25
de març
del
2020
Actualitzat
el
26
de març
a les
12:07h
Situació d'emergència, solucions d'emergència. Aquesta és el lema de centenars de persones que s'han mobilitzat per fer front al coronavirus. Des d'ajudar a portar la compra als avis, fins a cosir mascaretes per als veïns. És el cas de Sant Julià de Vilatorta, on una quinzena de cosidores s'han unit per fer mascaretes per als comerciants i la població de risc.
Treballadors de supermercat, carnisseria, peixateria o forn de pa estan molt exposats al públic. A Sant Julià de Vilatorta, molts d'aquests venedors tenien mascaretes de paper o alguns ni tan sols això. "Són mascaretes d'un sol ús i a mesura que avançava la setmana, acabaven trinxades i en molt mal estat", explica a Osona.com Cristina Suñén, regidora de Serveis Socials, Gent gran, Voluntariat i Cooperació.
Davant d'aquesta situació, des de l'Ajuntament es va impulsar aquesta xarxa de cosidores. En només un cap de setmana, se n'han arribat a cosir unes 280. "Ha estat una solució d'emergència perquè els comerciants no haguessin d'anar amb mascareta de paper", explica.
Aquesta setmana, Suñén les ha començat a repartir als comerços. Els n'ha donat dues a cadascun perquè les puguin anar canviant. Els requisits de les mascaretes és que han de ser de cotó 100% per poder-les rentar a 60 graus i planxar-les. També cal que siguin de doble tela.
La regidora destaca que les cosidores "també hi han posat el material", ja que no es volia "anar d'un cantó a l'altre traginant roba perquè hagués estat més perillós". "La solidaritat és doble: hi posen la feina i el material", conclou.
"No volem salvar el món, però dona seguretat"
Una d'aquestes cosidores és Anna Garcia que, confinada a casa, n'ha cosit una trentena. "Si se m'acabava la goma elàstica, feia servir beta per lligar", explica, remarcant que "cadascú s'organitza com pot, amb el material que té a casa". "Sabem que no té un ús sanitari; no volem salvar el món, però dona seguretat", puntualitza Garcia. En aquest sentit, explica que almenys "s'estalvia la saliva", un dels elements de transmissió de Covid-19.
A Sant Julià, el grup de cosidores es coordina a través de Whatsapp. Tal com relata la cosidora, "quan una no sap una cosa, pregunta i tota la resta ho explica a la seva manera, enviant fotos o tutorials de Youtube". Tot i això, la xarxa de solidaritat de cosidores va més enllà. "Hi ha una unió impressionat", remarca Garcia, ja que fins fa poc, aquestes cosidores es trobaven pel carrer sense saber que compartien afició i solidaritat.
Bates, gorros i més mascaretes a Vic
El cas de Sant Julià de Vilatorta no és una excepció. En desenes de pobles d'arreu de la comarca, com Prats de Lluçanès, Manlleu o Vic, han sortit voluntaris de sota les pedres. A la capital d'Osona, per exemple, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va fer una crida per confeccionar mascaretes, bates i material de protecció. Pocs dies després, el mateix CHV es congratulava: la mobilització havia "superat totes les expectatives".
La confecció de mascaretes, gorros i bates s'ha fet seguint les indicacions de professionals sanitaris i amb material específic ofert pel mateix Servei de Rober del CHV, així com de donacions per part d'empreses, autònoms, institucions, entitats i particulars.
Una de les iniciatives solidàries de Vic ha sorgit del mateix CDR. En declaracions a Osona.com, un dels impulsors explica que "tothom ha tirat dels seus contactes i s'ha creat una xarxa". Actualment hi ha una quarantena de cosidores de Vic, Taradell, Seva o Calldetenes. "La idea sorgeix del CDR de Vic, però hi ha molta gent d'arreu de la comarca. Tothom hi posa el seu granet de sorra", remarca.
"Cosim bates, gorros i sobretot mascaretes per a residències d'avis", explica. Inicialment, per fer les mascaretes, "vam començar amb llençols que teníem a casa, després donacions de magatzems o altres empreses i també de l'Hospital de la Santa Creu". Tant la xarxa de cosidores de Sant Julià com la de Vic segueixen una pauta molt clara: les mascaretes han de ser 100% cotó. Un cop les entreguen a l'Hospital de la Santa Creu, les distribueixen per les residències de la comarca.
Per confeccionar per a l'hospital, en canvi, "normalment ens porten el material o ens la dona botigues i magatzems més especialitzats". La matèria primera és més exigent. No tot és apte per a ús hospitalari, ja que necessita unes condicions tècniques adequades. "S'han de seguir les pautes dels EPI (equips de protecció individual)", puntualitza. En aquest sentit, explica que "per exemple, la bata quirúrgica, que necessita més tècnica, la roba ens la dona directament l'hospital".
Bates quirúrgiques en cadena
Precisament, una de les baules més importants per elaborar bates és el tallador de la tela. A Vic, han donat un cop de mà Josep Maria Serra i Anna Dinarès, de la botiga de roba laboral Confeccions Rovira. Tant bon punt el CHV va demanar ajuda, la parella s'hi va apuntar. I no van tardar gaire a demanar-los-la per confeccionar bates quirúrgiques.
"No tenien el patró. Vaig recollir 300 metres de tela i una bata de mostra", explica Serra a Osona.com. Un cop calcat el patró de la bata, va tornar la tela tallada a l'hospital, i llavors es va distribuir a la xarxa de cosidores.
"Les cosidores esperaven el gènere i un cop vam poder tallar la tela, la cadena es va posar en marxa". En total es van fer unes 150 bates quirúrgiques. Serra està amatent per rebre més material i poder seguir donant un cop de mà.
Treballadors de supermercat, carnisseria, peixateria o forn de pa estan molt exposats al públic. A Sant Julià de Vilatorta, molts d'aquests venedors tenien mascaretes de paper o alguns ni tan sols això. "Són mascaretes d'un sol ús i a mesura que avançava la setmana, acabaven trinxades i en molt mal estat", explica a Osona.com Cristina Suñén, regidora de Serveis Socials, Gent gran, Voluntariat i Cooperació.
Davant d'aquesta situació, des de l'Ajuntament es va impulsar aquesta xarxa de cosidores. En només un cap de setmana, se n'han arribat a cosir unes 280. "Ha estat una solució d'emergència perquè els comerciants no haguessin d'anar amb mascareta de paper", explica.
Aquesta setmana, Suñén les ha començat a repartir als comerços. Els n'ha donat dues a cadascun perquè les puguin anar canviant. Els requisits de les mascaretes és que han de ser de cotó 100% per poder-les rentar a 60 graus i planxar-les. També cal que siguin de doble tela.
La regidora entregant mascaretes a la peixateria. Foto: Adrià Costa
La regidora destaca que les cosidores "també hi han posat el material", ja que no es volia "anar d'un cantó a l'altre traginant roba perquè hagués estat més perillós". "La solidaritat és doble: hi posen la feina i el material", conclou.
"No volem salvar el món, però dona seguretat"
Una d'aquestes cosidores és Anna Garcia que, confinada a casa, n'ha cosit una trentena. "Si se m'acabava la goma elàstica, feia servir beta per lligar", explica, remarcant que "cadascú s'organitza com pot, amb el material que té a casa". "Sabem que no té un ús sanitari; no volem salvar el món, però dona seguretat", puntualitza Garcia. En aquest sentit, explica que almenys "s'estalvia la saliva", un dels elements de transmissió de Covid-19.
A Sant Julià, el grup de cosidores es coordina a través de Whatsapp. Tal com relata la cosidora, "quan una no sap una cosa, pregunta i tota la resta ho explica a la seva manera, enviant fotos o tutorials de Youtube". Tot i això, la xarxa de solidaritat de cosidores va més enllà. "Hi ha una unió impressionat", remarca Garcia, ja que fins fa poc, aquestes cosidores es trobaven pel carrer sense saber que compartien afició i solidaritat.
Bates, gorros i més mascaretes a Vic
El cas de Sant Julià de Vilatorta no és una excepció. En desenes de pobles d'arreu de la comarca, com Prats de Lluçanès, Manlleu o Vic, han sortit voluntaris de sota les pedres. A la capital d'Osona, per exemple, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va fer una crida per confeccionar mascaretes, bates i material de protecció. Pocs dies després, el mateix CHV es congratulava: la mobilització havia "superat totes les expectatives".
Anna Garcia, una de les cosidores de mascaretes de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Adrià Costa
La confecció de mascaretes, gorros i bates s'ha fet seguint les indicacions de professionals sanitaris i amb material específic ofert pel mateix Servei de Rober del CHV, així com de donacions per part d'empreses, autònoms, institucions, entitats i particulars.
Una de les iniciatives solidàries de Vic ha sorgit del mateix CDR. En declaracions a Osona.com, un dels impulsors explica que "tothom ha tirat dels seus contactes i s'ha creat una xarxa". Actualment hi ha una quarantena de cosidores de Vic, Taradell, Seva o Calldetenes. "La idea sorgeix del CDR de Vic, però hi ha molta gent d'arreu de la comarca. Tothom hi posa el seu granet de sorra", remarca.
"Cosim bates, gorros i sobretot mascaretes per a residències d'avis", explica. Inicialment, per fer les mascaretes, "vam començar amb llençols que teníem a casa, després donacions de magatzems o altres empreses i també de l'Hospital de la Santa Creu". Tant la xarxa de cosidores de Sant Julià com la de Vic segueixen una pauta molt clara: les mascaretes han de ser 100% cotó. Un cop les entreguen a l'Hospital de la Santa Creu, les distribueixen per les residències de la comarca.
Per confeccionar per a l'hospital, en canvi, "normalment ens porten el material o ens la dona botigues i magatzems més especialitzats". La matèria primera és més exigent. No tot és apte per a ús hospitalari, ja que necessita unes condicions tècniques adequades. "S'han de seguir les pautes dels EPI (equips de protecció individual)", puntualitza. En aquest sentit, explica que "per exemple, la bata quirúrgica, que necessita més tècnica, la roba ens la dona directament l'hospital".
Bates quirúrgiques en cadena
Precisament, una de les baules més importants per elaborar bates és el tallador de la tela. A Vic, han donat un cop de mà Josep Maria Serra i Anna Dinarès, de la botiga de roba laboral Confeccions Rovira. Tant bon punt el CHV va demanar ajuda, la parella s'hi va apuntar. I no van tardar gaire a demanar-los-la per confeccionar bates quirúrgiques.
Una carnissera amb una mascareta cosida per voluntàries a Sant Julià de Vilatorta. Foto: Adrià Costa
"No tenien el patró. Vaig recollir 300 metres de tela i una bata de mostra", explica Serra a Osona.com. Un cop calcat el patró de la bata, va tornar la tela tallada a l'hospital, i llavors es va distribuir a la xarxa de cosidores.
"Les cosidores esperaven el gènere i un cop vam poder tallar la tela, la cadena es va posar en marxa". En total es van fer unes 150 bates quirúrgiques. Serra està amatent per rebre més material i poder seguir donant un cop de mà.