26
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
18:07h
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) té un valor social de 64,3 milions d'euros. Així ho determina un informe, elaborat per primera vegada, que analitza l'impacte social la institució a Osona i el Bages, així com a la Catalunya Central. Les investigadores de la Facultat d'Empresa i Comunicació Elisenda Tarrats i Núria Arimany han estat les encarregades de portar a terme l'estudi relatiu al curs 2017-2018.
En una roda de premsa virtual, Arimany ha explicat que "l'objectiu de l'estudi és intentar monetitzar el valor social per poder justificar els recursos públics, així com millorar la gestió interna i valorar la relació amb els grups d'interès".
Pel que fa als recursos públics, doncs, l'estudi determina que la xifra total de 64 milions de valor social és 9,5 vegades més alta que els recursos rebuts durant aquest curs. A més, també constata que el retorn a l'administració pública per part del campus Vic és de més del doble que les subvencions rebudes, és a dir, dels 6,7 milions, hi ha un retorn de 17,1. D'altra banda, aquesta xifra total també és 3,3 vegades superior als fons propis del centre (19,6 milions) i 1,3 vegades superior als ingressos (50,3 milions).
"Això avala una bona gestió econòmica i social", ha afirmat Arimany. En aquest sentit, les investigadores han afegit que tot i que es valora "l'eficiència de l'administració pública", també hi ha altres elements importants com "la gestió interna". "Amb aquests estudis tens suggeriments de millora i una valoració dels grups interès", ha conclòs.
La xifra total de 64,2 surt dels valors conjunts i dels valors compartits. de l'impacte directe (37,3 milions), l'impacte indirecte (7,4 milions) i el valor social específic (51,7 milions), evitant les duplicitats. Si del resultat total es té en compte que el finançament públic gira al voltant dels 6,7 milions, el valor net acaba restant 57,5.
Com quantificar l'impacte
Per monetitzar aquest impacte s'ha fet servir una metodologia basada en anàlisis qualitatives i quantitatives. S'han fet entrevistes -presencials o telefòniques- a una cinquantena de representants d'aquests set grups d'interès. Tal com ha explicat Tarrats, la majoria s'han portat a terme a Osona (80%), on la universitat té més representació, i altres centres adscrits, així com al Bages (20%).
L'informe ha valorat l'impacte de la institució en set grups d'interès: societat, administració, estudiants i famílies, alumni, PDI i PAS, institucions i empreses, i entorn social. A partir d'aquí s'han establert set categories amb diverses variables que es poden quantificar, i per tant, també monetitzar.
Es tracta de la formació de professionals qualificats, la formació de ciutadans compromesos i participatius, la investigació, la transferència de coneixement, els beneficis per a la comunitat universitària, el suport al progrés de la societat i l'impacte urbanístic i la dinamització del territori. Segons l'estudi, els àmbits en què la universitat té més incidència són: la formació de professionals qualificats (69%), investigació (15%) i impacte urbanístic i dinamització del territori (13%).
Aquesta és la primera vegada que es fa un estudi d'aquestes característiques a la UVic. En aquest sentit, Arimany i Tarrats han reconegut que, amb la feina prèvia d'identificar les tendències i grups d'interès, permetrà repetir l'informe de cara altres cursos.
Per la seva banda, Anna Erra, la presidenta de la FUBalmes i alcaldessa de Vic, ha afegit que és "un exercici de transparència i autoavaluació interna", cosa que dibuixa "una fisonomia" de la universitat i l'impacte que genera al territori, pel que fa a coneixement i riquesa.
En aquest sentit, el rector, Josep-Eladi Baños, ha apuntat que l'estudi és un "excel·lent complement" per poder fer peticions d'un "millor finançament públic de la universitat". Baños també ha apuntat que "l'estudi dona dades, indicadors i realitats poc conegudes per al públic en general", que permetran millorar la gestió interna de la universitat i la relació amb els diversos grups d'interès.
En una roda de premsa virtual, Arimany ha explicat que "l'objectiu de l'estudi és intentar monetitzar el valor social per poder justificar els recursos públics, així com millorar la gestió interna i valorar la relació amb els grups d'interès".
Pel que fa als recursos públics, doncs, l'estudi determina que la xifra total de 64 milions de valor social és 9,5 vegades més alta que els recursos rebuts durant aquest curs. A més, també constata que el retorn a l'administració pública per part del campus Vic és de més del doble que les subvencions rebudes, és a dir, dels 6,7 milions, hi ha un retorn de 17,1. D'altra banda, aquesta xifra total també és 3,3 vegades superior als fons propis del centre (19,6 milions) i 1,3 vegades superior als ingressos (50,3 milions).
"Això avala una bona gestió econòmica i social", ha afirmat Arimany. En aquest sentit, les investigadores han afegit que tot i que es valora "l'eficiència de l'administració pública", també hi ha altres elements importants com "la gestió interna". "Amb aquests estudis tens suggeriments de millora i una valoració dels grups interès", ha conclòs.
La xifra total de 64,2 surt dels valors conjunts i dels valors compartits. de l'impacte directe (37,3 milions), l'impacte indirecte (7,4 milions) i el valor social específic (51,7 milions), evitant les duplicitats. Si del resultat total es té en compte que el finançament públic gira al voltant dels 6,7 milions, el valor net acaba restant 57,5.
Com quantificar l'impacte
Per monetitzar aquest impacte s'ha fet servir una metodologia basada en anàlisis qualitatives i quantitatives. S'han fet entrevistes -presencials o telefòniques- a una cinquantena de representants d'aquests set grups d'interès. Tal com ha explicat Tarrats, la majoria s'han portat a terme a Osona (80%), on la universitat té més representació, i altres centres adscrits, així com al Bages (20%).
L'informe ha valorat l'impacte de la institució en set grups d'interès: societat, administració, estudiants i famílies, alumni, PDI i PAS, institucions i empreses, i entorn social. A partir d'aquí s'han establert set categories amb diverses variables que es poden quantificar, i per tant, també monetitzar.
Es tracta de la formació de professionals qualificats, la formació de ciutadans compromesos i participatius, la investigació, la transferència de coneixement, els beneficis per a la comunitat universitària, el suport al progrés de la societat i l'impacte urbanístic i la dinamització del territori. Segons l'estudi, els àmbits en què la universitat té més incidència són: la formació de professionals qualificats (69%), investigació (15%) i impacte urbanístic i dinamització del territori (13%).
Aquesta és la primera vegada que es fa un estudi d'aquestes característiques a la UVic. En aquest sentit, Arimany i Tarrats han reconegut que, amb la feina prèvia d'identificar les tendències i grups d'interès, permetrà repetir l'informe de cara altres cursos.
Per la seva banda, Anna Erra, la presidenta de la FUBalmes i alcaldessa de Vic, ha afegit que és "un exercici de transparència i autoavaluació interna", cosa que dibuixa "una fisonomia" de la universitat i l'impacte que genera al territori, pel que fa a coneixement i riquesa.
En aquest sentit, el rector, Josep-Eladi Baños, ha apuntat que l'estudi és un "excel·lent complement" per poder fer peticions d'un "millor finançament públic de la universitat". Baños també ha apuntat que "l'estudi dona dades, indicadors i realitats poc conegudes per al públic en general", que permetran millorar la gestió interna de la universitat i la relació amb els diversos grups d'interès.