​Una font de Calldetenes bat el rècord històric en contaminació de purins a Osona

La mitjana de nitrats és de 72 mg/l, lleugerament inferior a la de l'any passat

La font Gana de Calldetenes
La font Gana de Calldetenes | GDT
Redacció
06 de maig del 2020
Actualitzat a les 15:35h

En l'anàlisi que cada any realitza el Grup de Defensa del Ter sobre la qualitat de l'aigua de les fonts d'Osona, enguany s'ha detectat que la font Gana de Calldetenes ha batut el rècord històric en contaminació de nitrats des de l'any 2002, quan es van començar a fer els estudis. La font presenta 492,2 mg/l de nitrats, una xifra que gairebé multiplica per 10 el límit de potabilitat establert per la OMS, de 50 mg/l.

El mostreig l'han dut a terme 53 voluntaris, que han visitat 164 fonts. Enguany, la mitjana de nitrats ha estat de 72 mg/l, una xifra inferior a la de l'any passat, que va ser de 76 mg/l. Tot i això, des del GDT asseguren que la xifra no és prou significativa per suposar que hi ha hagut un descens real de la contaminació.
 
La font de Gana de Calldetenes és la que lidera el rànquing de contaminació de les 164 que ha analitzat el Grup de Defensa del Ter. Després, en segona posició, hi ha la de Gallisans, de Santa Cecília de Voltregà, amb 465,8 mg/l i, en tercera posició, la font de Cassanell, de Taradell, amb 344,89 mg/l.

D'altra banda, hi ha 10 municipis que mai han presentat contaminació en les fonts analitzades, mentre que en 17 municipis sempre hi ha hagut alguna font contaminada. En total, el 45% de les fonts d'Osona continuen contaminades per nitrats.

Des del GDT, asseguren que aquests resultats fan plantejar que les "solucions magicotecnològiques" proposades per l'Administració "com a panacea per a aquesta problemàtica no han servit per a solucionar la problemàtica mediambiental". "Si bé han servit als industrials per obrir més i més macrogranges, fins a arribar a una situació que ens semblaria impossible si no fos perquè la vivim", asseguren.

Afegeixen que, amb l'actual situació pandèmia, "és un bon moment per a reflexionar en com canviar de direcció". En aquest sentit, creueu que, amb aquest crisi sanitària, queda palès que "cal un canvi de rumb que passa per la sobirania alimentària i per donar valor a la petita pagesia arrelada al territori, abandonant les pràctiques d'agricultura i ramaderia intensiva que tant de mal estan fent".
 
Arxivat a