Entrevista

«L'atenció primària ha estat primordial per contenir el coronavirus»

Joan Carrera, doctor del CAP Vic Nord, explica que els consultoris han aturat "un 80% de la patologia" evitant així que arribi als hospitals

per Carles Fiter , 27 d'abril de 2020 a les 15:55 |
El doctor Joan Carrera | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'atenció primària ha jugat un paper fonamental en la pandèmia de la Covid-19. Centenars de sanitaris d'arreu de Catalunya han fet de para-xocs per evitar que el coronavirus saturi els hospitals. També a Osona, on han aturat el 80% de la patologia. Així ho explica Joan Carrera, metge del Centre d'Atenció Primària Vic Nord.

Carrera afegeix que han hagut d'entrar a les residències de la comarca per ajudar-los a gestionar la pandèmia, moltes de les quals s'han sentit "desemparades" inicialment per l'arribada del coronavirus. Tot i això, el doctor remarca que hi ha hagut una bona coordinació amb tots els nivells assistencials de la comarca.


- Com ha canviat l'atenció primària per l'arribada de la pandèmia del coronavirus?

- Ha canviat totalment. Hem passat de fer una assistència més o menys tranquil·la, en la qual fèiem visites als malalts al consultori o a casa seu, ateníem les urgències... a fer pràcticament només visites de la patologia del coronavirus. Tot el personal ha deixat de fer la seva agenda habitual i s'ha reestructurat.


- Com s'ha reestructurat?

- S'han prioritzat quatre línies de treball: atenció domiciliària, atenció a les residències, atenció al CAP i trucades telefòniques, i el pavelló del Castell d'en Planes. Per exemple, al CAP seguim les urgències habituals -ictus, infart, baixada de sucre...- i les urgències respiratòries del coronavirus. També se segueixen fent els domicilis que requereixen cures o fer seguiment de diabetis o Sintrom.

- L'atenció telefònica també té un paper fonamental.

- A part de les urgències habituals, les respiratòries i l'atenció a crònics, hi ha l'atenció telefònica. És molt important perquè des de tot arreu -mitjans de comunicació i institucions- hem dit que abans d'anar el CAP, truquin. El nombre de trucades telefòniques és el que més ha pujat.

- També ha estat una forma de fer un acompanyament als pacients?

- Evidentment. Si una persona truca, explica una sèrie de símptomes, ja podem pensar que té el coronavirus. Davant els criteris de gravetat o risc, podem recomanar-li que es quedi a casa, que segueixi un confinament, que mantingui poca relació amb la resta de la família, que es prengui una medicació en funció de les molèsties i li fem un seguiment de les 24, 48 i 72 hores. Sempre avisem que si hi ha qualsevol canvi, truquin.

- Hi ha una certa alarma social?

- Les primeres setmanes sí que va trucar molta gent espantada. Per exemple, perquè alguns havien estat en contacte amb una persona que potser tenia Covid-19. Al pas de les setmanes i actualment ja no n'hi ha tanta perquè la gent està més informada: es coneixen una mica més els símptomes, sabem com evitar la transmissió i el confinament també hi ha ajudat.

- Pel que fa als professionals sanitaris al principi tampoc es disposava de tanta informació. Com es va anar superant?

- Sobre la marxa. Al principi van venir molts malalts que segurament tenien coronavirus, però no tenien els símptomes típics que coneixíem. Podíem fer una atenció amb poca protecció perquè no se sabia la simptomatologia. Aquí segurament hi va haver molts contagis. A mesura que va arribant la informació es va anar superant sobre la marxa.

"Hem aturat un 80% de la patologia, evitant així que arribi a l'hospital"


- Tot i que la majoria d'ingressats per coronavirus es concentren als hospitals d'Osona, quin paper creu que ha jugat l'atenció primària en aquesta pandèmia?

- L'atenció primària ha estat primordial. Hem fet de sobreeixidor i de contenció del coronavirus. Hem aturat un 80% de la patologia, evitant així que arribi a l'hospital. Una persona amb símptomes, li fèiem el diagnòstic clínic i, si ho consideràvem adient també una radiografia. Amb això, passàvem pel sedàs els pacients sobre si havien d'anar a l'hospital o no. La gran majoria els hem pogut contenir i només hi ha anat els que ho realment requerien. Hem fet tota aquesta contenció amb seguiment, acolliment, informació, suport psicològic...
 

Dr. Joan Carrera Foto: Adrià Costa


- Quin paper desenvolupa l'atenció primària al Castell d'en Planes?

- La gran majoria de metges i infermers són dels CAP. El pavelló del Castell d'en Planes el porta bàsicament primària. S'ha fet de forma rotativa perquè no tothom anés a treballar allà i quedés el CAP sense personal.

- Els professionals de l'atenció primària han hagut d'ajudar a moltes residències?

- La primària ha assumit el control de les residències. Estem donant suport als centres i es fa atenció assistencial els set dies de la setmana a través d'uns equips formats per metges i infermeres. També es fa una formació als equips de les residències, com es fa una sectorització del centre per si hi ha algun cas de Covid-19, com s'han de gestionar els residus, el control d'altres infeccions, a fer un estudi de contactes, les decisions a l'hora de reubicar una persona a casa la seva família, un registre de l'activitat a la història clínica, informació a la família de la situació actual... És una formació sobretot als treballadors de les residències, així com també se'ls està fent tests a tots els empleats i residents.

- Com s'organitzen aquests grups de residències?

- Entre setmana hi ha cinc grups que es distribueixen per les diverses zones d'Osona i el cap de setmana n'hi ha un que fa guàrdia i recorre tot el territori. Això ens ha permès entrar i conèixer la majoria de residències.

"Hi ha moltes residències que al principi s'han sentit desemparades"


- L'atenció primària a les residències no és tan contínua com fins ara. Creu que canviarà a partir d'ara? Hi haurà més suport?

- Suposo que sí. A les residències fins ara era com si els residents fossin persones que estaven a casa seu. I en cas que es trobessin malament, trucaven el metge i aquest els visitava, com qualsevol altra persona, independentment que estigués en una institució. Amb la pandèmia, s'han trobat que a la majoria de residències hi manca personal, n'hi ha que han quedat afectats per la Covid-19 o que no podien llogar més persones. Hi ha moltes residències que al principi s'han sentit desemparades perquè no hi havia cap institució que les truqués i no sabien a qui demanar ajudar... Ens ho han manifestat moltes vegades.

- L'atenció primària ha entrat a les residències per quedar-s'hi, doncs?

- Penso que sí. S'ha d'enfocar d'una manera diferent de com es feia fins ara. Són persones que necessiten una atenció més acurada. No han de tenir l'atenció d'un hospital, però tampoc com si estiguessin a casa.

- Creu que canviarà la manera de fer de la ciutadania a l'hora d'anar als CAP?

- Durant una bona temporada segur que sí. Després, segons com evolucioni, i si es pot tornar a la normalitat de fins ara, la gent ho acabarà oblidant. A vegades la gent es crea la necessitat, i d'una petita cosa necessita anar a urgències perquè algú li digui alguna cosa. No sabem com anirà, però el virus es quedarà amb nosaltres. Haurem de fer alguns canvis i per tant també en les maneres de demanar ajuda.

- I la manera de fer dels CAP també canviarà? S'apostarà més per la via telefònica, per exemple?

- Segurament, per telèfon, a través de l'e-consulta o les videotrucades. També ens haurem de protegir més que fins ara fins que no hi hagi una vacuna o tractament que ho curi. No sabrem mai si la persona que tenim al davant té el virus i ens el pot encomanar. No podrem anar només amb la bata i el fonendoscopi. Segurament haurem de dur mascareta, bates impermeables i estar a l'aguait.







 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació