15
de maig
del
2020
Actualitzat
el
18
de maig
a les
12:23h
Tal com estava previst, Barcelona seguirà en fase 0, però amb menys restriccions. El Ministeri de Sanitat ha confirmat la diagnosi de la Generalitat, segons la qual la capital catalana i la seva àrea metropolitana necessita una desescalada més lenta, i que, per tant, no pot entrar encara a la fase 1. Tot i això, sí que s'autoritza algunes flexibilitzacions, com ara l'accés a botigues sense cita prèvia i amb limitació d'aforament. Exactament en el mateix estadi es queda la subcomarca del Baix Montseny, a la qual se li ha denegat passar a la fase 1.
A diferència de Madrid, que es quedarà també en fase 0 malgrat les pressions del seu govern, la petició de la conselleria de Salut ha estat majoritàriament acceptada. Les regions sanitàries de Girona, Lleida i la Catalunya central -dins la qual hi ha Osona- se sumaran als territoris que estan en fase 1 a partir del pròxim dilluns. També s'ha autoritzat que ho facin àrees més petites, com les comarques de l'Alt Penedès i Garraf -que pertanyen a la regió metropolitana sud-. En canvi, però, no passa a fase 1 la subcomarca del Baix Montseny. "Hem decidit amb la consellera Vergés donar-nos uns dies més per analitzar la situació", ha assegurat el ministre de Sanitat, Salvador Illa.
L'anomenada informalment com a fase 0,5 que s'aplicarà a Barcelona i rodalies, així com a Madrid, continua sent, en realitat, la fase 0 però amb adaptacions per fer més portable la desescalada i alleugerir mínimament l'impacte econòmic de les dues principals ciutats de l'estat espanyol. Els comerços petits podran atendre clients sense cita prèvia i amb limitació d'aforament i també reprendran una mínima activitat biblioteques i museus. Es permetrà l'accés als llocs de culte, però amb un terç de la seva capacitat, i reobriran els centres educatius per a tasques de neteja o administratives. En canvi, no s'autoritza a obrir les terrasses de bars i restaurants ni les reunions en domicilis amb familiars i amics fins que no s'entri plenament en la fase 1.
El motiu pel qual Barcelona i l'àrea metropolitana precisen d'una desescalada més lenta i "prudent" té a veure, no només amb el major grau d'afectació de l'epidèmia, sinó també amb l'alta densitat i la gran mobilitat que registra, fet que deriva en un control més complex dels contactes dels possibles contagis. A més, just aquesta setmana els primers resultats provisionals dels estudis de seroprevalença apunten que només un 5,9% dels catalans -un 7,1% en el cas de la província de Barcelona- s'han contagiat i tenen anticossos. Això vol dir que el 94,1% restant no han estat exposats al virus i, per tant, s'està molt lluny de la immunitat de grup, motiu pel qual els epidemiòlegs han fet saltar les alertes perquè s'extremin les precaucions davant del risc de rebrots.
Tant el Govern de la Generalitat com el govern espanyol, però, es veuen abocats a trobar l'equilibri entre les exigències sanitàries i epidemiològiques i la urgència econòmica. És precisament aquesta doble balança el que ha abocat les dues administracions a concedir fases intermèdies com la que estrenaran Barcelona i Madrid malgrat que el pla inicial no contemplava cap estadi així. A més, inicialment també es va anunciar que haurien de passar dues setmanes per canviar d'una fase a una altra tot i que les illes de La Gomera, El Hierro, la Graciosa i Formentera van començar directament amb la fase 1 i estrenaran la 2 el pròxim dilluns.
En qualsevol dels casos, contenir la mobilitat durant la desescalada per no fomentar la transmissió del virus i limitar els contactes socials segueix sent un dels factors clau. Cal tenir present, doncs, que no està permesa la mobilitat entre una regió o àrea i una altra encara que estiguin a tocar i en la mateixa fase, tret que sigui per motius laborals. Això vol dir que un ciutadà resident a la Catalunya Central, per exemple, pot desplaçar-se pels municipis d'aquesta regió -malgrat que es recomana limitar els moviments al municipi-, però no anar a la de Lleida encara que els dos territoris estiguin en fase 1. De la mateixa manera, els veïns del Garraf, en fase 1 a partir del dilluns, no podran anar, per exemple, al Baix Llobregat -en fase 0-.
A partir del dilluns, el 30% de la població de l'estat espanyol, és a dir, 14 milions de ciutadans, seguiran en fase 0 -tots ells a Catalunya, Comunitat de Madrid i Castella i Lleó- mentre que un 70% (32 milions) estarà ja en fase de desescalada. A més, 45.000 habitants d'illes estrenaran la fase 2.
A diferència de Madrid, que es quedarà també en fase 0 malgrat les pressions del seu govern, la petició de la conselleria de Salut ha estat majoritàriament acceptada. Les regions sanitàries de Girona, Lleida i la Catalunya central -dins la qual hi ha Osona- se sumaran als territoris que estan en fase 1 a partir del pròxim dilluns. També s'ha autoritzat que ho facin àrees més petites, com les comarques de l'Alt Penedès i Garraf -que pertanyen a la regió metropolitana sud-. En canvi, però, no passa a fase 1 la subcomarca del Baix Montseny. "Hem decidit amb la consellera Vergés donar-nos uns dies més per analitzar la situació", ha assegurat el ministre de Sanitat, Salvador Illa.
L'anomenada informalment com a fase 0,5 que s'aplicarà a Barcelona i rodalies, així com a Madrid, continua sent, en realitat, la fase 0 però amb adaptacions per fer més portable la desescalada i alleugerir mínimament l'impacte econòmic de les dues principals ciutats de l'estat espanyol. Els comerços petits podran atendre clients sense cita prèvia i amb limitació d'aforament i també reprendran una mínima activitat biblioteques i museus. Es permetrà l'accés als llocs de culte, però amb un terç de la seva capacitat, i reobriran els centres educatius per a tasques de neteja o administratives. En canvi, no s'autoritza a obrir les terrasses de bars i restaurants ni les reunions en domicilis amb familiars i amics fins que no s'entri plenament en la fase 1.
El motiu pel qual Barcelona i l'àrea metropolitana precisen d'una desescalada més lenta i "prudent" té a veure, no només amb el major grau d'afectació de l'epidèmia, sinó també amb l'alta densitat i la gran mobilitat que registra, fet que deriva en un control més complex dels contactes dels possibles contagis. A més, just aquesta setmana els primers resultats provisionals dels estudis de seroprevalença apunten que només un 5,9% dels catalans -un 7,1% en el cas de la província de Barcelona- s'han contagiat i tenen anticossos. Això vol dir que el 94,1% restant no han estat exposats al virus i, per tant, s'està molt lluny de la immunitat de grup, motiu pel qual els epidemiòlegs han fet saltar les alertes perquè s'extremin les precaucions davant del risc de rebrots.
Tant el Govern de la Generalitat com el govern espanyol, però, es veuen abocats a trobar l'equilibri entre les exigències sanitàries i epidemiològiques i la urgència econòmica. És precisament aquesta doble balança el que ha abocat les dues administracions a concedir fases intermèdies com la que estrenaran Barcelona i Madrid malgrat que el pla inicial no contemplava cap estadi així. A més, inicialment també es va anunciar que haurien de passar dues setmanes per canviar d'una fase a una altra tot i que les illes de La Gomera, El Hierro, la Graciosa i Formentera van començar directament amb la fase 1 i estrenaran la 2 el pròxim dilluns.
En qualsevol dels casos, contenir la mobilitat durant la desescalada per no fomentar la transmissió del virus i limitar els contactes socials segueix sent un dels factors clau. Cal tenir present, doncs, que no està permesa la mobilitat entre una regió o àrea i una altra encara que estiguin a tocar i en la mateixa fase, tret que sigui per motius laborals. Això vol dir que un ciutadà resident a la Catalunya Central, per exemple, pot desplaçar-se pels municipis d'aquesta regió -malgrat que es recomana limitar els moviments al municipi-, però no anar a la de Lleida encara que els dos territoris estiguin en fase 1. De la mateixa manera, els veïns del Garraf, en fase 1 a partir del dilluns, no podran anar, per exemple, al Baix Llobregat -en fase 0-.
A partir del dilluns, el 30% de la població de l'estat espanyol, és a dir, 14 milions de ciutadans, seguiran en fase 0 -tots ells a Catalunya, Comunitat de Madrid i Castella i Lleó- mentre que un 70% (32 milions) estarà ja en fase de desescalada. A més, 45.000 habitants d'illes estrenaran la fase 2.