Cultura

La flama de Verdaguer segueix cremant 175 anys després

La directora de la fundació Jordina Boix reitera la vigència del poeta de Folgueroles perquè segueix generant "entusiasme" en autors contemporanis

per Carles Fiter , 17 de maig de 2020 a les 09:40 |
Bust de Jacint Verdaguer exposat a la Casa Museu del poeta a Folgueroles. | Adrià Costa
Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845, ara fa 175 anys, i va morir a Vallvidrera el 1902. La festa que se celebra anualment en honor al poeta ha quedat suspesa per la crisi sanitària del coronavirus. L'activitat ha quedat reduïda a una sola acció aquest diumenge amb la tradicional ofrena floral al poble natal del poeta. Tot i la situació actual i tants anys després, la flama de Verdaguer segueix ben viva i del poeta se'n reclama encara la vigència.

La directora de la Fundació Jacint Verdaguer Jordina Boix el reivindica en declaracions a Osona.com: "La gran feina que hem fet en els darrers anys des de la fundació ha estat posar la mirada en el personatge i les vies d'entrada, que han fet que molts autors contemporanis s'interessessin i es posessin en contacte amb la seva obra".


Boix parafraseja Salvador Espriu: "Verdaguer és una figura que crema així que es toca, i es fa impossible no apassionar-s'hi". Això ha provocat, doncs, que s'hagin aproximat a la seva obra noms com Arnau Tordera (Obeses), Miguel Poveda, Roger Mas, Cabo San Roque o Perejaume. "Fa dos dies Pelat i Pelut musicaven una peça", explica la directora, remarcant que "la vigència de l'autor és el fet que segueix generant entusiasme entre autors contemporanis".


La directora apunta que des de la Casa Museu s'esforcen a explicar la doble vessant de Verdaguer: "La vida fascinant que ha generat un personatge mític de gran reconeixement social i de l'obra que deixa i crea grans referents literaris". Tot i això, "es manté la idea anquilosada d'un Verdaguer més conservador que genera molt perjudicis contra el personatge", per l'apropiació que se'n va fer durant el franquisme.

Moment clau i assignatura pendent

La directora de la fundació situa el 2002 com un moment clau: l'Any Verdaguer, quan es commemoraven 100 anys de la mort del poeta. "Es fa una revisió a fons sobre el personatge i s'afegeix aquesta part divulgativa", explica, remarcant que llavors es "té la dimensió pública que mereixia el personatge".

Finalment, Boix apunta que queda una assignatura pendent: "situar Verdaguer com un dels grans autors romàntics europeus". "L'hem explicat molt des del punt de vista de la Renaixença i què significa per a la literatura catalana, però estem parlant d'un autor universal amb una obra equiparable a les grans produccions dels romàntics europeus", afegeix, remarcant que "cal prendre consciència de qui tenim entre mans".

Flors i versos

Tot i la suspensió de la Festa Verdaguer, que durava setmanes, es fa una ofrena floral aquest diumenge. Sota el lema "Cobriu-me de flors", en referència a un vers del poema Fulcite me Floribus del llibre de poemes Idil·lis i cants místics (1879), la fundació convida als veïns de Folgueroles a portar rams de flors al Pedró per engalanar-lo en homenatge al poeta.
 

La Festa Verdaguer de Folgueroles de l'any passat, amb l'església i el monument del Pedró al fons Foto: Adrià Costa


L'ofrena al monument del Pedró no se sap exactament quan va començar des que es va alçar el 1908 en record al poeta. El 1952, però, l'ofrena esdevé el punt d'inici del que s'ha conegut popularment des de llavors com a Festa Verdaguer. "Mantenim els gestos més antics dedicats a Verdaguer", explica Boix.

D'altra banda, també s'anima a celebrar l'aniversari del naixement del poeta a través de les xarxes socials. Es proposa enregistrar vídeos recitant el poema d'homenatge a Verdaguer Cobriu-me de flors i publicar-lo a les xarxes amb les etiquetes #RecitemVerdaguer, #Verdaguer175 o #17V. Més informació en aquest enllaç.

"El més valuós del segle XX

Verdaguer sempre ha estat una figura controvertida, amb un impacte popular innegable. Home d'Església, prosista –"el més valuós del segle XX", segons afirmava Josep Pla–, protagonista de diversos mites i facècies, personalitat de gran rellevància a la societat del seu temps i, per sobre de tot, gran renovador de la poesia catalana que va incorporar a la nostra literatura l'ideari del romanticisme i del simbolisme. És la baula imprescindible per entendre l'esclat de la poesia catalana d'un segle XX de gran riquesa i que desemboca en un present de qualitat ja del tot consolidada.
 

Jacint Verdaguer.


Verdaguer, l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX, contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l'època. Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es familiaritza amb la retòrica i els clàssics i s'inicia en l'escriptura poètica.

Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny.

 

Participació