04
de maig
del
2020
Actualitzat
el
07
de maig
a les
9:41h
Els hospitals d'arreu han hagut d'adaptar-se a una nova realitat per afrontar la pandèmia del coronavirus. L'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic n'és un exemple. En una entrevista a Osona.com, Núria Morera, infermera especialitzada en geriatria del centre, relata els canvis en l'atenció per la pandèmia o com ho estan vivint els sanitaris.
Com molts altres sanitaris d'arreu de Catalunya, Morera ha hagut d'estar confinada a casa per coronavirus durant quatre setmanes. "Sentia frustració per no poder en una situació dura pels meus companys", reconeix. Tot i això, remarca que s'ha reaccionat "amb esperit de superació i lluita" en uns moments en què "els sentiments estan a flor pell".
- A grans trets com ha canviat l'atenció sanitària a l'Hospital de la Santa Creu pel coronavirus?
- Ha suposat uns canvis molt importants i de forma molt ràpida i sobtada a la nostra manera de fer. Ho ha estat en diferents aspectes. Pel que fa a horaris i gestió de personal, s'han modificat els horaris i s'han dotat les plantes amb equips individualitzats cadascuna, és a dir, que no s'han barrejat entre elles. També s'han hagut d'adaptar espais i les unitats per assegurar les mesures d'aïllament que tocaven.
Quant a feina, hi ha hagut pics molt importants sobretot les primeres setmanes de pandèmia. I tot el personal assistencial -metges, infermers, auxiliars, fisioterapeutes, equip de rehabilitació, psicòlegs, treballadors socials...- s'ha esforçat al màxim treballant en equip fent feines diferents de les que fan habitualment per cobrir els tractaments i les necessitats bàsiques, tant físiques com emocionals en cada cas.
- A quines necessitats es refereix?
- Les primeres setmanes hi havia malalts molt delicats i no es podien valdre per si sols. Tampoc podien disposar del suport de les famílies, ja que no podien entrar a l'hospital. Se'ls havia de fer tot i s'hi va posar tothom. Tothom es va arremangar per cobrir les necessitats bàsiques, des de péixer un pacient fins a fer videotrucades amb els seus familiars.
- Una situació a la qual no estàveu acostumats...
- Hem treballat en una situació que no havíem viscut mai. Estem acostumats a treballar d'una manera integral a escala física i emocional, tant amb els pacients com amb les famílies. Això de cop i volta ha quedat estroncat.
- I els comiats com s'han gestionat?
- Des del moment de crisi del coronavirus no s'ha permès l'entrada d'acompanyants a l'hospital, excepte a les persones en situació de final de vida. Als seus familiars se'ls ha ofert la possibilitat de venir les últimes hores, sempre protegits.
- Tenint en compte que l'Hospital de la Santa Creu té pacients més delicats -a diferència d'altres centres-, com s'ha gestionat?
- Les mesures de prevenció per evitar el contagi han de ser extremes a tot arreu. És un virus que no el veus a venir. De cop i volta ens hem hagut de preparar per atendre un munt de malalts molt crítics i greus clínicament en un entorn on no estàvem acostumats.
- Com ha anat aquesta adaptació?
- Tot i que l'organització de personal la vam començar a fer abans que esclatés la pandèmia, s'han hagut d'anar prenent decisions al dia a dia, segons la situació del moment i el perfil de malalts que anàvem rebent. Ha estat una feina de revisar i decidir diàriament davant una situació molt canviant.
- Actualment la situació està més controlada, es pateix per un possible rebrot de casos?
- Els professionals que ho han viscut les primeres setmanes, que no és el meu cas, tenen la sensació que la cosa està més controlada. Però com que les primeres setmanes van ser molt dures, tenen por que la permissivitat de molta ciutadania torni a provocar un rebrot i anem marxa enrere.
- Com ho heu viscut els sanitaris?
- S'han viscut moments molt complicats i durs, tant per l'adaptació ràpida a la nova situació, per afrontar la por al contagi en estar a primera línia, com per les jornades intenses de treball... Tot i això, s'ha reaccionat amb esperit de superació i lluita per tirar endavant. D'altra banda, tot i la duresa de les primeres setmanes, també s'ha viscut amb molta il·lusió i orgull les altes de pacients de Covid-19. Els sentiments estan a flor de pell.
- Vostè precisament ha estat confinada les primeres setmanes de pandèmia més intenses. Com ho ha viscut?
- Des de casa sentia frustració per no poder ajudar. Era conscient que hi havia molta feina en una situació dura per als companys.
- Com creu que canviarà l'assistència sanitària a la Santa Creu després de la pandèmia?
- Hi ha una mica d'incertesa. Es preveu que durant un temps llarg s'haurà de treballar amb les condicions com les actuals. La pandèmia ha canviat la manera de fer, prioritzant una atenció més bàsica. Hem deixat de fer altres tasques que eren habituals al centre. M'imagino que hi haurà una època en què anirem convivint amb la Covid-19 i intentant adaptar el dia a dia amb les tasques que hem de fer i incorporar les que fèiem. Hem fet un canvi molt gran per unes necessitats molt importants i haurem d'arribar a on érem abans. Però això ho veig lluny.
Com molts altres sanitaris d'arreu de Catalunya, Morera ha hagut d'estar confinada a casa per coronavirus durant quatre setmanes. "Sentia frustració per no poder en una situació dura pels meus companys", reconeix. Tot i això, remarca que s'ha reaccionat "amb esperit de superació i lluita" en uns moments en què "els sentiments estan a flor pell".
- A grans trets com ha canviat l'atenció sanitària a l'Hospital de la Santa Creu pel coronavirus?
- Ha suposat uns canvis molt importants i de forma molt ràpida i sobtada a la nostra manera de fer. Ho ha estat en diferents aspectes. Pel que fa a horaris i gestió de personal, s'han modificat els horaris i s'han dotat les plantes amb equips individualitzats cadascuna, és a dir, que no s'han barrejat entre elles. També s'han hagut d'adaptar espais i les unitats per assegurar les mesures d'aïllament que tocaven.
Quant a feina, hi ha hagut pics molt importants sobretot les primeres setmanes de pandèmia. I tot el personal assistencial -metges, infermers, auxiliars, fisioterapeutes, equip de rehabilitació, psicòlegs, treballadors socials...- s'ha esforçat al màxim treballant en equip fent feines diferents de les que fan habitualment per cobrir els tractaments i les necessitats bàsiques, tant físiques com emocionals en cada cas.
"Tothom s'ha arremangat per cobrir les necessitats bàsiques dels pacients"
- A quines necessitats es refereix?
- Les primeres setmanes hi havia malalts molt delicats i no es podien valdre per si sols. Tampoc podien disposar del suport de les famílies, ja que no podien entrar a l'hospital. Se'ls havia de fer tot i s'hi va posar tothom. Tothom es va arremangar per cobrir les necessitats bàsiques, des de péixer un pacient fins a fer videotrucades amb els seus familiars.
Núria Morera, infermera de l'Hospital de la Santa Creu de Vic. Foto: Adrià Costa
- Hem treballat en una situació que no havíem viscut mai. Estem acostumats a treballar d'una manera integral a escala física i emocional, tant amb els pacients com amb les famílies. Això de cop i volta ha quedat estroncat.
- I els comiats com s'han gestionat?
- Des del moment de crisi del coronavirus no s'ha permès l'entrada d'acompanyants a l'hospital, excepte a les persones en situació de final de vida. Als seus familiars se'ls ha ofert la possibilitat de venir les últimes hores, sempre protegits.
- Tenint en compte que l'Hospital de la Santa Creu té pacients més delicats -a diferència d'altres centres-, com s'ha gestionat?
- Les mesures de prevenció per evitar el contagi han de ser extremes a tot arreu. És un virus que no el veus a venir. De cop i volta ens hem hagut de preparar per atendre un munt de malalts molt crítics i greus clínicament en un entorn on no estàvem acostumats.
"S'han hagut de prendre decisions al dia a dia davant una situació molt canviat"
- Com ha anat aquesta adaptació?
- Tot i que l'organització de personal la vam començar a fer abans que esclatés la pandèmia, s'han hagut d'anar prenent decisions al dia a dia, segons la situació del moment i el perfil de malalts que anàvem rebent. Ha estat una feina de revisar i decidir diàriament davant una situació molt canviant.
- Actualment la situació està més controlada, es pateix per un possible rebrot de casos?
- Els professionals que ho han viscut les primeres setmanes, que no és el meu cas, tenen la sensació que la cosa està més controlada. Però com que les primeres setmanes van ser molt dures, tenen por que la permissivitat de molta ciutadania torni a provocar un rebrot i anem marxa enrere.
Núria Morera, infermera de l'Hospital de la Santa Creu de Vic Foto: Adrià Costa
- Com ho heu viscut els sanitaris?
- S'han viscut moments molt complicats i durs, tant per l'adaptació ràpida a la nova situació, per afrontar la por al contagi en estar a primera línia, com per les jornades intenses de treball... Tot i això, s'ha reaccionat amb esperit de superació i lluita per tirar endavant. D'altra banda, tot i la duresa de les primeres setmanes, també s'ha viscut amb molta il·lusió i orgull les altes de pacients de Covid-19. Els sentiments estan a flor de pell.
- Vostè precisament ha estat confinada les primeres setmanes de pandèmia més intenses. Com ho ha viscut?
- Des de casa sentia frustració per no poder ajudar. Era conscient que hi havia molta feina en una situació dura per als companys.
- Com creu que canviarà l'assistència sanitària a la Santa Creu després de la pandèmia?
- Hi ha una mica d'incertesa. Es preveu que durant un temps llarg s'haurà de treballar amb les condicions com les actuals. La pandèmia ha canviat la manera de fer, prioritzant una atenció més bàsica. Hem deixat de fer altres tasques que eren habituals al centre. M'imagino que hi haurà una època en què anirem convivint amb la Covid-19 i intentant adaptar el dia a dia amb les tasques que hem de fer i incorporar les que fèiem. Hem fet un canvi molt gran per unes necessitats molt importants i haurem d'arribar a on érem abans. Però això ho veig lluny.