12
de maig
del
2020
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han adoptat com a referent i model d'aplicació propi el document de recomanacions per a la presa de decisions ètiques i clíniques dels professionals sanitaris en residències en el marc de la crisi de la Covid-19 que han liderat experts de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
Es tracta d'un marc d'actuació elaborat per la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC, l'Institut Català d'Oncologia (Observatori Qualy de l'ICO) i la Càtedra de Bioètica - Fundació Grífols, en què els experts recullen i descriuen les accions a implementar per tal d'oferir una atenció de qualitat a les persones que ho necessitin i a les seves famílies en el context actual d'emergència sanitària.
La guia es va presentar oficialment a mitjans d'abril i s'adreça principalment a professionals sanitaris que treballen en residències. Està organitzada per àrees temàtiques i ofereix criteris i pautes per a la presa de decisions en qüestions diverses, com l'àmbit residencial, l'atenció telefònica, el control de símptomes, les cures pal·liatives, els casos de trasllats, la situació d'últims dies, el dol, les recomanacions ètiques, el suport a la ciutadania o als serveis d'atenció domiciliària i l'acompanyament al mateix equip professional, entre altres. A més, disposa de descriptors que faciliten la cerca i s'actualitza periòdicament.
Un document plural
A banda dels membres de les dues càtedres, liderades respectivament per Xavier Gomez-Batiste i Núria Terribas, en l'elaboració del document que ara ha adoptat el sistema de salut català també hi han pres part Jordi Amblàs, director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives i metge de l'Hospital de la Santa Creu de Vic; Sarah Mir, terapeuta ocupacional; Anna Casellas-Grau, professora de la UVic-UCC i investigadora a l'ICO; Xavier Costa, professor de la Facultat de Medicina; Begoña Roman, presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya, i Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC. A més, ja en el procés d'elaboració i aprovació, va comptar amb el consens i el suport de diverses institucions del sector: el Programa d'Atenció Integrada Social i Sanitària (PAISS) de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Residències Assistides (ACRA), els col·legis professionals de quatre sectors (medicina, infermeria, psicologia i treball social), les societats científiques de Cures Pal·liatives, de Geriatria, i de Medicina Familiar i Comunitària, i el president del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Les cures pal·liatives ofereixen l'atenció que, per dret, mereixen les persones que pateixen una malaltia crònica avançada o que es troben en situació de final de vida. Aquest tipus d'atenció passa per promoure la qualitat de vida del pacient i dels seus familiars, procurant disminuir el patiment associat al procés de mort, ja sigui de tipus físic, psicoemocional o espiritual. Aquesta atenció, totalment integrada en l'actual sistema sanitari català, s'ha vist alterada arran de la situació actual d'emergència sanitària per la Covid-19, que ha tingut un impacte especial en persones d'edat avançada o amb patologies prèvies, i que ha entrat de ple en els entorns residencials.
Es tracta d'un marc d'actuació elaborat per la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC, l'Institut Català d'Oncologia (Observatori Qualy de l'ICO) i la Càtedra de Bioètica - Fundació Grífols, en què els experts recullen i descriuen les accions a implementar per tal d'oferir una atenció de qualitat a les persones que ho necessitin i a les seves famílies en el context actual d'emergència sanitària.
La guia es va presentar oficialment a mitjans d'abril i s'adreça principalment a professionals sanitaris que treballen en residències. Està organitzada per àrees temàtiques i ofereix criteris i pautes per a la presa de decisions en qüestions diverses, com l'àmbit residencial, l'atenció telefònica, el control de símptomes, les cures pal·liatives, els casos de trasllats, la situació d'últims dies, el dol, les recomanacions ètiques, el suport a la ciutadania o als serveis d'atenció domiciliària i l'acompanyament al mateix equip professional, entre altres. A més, disposa de descriptors que faciliten la cerca i s'actualitza periòdicament.
Un document plural
A banda dels membres de les dues càtedres, liderades respectivament per Xavier Gomez-Batiste i Núria Terribas, en l'elaboració del document que ara ha adoptat el sistema de salut català també hi han pres part Jordi Amblàs, director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives i metge de l'Hospital de la Santa Creu de Vic; Sarah Mir, terapeuta ocupacional; Anna Casellas-Grau, professora de la UVic-UCC i investigadora a l'ICO; Xavier Costa, professor de la Facultat de Medicina; Begoña Roman, presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya, i Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC. A més, ja en el procés d'elaboració i aprovació, va comptar amb el consens i el suport de diverses institucions del sector: el Programa d'Atenció Integrada Social i Sanitària (PAISS) de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Residències Assistides (ACRA), els col·legis professionals de quatre sectors (medicina, infermeria, psicologia i treball social), les societats científiques de Cures Pal·liatives, de Geriatria, i de Medicina Familiar i Comunitària, i el president del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Les cures pal·liatives ofereixen l'atenció que, per dret, mereixen les persones que pateixen una malaltia crònica avançada o que es troben en situació de final de vida. Aquest tipus d'atenció passa per promoure la qualitat de vida del pacient i dels seus familiars, procurant disminuir el patiment associat al procés de mort, ja sigui de tipus físic, psicoemocional o espiritual. Aquesta atenció, totalment integrada en l'actual sistema sanitari català, s'ha vist alterada arran de la situació actual d'emergència sanitària per la Covid-19, que ha tingut un impacte especial en persones d'edat avançada o amb patologies prèvies, i que ha entrat de ple en els entorns residencials.
Consulta el document en aquest enllaç