". Tuneu és editor, professió que va exercir durant anys a Eumo Editorial.
- Quan i com van néixer els homenets?
- Va ser un procés progressiu a partir de coses que escrivia i que de tant en tant es resolien en un epigrama. Com que ja feia algunes vinyetes còmiques amb altres personatges per al butlletí Campus de la UVic, al final vaig trobar aquest personatge –que és prou genèric com per poder ser qualsevol de nosaltres– per donar veu a aquestes frases o situacions més o menys ocurrents, que resumeixen situacions vitals que, de pic o de palada, ens incumbeixen.
- Quan van fer el salt al web? I per què?
- Quan des de l'àrea de Comunicació es va plantejar de fer un blog informatiu intern de la Universitat que substituís el butlletí en paper vam pensar que un acudit seria una bona manera de tancar-lo cada setmana. I així va començar la publicació d'aquestes tires còmiques que han anat tenint una bona recepció per part de lectors i lectores (sobretot elles). Sempre és agradable o divertit o emocionant rebre els seus comentaris i interpretacions.
- D'on sorgeixen les idees de les tires?
- Sorgeixen tant de reflexions derivades de l'observació d'estats anímics personals davant de fets determinats, com de l'observació de situacions quotidianes entre les persones i la forma com ens relacionem, amb jerarquies, amb dubtes, amb sentiments de superioritat o d'inferioritat, amb expressió de la pròpia vanitat o dissimulant-la, amb pretensions o sense, artificiosament o amb naturalitat... És a dir, sorgeixen del fet de viure i de relacionar-nos, coses que si les mirem amb una mica d'atenció, són una font inesgotable d'interès i de divertiment (i d'altres sentiments més foscos també, és clar).
Miquel Tuneu. Foto: Josep M. Montaner
- N'hi ha prou amb quatre vinyetes per expressar-se?
- Sí, és la mida justa. No és estrany que aquest tipus d'acudit que fa una breu historieta s'expressi sempre en aquest format. És exactament el mateix plantejament que fem amb totes les coses que ens expliquem, o les obres de teatre, i que Aristòtil ja va classificar: presentació, nus, (expectativa) i desenllaç. De fet, les tires no són res més que una comèdia molt, molt condensada. Una comèdia humana en miniatura.
- Per què creus que els homenets han connectat amb els lectors?
- Suposo que es deu al fet que parlen de coses que tots hem viscut o que vivim quotidianament, només que els homenets les presenten molt concisament i fora del context on es produeixen –que de vegades ens impedeix de reconèixer-les o de donar-los la categoria que agafen presentades per si soles–, i havent-hi fet la punta, és clar.
"En públic volem donar una imatge de seguretat i de fortalesa que de vegades el nostre homenet interior no té"
- Per què homenets i no homenassos?
- Perquè se centren en les nostres debilitats i no en les nostres fortaleses (per a això ja hi ha els homenots de Pla). Penso que no podem ser forts si no sabem reconèixer les nostres petiteses, els nostres egoismes, les nostres febleses, és a dir, si no ens coneixem una mica bé a nosaltres mateixos i les passions que ens porten a actuar com ho fem. D'aquí que els posés el nom d'homenets. Mostren aquella personeta que tots portem a dins i que ens fa por que es vegi gaire en públic, perquè en públic volem donar una imatge de seguretat i de fortalesa que de vegades el nostre homenet interior no té.
- Entre els ingredients s'hi percep humor i reflexió, quin abunda més?
- Diria que són pràcticament inseparables. Una situació humorística és una situació que has analitzat, que has acotat i que has expressat bé. Si no fos així no connectaria amb el lector. És molt important que en una situació còmica ens hi sentim reflectits, que pensem que això ens podria passar a nosaltres o que aquesta situació també l'hem viscuda... potser el que no hem fet ha estat aïllar-la i analitzar-la com ho fa l'acudit, amb tanta concisió i traient-ne la conclusió còmica. Aquesta concisió també ajuda a fer que el lector o lectora s'hi senti reflectit, perquè pot aportar-hi el decorat, l'entorn, la situació... que, és clar, són els seus. Això fa que les interpretacions dels acudits siguin diverses segons qui els llegeix.
- Per què es va decidir publicar?
- Va ser una mena de procés natural. Després tants anys de publicar els homenets al blog de la UVic, l'estiu passat els responsables de la Plataforma Cultural de la Universitat d'Estiu em van proposar de fer-ne una exposició. Em va semblar una bona manera de veure els homenets des d'una altra perspectiva, de donar-lo més relleu... I varen aguantar bé la prova. A la mateixa exposició les editores d'Eumo ja em va comentar que volien mirar de fer-ne un llibre. La Montse Ayats va demanar si la Fundació Universitària Balmes n'hi compraria exemplars per regalar a la comunitat universitària per sant Jordi d'aquest any i li van respondre positivament. El llibre estava preparat per sortir aleshores, però no va poder ser. Ha sortit uns mesos més tard, què hi farem.
Miquel Tuneu. Foto: Josep M. Montaner
- Per al llibre vaig seleccionar blocs temàtics per tal que es vegin les diverses orientacions dels homenets, les unes d'humor gairebé absurd, altres de més reflexives i altres de crítica social o de comportaments individuals. De fet és una mena d'antologia que vol ser representativa dels diversos moments per què han passat aquestes tires còmiques i, és clar, el seu autor.
- Per acabar, des de l'inici de la seva publicació a L'apunt (2005), com ha canviat l'humor i els homenets quinze anys després?
- Certament, ha anat canviant, això es percep tant en el dibuix com en els temes, però al llibre no hi ha cap criteri cronològic que permeti seguir-ho. Ja dic que els capítols en què es divideix són temàtics per tal de mostrar una mica el ventall d'opcions humorístiques. Sempre hi ha, però, un fil conductor, que és la relativització de les nostres vides. L'humor sempre relativitza, sempre ens empeny a voler veure l'altra cara de la moneda que ens donen per bona. De fet, en una societat ideal l'humor seria un servei social, com l'escola o la sanitat, perquè es tracta de fomentar la salut mental, i per això necessitem l'humor.