Després de gairebé tres mesos, la família Muñoz Vilaseca ha pogut veure la seva mare i esposa Anna enmig d'una "sensació de pena i d'alegria"
Ángel Muñoz visita la seva dona Anna Vilaseca després de mesos sense poder veure de prop
|
Sergi Cámara
Carles Fiter / Sergi Cámara
02
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
18:24h
Nervis a flor de pell el primer dia de reobertura de residències. Familiars i residents s'han retrobat després de setmanes i setmanes comunicant-se com podien. És el cas de la família Muñoz Vilaseca. La mare i esposa Anna Vilaseca està a la residència Aura de Manlleu, que aquest dimarts ha reprès les visites sota estrictes mesures de protecció, com la majoria de centres de Catalunya.
"Feia uns dos mesos que no venia", explica l'Ángel Muñoz, que s'ha retrobat amb la seva esposa Anna en una sala habilitada de la residència. Cadascun a l'extrem d'una taula llarga s'han retrobat després de dies sense veure's en persona. L'Anna pateix Alzheimer i, per tant, hi ha dificultats a l'hora de comunicar-se. Tot i això, l'Ángel declara que ha estat "emocionada" i que sempre es recorda d'ella.
A darrere un vidre també hi havia dues de les tres filles, l'Eva i l'Antònia. L'Eva afegeix que la seva mare "els ha conegut": "Amb la mirada i les mans li hem notat". "M'ha recordat a una visita de presó", apunta la filla, mentre reconeix que "tenim una sensació de pena i d'alegria". Aquesta ambivalència es produeix pel fet que després d'una retrobada tan anhelada, cal guardar unes distàncies de seguretat. La família és ben conscient de la complexitat de la situació, tenint en compte, a més que "els pares són grans".
Tal com estableix el Departament de Salut, cal cita prèvia, només pot entrar un familiar per resident al centre, només es pot fer una visita per setmana i ha de ser d'uns 30 minuts de durada.
Pare i filles de la família Muñoz Vilaseca visiten la seva esposa i mare. Foto: Sergi Cámara
La filla admet que el seu pare ha quedat "tocat" després de la visita. Tot i el regust de la situació, l'Eva considera que sortosament la seva mare no ha agafat la Covid-19 i no han hagut de viure situacions encara més difícils com aquelles famílies que han perdut un ésser estimat. En aquest sentit, remarca que la seva mare ha estat molt ben atesa i cuidada al centre, i posa en valor la feina dels professionals sanitaris.
De veure's cada dia a suportar la distància
La família va passar de veure-la cada dia a pràcticament res. Les tres germanes (Eva, Antònia i Dolors) juntament amb el seu pare estaven organitzats per tal que la mare estigués sempre acompanyada i es passaven hores a la residència. Amb l'entrada de l'estat d'alarma i el confinament, la família ha estat connectada amb la seva mare a través de videoconferència i el centre els ha informat "en tot moment". "Hem estat molt comunicats perquè sinó haguéssim parat bojos", explica l'Eva.
A mesura que es va començar la fase de desescalada, les seves filles s'han desplaçat per veure-la des de fora i al matí i a la tarda, responsables del centre les treien a fora perquè poguessin saludar a la distància. Avui han estat més a prop tot i la distància de seguretat que els cal mantenir. Tota la família espera, però, poder-se tornar a abraçar sense que al seu costat hi tinguin l'ombra del coronavirus.
