22
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
15:20h
Els alcaldes i regidors són la figura de l'administració més propera a la ciutadania. En la majoria de pobles i ciutats són els interlocutors directes amb els seus veïns. Amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus, aquesta proximitat s'ha vist alterada i molts ajuntaments d'Osona s'han hagut d'adaptar a correcuita a una nova situació totalment desconeguda.
Osona.com ha parlat amb alcaldes d'arreu de la comarca de tots els colors i mides per conèixer com han gestionat aquesta realitat. Hem conversat amb Anna Erra (JxCat) alcaldessa de Vic; Àlex Garrido (ERC), Manlleu;Josep Paré (PSC), Centelles; Maria Anna Pineda (ERC), Seva; Xevi Fernàndez (JxCat), Santa Eugènia de Berga; David Solà (CUP), Sant Quirze de Besora; i Joan Riera (Independents), Vilanova de Sau. Els batlles relaten les dificultats per aconseguir material per a les residències, els missatges confusos entre governs, així com el canvi de prioritats que suposa l'impacte de la Covid-19 per als seus municipis i la importància del municipalisme per fer-hi front.
Un canvi "radical" en el dia a dia
Fer d'alcalde i alcaldessa en temps de coronavirus ha estat un canvi substancial. "El dia a dia ha canviat radicalment", explica Àlex Garrido, remarcant que s'han hagut de portar a terme moltes reunions i s'ha treballat "moltíssim", sobretot telemàticament. "T'has de multiplicar perquè la immediatesa és important", afegeix el batlle de Manlleu. A Vic, l'alcaldessa Anna Erra explica que el comitè de crisi s'ha reunit diàriament per "poder encaixar la situació canviant de salut, social i econòmica".
L'alcaldessa de Seva, Maria Anna Pineda, remarca que han après a fer funcionar diverses plataformes de videoconferència, que "han estat l'ordre del dia", així com la gestió de la informació: "N'arribava tanta que era inabsorbible". En aquest sentit, els alcaldes també critiquen la tardança o els dies de publicació de molts decrets del BOE. "Ens hem hagut d'adaptar al canvi amb pocs dies", afegeix el batlle de Centelles, Josep Paré.
"M'ha enganxat encara en fase d'adaptació", explica per la seva banda Xevi Fernández, que és nou al càrrec. "Actualment estem centrats amb el coronavirus i tota la reorganització que implica. El 90% el dediquem a gestionar temes sobre la Covid-19", afegeix el batlle de Santa Eugènia, remarcant que ha estat "un canvi radical" en què s'ha de funcionar "un dia per l'altre".
En aquesta mateixa línia, es pronuncia David Solà, de Sant Quirze: "És com si hi haguessin dos ajuntaments, un que només parla del coronavirus i l'altra que ha de seguir amb els problemes del dia a dia". Solà apunta que al principi s'hi havia de dedicar tota la jornada i de mica en mica s'han recuperat els temes "més ordinaris".
"No és una legislatura fàcil", remarca l'alcaldessa de Seva. De fet, Pineda, Fernández, Solà i Paré s'han estrenat enguany al càrrec. Primer amb el temporal Glòria, que va provocar destrosses arreu de la comarca, i ara amb la Covid-19 i les conseqüències socials i econòmiques que comportaran. Joan Riera, l'alcalde de Vilanova de Sau, un dels municipis més afectats pel temporal, manifesta que "encara arrosseguem les emergències del Glòria i s'ha pogut seguir treballant amb la programació establerta, tot i les mancances que ha comportat la situació". Tot i això, remarca que costa trobar algú que els agafi el telèfon a les administracions de més amunt.
Pensar en les conseqüències de més enllà de la pandèmia
Com la majoria dels ajuntaments, s'han ajornat, flexibilitzat i aturat alguns pagaments com a mesures econòmiques per afrontar la Covid-19. Pel que fa a les socials, s'ha donat suport als comerços, s'ha vetllat per l'equitat en els centres escolars i fins i tot s'ha trucat diàriament a la gent gran. Vic, Manlleu i Sant Quirze han establert un conjunt de mesures econòmiques i socials. Per exemple, Sant Quirze ha establert un "pla de xoc de 30.000 euros" amb la previsió que pugui servir també per la tardor. "N'hem gastat una mica més de la meitat", explica Solà.
El batlle de Manlleu aprofita per remarcar que en aquesta crisi s'ha vist com "l'ajuda social no té color ni procedència", cosa que desacredita totes aquelles forces polítiques, com PxC, "que treien rèdit del fet migratori amb falsedat". "Tothom en algun moment pot necessitar ajuda", destaca.
L'alcalde de Centelles apunta que les mesures no només s'han d'adaptar a la situació actual, "sinó a la crisi econòmica que es visualitza". "Amb la fase 1 hi ha establiments que no han tornat a obrir", exemplifica. En aquest sentit, remarca que "hem de ser capaços d'establir un pla econòmic i social per donar resposta a les necessitats que sorgiran aquest 2020 i part del 2021".
"El següent pas per als ajuntaments és pensar en mesures econòmiques per poder reactivar l'economia", explica Anna Erra. "Després de l'emergència, hem d'anar cap a la reconstrucció, sobre quines possibilitats té Vic i comarca", afegeix l'alcaldessa. Per exemple a la capital d'Osona, s'està treballant amb el comerç de proximitat per potenciar l'associacionisme i obrir nous canals de venda en línia.
Els alcaldes de municipis més petits, com Santa Eugènia, Vilanova o Seva, apunten que s'està treballant amb mesures des del Consell Comarcal d'Osona i la Mancomunitat La Plana. En el cas de Vilanova, Riera apunta que caldrà veure com resolen, en el seu cas, els ajuts al turisme, un dels valors del municipi.
Un cost, de moment, incalculable
La majoria de batlles osonencs entrevistats no s'atreveixen a fer una valoració econòmica del primer impacte de la Covid-19. Les entrades que hi havia fins ara per impostos o escoles bressol municipals han quedat aturades. Per Vic, "la primera foto és de dos milions de dèficit", diu Erra. "Entenem que és l'administració que s'ha d'endeutar i incentivar la liquiditat", afegeix. En aquest mateix sentit, l'alcaldessa de Seva remarca que es farà servir el romanent: "De moment podem tirar d'aquí".
L'alcalde Àlex Garrido situa l'impacte de la Covid-19 en 1,5 milions a Manlleu i apunta que això obliga a "establir unes noves prioritats i repensar els projecte de ciutat". "Per sort els ajuntaments tenim múscul, ja que en els darrers anys hem estat l'única administració que hem fet bé els deures. Tenim uns romanents que ens permetran fer front aquest xoc i no fer fallida", afegeix. Per això remarca que "el municipalisme és bàsic per afrontar aquesta situació i necessitem que ens injectin recursos", tot que no té massa esperances en què l'estat espanyol hi destini ingressos.
Aclarir els missatges contradictoris
Els batlles osonencs coincideixen en el fet que hi ha hagut confusió a la ciutadania entre les recomanacions de la Generalitat de Catalunya i els dictats de l'estat espanyol. Precisament, l'alcalde David Solà apunta que ha passat "molt temps aclarint dubtes al ciutadà", per exemple, en un municipi que no calia seguir les franges horàries.
"En una situació que de per sí ja és de molta incertesa, s'ha de ser molt concís, i no sempre s'ha donat un missatge clar a la ciutadania", critica Paré. En aquest sentit, apunta que "els ajuntaments hem hagut de concretar respostes", ja que "hi ha hagut moments de descoordinació i missatges contradictoris".
Erra reconeix que "inicialment el moment va desbordar tant el govern espanyol com català, i a vegades s'han pres acords sense pensar en l'ens local". Tot i això, "s'han anat corregint i se'ns ha escoltat", conclou.
Tot i això, els batlles reconeixen que a Osona s'ha fet pinya entre ajuntaments. "El contacte entre alcaldes ha estat exemplar, en cap moment no s'han vist diferències de color polític. Tots hem empès contra el coronavirus", declara l'alcaldessa de Vic. En aquest sentit, Erra posa com a exemple el pavelló Vic Salut: "Va fer mobilitzar tota la comarca i la resposta conjunta va ser espectacular".
Al costat de les residències
La majoria dels alcaldes entrevistats tenen residència al seu municipi. En el cas de Centelles, Seva i Sant Quirze, es tracta de centres públics -on no hi ha hagut casos de coronavirus-; mentre que Manlleu en té una de privada sense ànim de lucre i Vic, quatre: dues de privades i dues privades sense ànim de lucre.
Tant Paré, Pineda com Solà destaquen la rapidesa de tancar les portes al centre des de principis de març i la dificultat d'aconseguir material. L'alcaldessa de Seva explica que s'han hagut "d'espavilar" per aconseguir guants, mascaretes i EPIs, així com per al personal de brigada. "Ara arriben, però amb comptagotes", afegeix. El batlle de Sant Quirze remarca que des del primer moment "hem estat al seu costat" i "quan no arribava el material, els hem donat el poc que teníem".
Paré explica que a Centelles "les necessitats han estat constants", des d'establir canals de comunicació amb les famílies, gestionar els aïllaments, com aconseguir EPIs. "La situació ha requerit un esforç diari molt dràstic", diu l'alcalde, que critica la gestió de la Generalitat: "No s'ha cuidat de les residències ni que hi hagués material". A Vic, Erra apunta que hi ha hagut casos en dues de les quatre residències, i agraeix "feina que ha fet l'atenció primària", així com l'ajuda de Metges Sense Fronteres. Garrido, per la seva banda, destaca que a Manlleu es compta amb la peculiaritat que la residència és del CHV, cosa que garanteix una assistència mèdica i una derivació directa a l'Hospital de Sant Jaume, que està al costat. Tots els alcaldes posen en valor l'adaptació del personal de les residències en una situació tan complexa, això com la feina feta.
L'alcalde, a l'hospital
Aquesta pandèmia també ha fet canviar la situació personal dels alcaldes. És el cas del de Santa Eugènia, Xevi Fernández, infermer de professió, que es va reincorporar a l'Hospital Universitari de Vic després de la crida que va fer Salut per falta de professionals. L'alcalde apunta que ha treballat del 25 de març fins a l'11 de maig a l'UCI, on es va passar de 6 llits a 27. "Quan va baixar la càrrega, va passar el pic i vaig veure que no feien falta les meves mans, vam acordar amb l'hospital, deixar-ho".
D'altra banda, l'alcaldessa de Vic Anna Erra va donar positiu coronavirus. Explica que va tenir pocs símptomes: febre, mal muscular i sobretot pèrdua de l'olfacte. Erra s'hi va trobar en ple confinament i quan s'estava muntant el pavelló Vic Salut. L'alcaldessa apunta que, per situacions conegudes, "hi ha casos molt difícils i hi ha gent que ha patit molt". "Ens hem adonat que som societats molt avançades, però molt febles", conclou.
L'aposta pel teletreball i no perdre el contacte humà
Tots els batlles coincideixen en el fet que les noves tecnologies han fet emergir un canvi en les maneres de treballar i alhora han escurçat les distàncies amb la ciutadania. Per l'alcalde de Centelles, "el teletreball ha arribat per quedar-se i l'administració serà més electrònica". Els alcaldes també destaquen que, a més del canvi en la forma de treballar, es podran estalviar algunes reunions que implicaven desplaçaments a Barcelona.
D'altra banda, les xarxes socials han ajudat a transmetre la informació a la població sobretot durant els primers dies d'incertesa. Des de Centelles, l'alcalde apunta que "les xarxes socials permeten mostrar una proximitat", però que ara amb les noves fases de desescalada, cal "incorporar el contacte humà", encara que la situació hagi "generat un canvi en les relacions que segurament s'allargarà". Tot i això, "el contacte més personal seguirà sent necessari.
Per la seva banda, Anna Erra destaca que "l'Ajuntament de Vic ha demostrat que està preparat per al segle XXI" tant per a la comunicació a través de xarxes com per a l'administració electrònica que "s'haurà de potenciar". Tot i això, "la gent necessita contacte directe", diu Erra, remarcant que "no el podem perdre".
En pobles petits, com Vilanova de Sau, les distàncies no són tan grans. "Com a alcalde si em truquen, estic operatiu les 24 hores", explica Riera, remarcant que els veïns li telefonen perquè no tenen aigua, llum o no els funciona l'internet. En aquest mateix sentit es pronuncia, Fernández, destacant que gairebé tothom té el seu Whatsapp per fer-li consultes. Tot i això, remarca que els actes públics van molt bé per "la proximitat" amb la ciutadania: "és un moment en què la gent comenta els seus problemes".
Des de Sant Quirze, Solà apunta que s'haurà de fer pedagogia, ja que "l'atenció canviarà" per restriccions i seguiment de protocols, cosa que comportarà alguna "mala cara". "La gent gran és molt propera i ara la comunicació és més indirecta i impersonal".
Per Garrido, "el contacte personal de tu a tu, la mirada als ulls i l'encaixada de mans no es poden suplir mai". I va més enllà: "els alcaldes no tenim les competències ni solucions per donar a tothom, però som qui detectem més bé els problemes i entreveiem les respostes".
Osona.com ha parlat amb alcaldes d'arreu de la comarca de tots els colors i mides per conèixer com han gestionat aquesta realitat. Hem conversat amb Anna Erra (JxCat) alcaldessa de Vic; Àlex Garrido (ERC), Manlleu;Josep Paré (PSC), Centelles; Maria Anna Pineda (ERC), Seva; Xevi Fernàndez (JxCat), Santa Eugènia de Berga; David Solà (CUP), Sant Quirze de Besora; i Joan Riera (Independents), Vilanova de Sau. Els batlles relaten les dificultats per aconseguir material per a les residències, els missatges confusos entre governs, així com el canvi de prioritats que suposa l'impacte de la Covid-19 per als seus municipis i la importància del municipalisme per fer-hi front.
Un canvi "radical" en el dia a dia
Fer d'alcalde i alcaldessa en temps de coronavirus ha estat un canvi substancial. "El dia a dia ha canviat radicalment", explica Àlex Garrido, remarcant que s'han hagut de portar a terme moltes reunions i s'ha treballat "moltíssim", sobretot telemàticament. "T'has de multiplicar perquè la immediatesa és important", afegeix el batlle de Manlleu. A Vic, l'alcaldessa Anna Erra explica que el comitè de crisi s'ha reunit diàriament per "poder encaixar la situació canviant de salut, social i econòmica".
L'alcaldessa de Seva, Maria Anna Pineda, remarca que han après a fer funcionar diverses plataformes de videoconferència, que "han estat l'ordre del dia", així com la gestió de la informació: "N'arribava tanta que era inabsorbible". En aquest sentit, els alcaldes també critiquen la tardança o els dies de publicació de molts decrets del BOE. "Ens hem hagut d'adaptar al canvi amb pocs dies", afegeix el batlle de Centelles, Josep Paré.
"M'ha enganxat encara en fase d'adaptació", explica per la seva banda Xevi Fernández, que és nou al càrrec. "Actualment estem centrats amb el coronavirus i tota la reorganització que implica. El 90% el dediquem a gestionar temes sobre la Covid-19", afegeix el batlle de Santa Eugènia, remarcant que ha estat "un canvi radical" en què s'ha de funcionar "un dia per l'altre".
En aquesta mateixa línia, es pronuncia David Solà, de Sant Quirze: "És com si hi haguessin dos ajuntaments, un que només parla del coronavirus i l'altra que ha de seguir amb els problemes del dia a dia". Solà apunta que al principi s'hi havia de dedicar tota la jornada i de mica en mica s'han recuperat els temes "més ordinaris".
Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau Foto: Adrià Costa
"No és una legislatura fàcil", remarca l'alcaldessa de Seva. De fet, Pineda, Fernández, Solà i Paré s'han estrenat enguany al càrrec. Primer amb el temporal Glòria, que va provocar destrosses arreu de la comarca, i ara amb la Covid-19 i les conseqüències socials i econòmiques que comportaran.
Pensar en les conseqüències de més enllà de la pandèmia
Com la majoria dels ajuntaments, s'han ajornat, flexibilitzat i aturat alguns pagaments com a mesures econòmiques per afrontar la Covid-19. Pel que fa a les socials, s'ha donat suport als comerços, s'ha vetllat per l'equitat en els centres escolars i fins i tot s'ha trucat diàriament a la gent gran. Vic, Manlleu i Sant Quirze han establert un conjunt de mesures econòmiques i socials. Per exemple, Sant Quirze ha establert un "pla de xoc de 30.000 euros" amb la previsió que pugui servir també per la tardor. "N'hem gastat una mica més de la meitat", explica Solà.
El batlle de Manlleu aprofita per remarcar que en aquesta crisi s'ha vist com "l'ajuda social no té color ni procedència", cosa que desacredita totes aquelles forces polítiques, com PxC, "que treien rèdit del fet migratori amb falsedat". "Tothom en algun moment pot necessitar ajuda", destaca.
L'alcalde de Centelles apunta que les mesures no només s'han d'adaptar a la situació actual, "sinó a la crisi econòmica que es visualitza". "Amb la fase 1 hi ha establiments que no han tornat a obrir", exemplifica. En aquest sentit, remarca que "hem de ser capaços d'establir un pla econòmic i social per donar resposta a les necessitats que sorgiran aquest 2020 i part del 2021".
Anna Erra, alcaldessa de Vic. Foto: Adrià Costa
Els alcaldes de municipis més petits, com Santa Eugènia, Vilanova o Seva, apunten que s'està treballant amb mesures des del Consell Comarcal d'Osona i la Mancomunitat La Plana. En el cas de Vilanova, Riera apunta que caldrà veure com resolen, en el seu cas, els ajuts al turisme, un dels valors del municipi.
Un cost, de moment, incalculable
La majoria de batlles osonencs entrevistats no s'atreveixen a fer una valoració econòmica del primer impacte de la Covid-19. Les entrades que hi havia fins ara per impostos o escoles bressol municipals han quedat aturades. Per Vic, "la primera foto és de dos milions de dèficit", diu Erra. "Entenem que és l'administració que s'ha d'endeutar i incentivar la liquiditat", afegeix. En aquest mateix sentit, l'alcaldessa de Seva remarca que es farà servir el romanent: "De moment podem tirar d'aquí".
L'alcalde Àlex Garrido situa l'impacte de la Covid-19 en 1,5 milions a Manlleu i apunta que això obliga a "establir unes noves prioritats i repensar els projecte de ciutat". "Per sort els ajuntaments tenim múscul, ja que en els darrers anys hem estat l'única administració que hem fet bé els deures. Tenim uns romanents que ens permetran fer front aquest xoc i no fer fallida", afegeix. Per això remarca que "el municipalisme és bàsic per afrontar aquesta situació i necessitem que ens injectin recursos", tot que no té massa esperances en què l'estat espanyol hi destini ingressos.
Aclarir els missatges contradictoris
Els batlles osonencs coincideixen en el fet que hi ha hagut confusió a la ciutadania entre les recomanacions de la Generalitat de Catalunya i els dictats de l'estat espanyol. Precisament, l'alcalde David Solà apunta que ha passat "molt temps aclarint dubtes al ciutadà", per exemple, en un municipi que no calia seguir les franges horàries.
Josep Paré Aregall, alcalde de Centelles. Foto: Adrià Costa
Erra reconeix que "inicialment el moment va desbordar tant el govern espanyol com català, i a vegades s'han pres acords sense pensar en l'ens local". Tot i això, "s'han anat corregint i se'ns ha escoltat", conclou.
Tot i això, els batlles reconeixen que a Osona s'ha fet pinya entre ajuntaments. "El contacte entre alcaldes ha estat exemplar, en cap moment no s'han vist diferències de color polític. Tots hem empès contra el coronavirus", declara l'alcaldessa de Vic. En aquest sentit, Erra posa com a exemple el pavelló Vic Salut: "Va fer mobilitzar tota la comarca i la resposta conjunta va ser espectacular".
Al costat de les residències
La majoria dels alcaldes entrevistats tenen residència al seu municipi. En el cas de Centelles, Seva i Sant Quirze, es tracta de centres públics -on no hi ha hagut casos de coronavirus-; mentre que Manlleu en té una de privada sense ànim de lucre i Vic, quatre: dues de privades i dues privades sense ànim de lucre.
Tant Paré, Pineda com Solà destaquen la rapidesa de tancar les portes al centre des de principis de març i la dificultat d'aconseguir material. L'alcaldessa de Seva explica que s'han hagut "d'espavilar" per aconseguir guants, mascaretes i EPIs, així com per al personal de brigada. "Ara arriben, però amb comptagotes", afegeix. El batlle de Sant Quirze remarca que des del primer moment "hem estat al seu costat" i "quan no arribava el material, els hem donat el poc que teníem".
Maria Anna Pineda, alcaldessa de Seva. Foto: Adrià Costa
Paré explica que a Centelles "les necessitats han estat constants", des d'establir canals de comunicació amb les famílies, gestionar els aïllaments, com aconseguir EPIs. "La situació ha requerit un esforç diari molt dràstic", diu l'alcalde, que critica la gestió de la Generalitat: "No s'ha cuidat de les residències ni que hi hagués material".
L'alcalde, a l'hospital
Aquesta pandèmia també ha fet canviar la situació personal dels alcaldes. És el cas del de Santa Eugènia, Xevi Fernández, infermer de professió, que es va reincorporar a l'Hospital Universitari de Vic després de la crida que va fer Salut per falta de professionals. L'alcalde apunta que ha treballat del 25 de març fins a l'11 de maig a l'UCI, on es va passar de 6 llits a 27. "Quan va baixar la càrrega, va passar el pic i vaig veure que no feien falta les meves mans, vam acordar amb l'hospital, deixar-ho".
D'altra banda, l'alcaldessa de Vic Anna Erra va donar positiu coronavirus. Explica que va tenir pocs símptomes: febre, mal muscular i sobretot pèrdua de l'olfacte. Erra s'hi va trobar en ple confinament i quan s'estava muntant el pavelló Vic Salut. L'alcaldessa apunta que, per situacions conegudes, "hi ha casos molt difícils i hi ha gent que ha patit molt". "Ens hem adonat que som societats molt avançades, però molt febles", conclou.
L'aposta pel teletreball i no perdre el contacte humà
Tots els batlles coincideixen en el fet que les noves tecnologies han fet emergir un canvi en les maneres de treballar i alhora han escurçat les distàncies amb la ciutadania. Per l'alcalde de Centelles, "el teletreball ha arribat per quedar-se i l'administració serà més electrònica". Els alcaldes també destaquen que, a més del canvi en la forma de treballar, es podran estalviar algunes reunions que implicaven desplaçaments a Barcelona.
Xevi Fernández, alcalde de Santa Eugènia de Berga. Foto: Adrià Costa
D'altra banda, les xarxes socials han ajudat a transmetre la informació a la població sobretot durant els primers dies d'incertesa. Des de Centelles, l'alcalde apunta que "les xarxes socials permeten mostrar una proximitat", però que ara amb les noves fases de desescalada, cal "incorporar el contacte humà", encara que la situació hagi "generat un canvi en les relacions que segurament s'allargarà". Tot i això, "el contacte més personal seguirà sent necessari.
Per la seva banda, Anna Erra destaca que "l'Ajuntament de Vic ha demostrat que està preparat per al segle XXI" tant per a la comunicació a través de xarxes com per a l'administració electrònica que "s'haurà de potenciar". Tot i això, "la gent necessita contacte directe", diu Erra, remarcant que "no el podem perdre".
En pobles petits, com Vilanova de Sau, les distàncies no són tan grans. "Com a alcalde si em truquen, estic operatiu les 24 hores", explica Riera, remarcant que els veïns li telefonen perquè no tenen aigua, llum o no els funciona l'internet. En aquest mateix sentit es pronuncia, Fernández, destacant que gairebé tothom té el seu Whatsapp per fer-li consultes. Tot i això, remarca que els actes públics van molt bé per "la proximitat" amb la ciutadania: "és un moment en què la gent comenta els seus problemes".
Des de Sant Quirze, Solà apunta que s'haurà de fer pedagogia, ja que "l'atenció canviarà" per restriccions i seguiment de protocols, cosa que comportarà alguna "mala cara". "La gent gran és molt propera i ara la comunicació és més indirecta i impersonal".
Àlex Garrido, alcalde de Manlleu. Foto: Adrià Costa
Per Garrido, "el contacte personal de tu a tu, la mirada als ulls i l'encaixada de mans no es poden suplir mai". I va més enllà: "els alcaldes no tenim les competències ni solucions per donar a tothom, però som qui detectem més bé els problemes i entreveiem les respostes".