09
de març
del
2020
El diccionari defineix el verb arremangar com l'acció de replegar les mànigues, però també decidir-se resoludament a fer alguna cosa. Les dues accepcions defineixen l'empenta d'una trentena de dones que viuen a la Reserva de la Biosfera del Montseny, un massís entre Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Dones amb inquietuds han decidit que calia crear xarxa i anar juntes per ser més fortes i combatre l'aïllament que genuïnament els brinda la muntanya. La presidenta, Marisa Peláez, ha explicat a l'ACN que malgrat acaben de començar, ja han despertat l'interès de moltes dones que creien important crear espais de trobada per compartir experiències, donar visibilitat a la dona dins el món rural i impulsar accions per dinamitzar els seus negocis
La Laia Clot viu en una masia al terme municipal de Tagamanent (Vallès Oriental). Malgrat Tagamanent pugui semblar proper a la C-17, una de les principals vies del territori, per arribar a casa seva cal més de mitja hora de pista forestal. Quan s'hi arriba, l'estampa del paisatge que s'acaba de descobrir és idíl·lic i l'estona al cotxe es fa més lleugera. Clot reconeix que viure en un indret com aquest del Montseny "no és fàcil", però l'altra banda de la balança "sempre pesa més".
De petita, Laia Clot ja volia viure a la muntanya. La idea no se li va esborrar del cap i quan en va complir 21 va arribar al Montseny des de Barcelona amb la idea de quedar-s'hi. Ara en té 48 i, des de llavors, ha tingut cinc fills –quatre noies- i ha creat el seu propi taller a casa des d'on treballa la llana.
Clot és una de les impulsores d'"Arremangades" i ha destacat que "arremangar-se" és el que han fet tota la vida. Ara, però, les dones veuen important "fer pinya, crear xarxa i anar sumant". "Sempre en surt alguna cosa: acompanyament, companyia física o una feina puntual", ha explicat. "La majoria de dones vivim aïllades i a mi ja m'agrada viure aïllada, però aquest acompanyament també el necessitem", ha afegit. Per Clot és "molt gratificant" que veient la xarxa que han creat en tan poc temps de constituir-se com a associació, "en comptes de sentir-nos com un bolet, et sents com una colla de bolets".
Quan les dones s'agrupen, ha destacat Laia Clot, també s'emmirallen i "es desperten coses". "Hi ha un empoderament, i quan t'empoderes et fas una mica més rebel. Llavors la lluita surt fora de casa i també es trasllada al poble, al municipi, a l'escola o a l'ampa".
Ajudar les dones del Montseny a guanyar fortalesa
"Les tasques al món rural sempre s'han vist com a masculines i no ho són. Les dones també som molt fortes físicament. Tot i que crec que no cal comparar-nos", ha assenyalat Laia Clot. "Les dones desenvolupem fortalesa emocional. M'he adonat que davant les dificultats, les dones treballem molt la part emocional. Es posen sobre la taula els problemes més dificultosos i costosos de parlar i acabes lluitant contra els teus propis fantasmes. Aquesta és una part que normalment no es mostra però que et fa forta, i vivint aquí ho he après molt", ha explicat.
La Laura Rovira és una altra de les dones de l'associació. El seu cas és una mica diferent perquè per qüestions de logística familiar, amb tres fills adolescents que van a l'institut, va decidir deixar casa seva a la Costa del Montseny i durant els dies lectius anar-se'n a viure a prop del centre d'estudis dels seus fills. Ara almenys s'ha pogut estalviar els 11 quilòmetres que els separen i que havia de fer diverses vegades al dia.
Ella treballa a les oficines del Parc Natural i, a la vegada, coordina l'associació en l'àmbit administratiu. Explica que se'ls acosten moltes dones preguntant com ho han de fer si es volen fer autònomes, quins impediments hi ha o on trobar recursos perquè els ajudin a tirar endavant els seus negocis. "Això es fa difícil de trobar a la muntanya i aquest espai de trobada ens van molt bé", ha assenyalat.
En el seu cas, Rovira creu que en uns anys l'associació la pot ajudar per muntar el seu propi projecte personal que comparteix amb una altra companya. Es tracta d'un centre de doma natural on rehabilitaran cavalls maltractats. De moment en tenen sis i la idea és que quan els fills siguin una mica més grans s'hi puguin dedicar de ple.
Trobar-se per combatre l'aïllament
"Arremangades" neix a partir de la redacció del Pla d'Igualtat de gènere de la Reserva de la Biosfera del Montseny. La presidenta, Marisa Peláez, ha explicat que a mesura que s'anaven produint trobades de dones de diferents punts del Montseny, això va fer que es coneguessin i descobrissin la importància que tenia el simple fet de trobar-se. Vivint en un mateix paratge, moltes no s'havien vist mai ni sabien de l'existència les unes de les altres. Per contra, ha explicat Peláez, van adonar-se que tenien molts punts en comú.
"Vam veure clar que cada vegada que ens ajuntàvem, tot es multiplicava". En aquells inicis, l'associació els servia per passar-se contactes o també van compartir en l'àmbit emocional la vida solitària que tenien als seus masos i masies. A partir d'aquí, es van anar dissenyant els objectius de l'associació que va començar a caminar el setembre de 2019.
Marcar-se més objectius
Peláez ha explicat que el perfil de la trentena de dones que forma part d'"Arremangades" és molt variat i amb nivells formatius molt diversos. "Des de dones que venen de pagès de tota la vida i es dediquen a la producció agrícola, fins a dones del tercer sector. Tenim moltes psicòlogues, terapeutes o artesanes, com també moltes mares cuidadores".
Un dels punts forts de l'associació són els tallers que imparteixen a diferents municipis del Montseny. En aquests moment se n'estan realitzant d'autocura, de salut femenina o de tècniques de correcció postural. D'altra banda, també hi ha tallers dedicats a la prevenció de les violències masclistes. També elaboren lots regal amb alguns dels productes que fabriquen les dones des dels seus petits negocis. I s'està treballant en la configuració d'una carta de serveis per fer visible tot allò que ofereixen les dones de l'associació perquè se les pugui contractar.
Peláez valora l'acollida que ha tingut l'associació des del primer dia i el potencial que encara els queda per desenvolupar. La setmana que ve "Arremangades" es tornarà a trobar en l'assemblea per decidir cap a on avancen. "Ens hem arremangat fort i ara necessitem més objectius", ha assenyalat la presidenta.
La Laia Clot viu en una masia al terme municipal de Tagamanent (Vallès Oriental). Malgrat Tagamanent pugui semblar proper a la C-17, una de les principals vies del territori, per arribar a casa seva cal més de mitja hora de pista forestal. Quan s'hi arriba, l'estampa del paisatge que s'acaba de descobrir és idíl·lic i l'estona al cotxe es fa més lleugera. Clot reconeix que viure en un indret com aquest del Montseny "no és fàcil", però l'altra banda de la balança "sempre pesa més".
De petita, Laia Clot ja volia viure a la muntanya. La idea no se li va esborrar del cap i quan en va complir 21 va arribar al Montseny des de Barcelona amb la idea de quedar-s'hi. Ara en té 48 i, des de llavors, ha tingut cinc fills –quatre noies- i ha creat el seu propi taller a casa des d'on treballa la llana.
Clot és una de les impulsores d'"Arremangades" i ha destacat que "arremangar-se" és el que han fet tota la vida. Ara, però, les dones veuen important "fer pinya, crear xarxa i anar sumant". "Sempre en surt alguna cosa: acompanyament, companyia física o una feina puntual", ha explicat. "La majoria de dones vivim aïllades i a mi ja m'agrada viure aïllada, però aquest acompanyament també el necessitem", ha afegit. Per Clot és "molt gratificant" que veient la xarxa que han creat en tan poc temps de constituir-se com a associació, "en comptes de sentir-nos com un bolet, et sents com una colla de bolets".
Quan les dones s'agrupen, ha destacat Laia Clot, també s'emmirallen i "es desperten coses". "Hi ha un empoderament, i quan t'empoderes et fas una mica més rebel. Llavors la lluita surt fora de casa i també es trasllada al poble, al municipi, a l'escola o a l'ampa".
Ajudar les dones del Montseny a guanyar fortalesa
"Les tasques al món rural sempre s'han vist com a masculines i no ho són. Les dones també som molt fortes físicament. Tot i que crec que no cal comparar-nos", ha assenyalat Laia Clot. "Les dones desenvolupem fortalesa emocional. M'he adonat que davant les dificultats, les dones treballem molt la part emocional. Es posen sobre la taula els problemes més dificultosos i costosos de parlar i acabes lluitant contra els teus propis fantasmes. Aquesta és una part que normalment no es mostra però que et fa forta, i vivint aquí ho he après molt", ha explicat.
Laia Clot viu en una casa al Montseny, en un dels extrems de Tagamanent Foto: ACN
La Laura Rovira és una altra de les dones de l'associació. El seu cas és una mica diferent perquè per qüestions de logística familiar, amb tres fills adolescents que van a l'institut, va decidir deixar casa seva a la Costa del Montseny i durant els dies lectius anar-se'n a viure a prop del centre d'estudis dels seus fills. Ara almenys s'ha pogut estalviar els 11 quilòmetres que els separen i que havia de fer diverses vegades al dia.
Ella treballa a les oficines del Parc Natural i, a la vegada, coordina l'associació en l'àmbit administratiu. Explica que se'ls acosten moltes dones preguntant com ho han de fer si es volen fer autònomes, quins impediments hi ha o on trobar recursos perquè els ajudin a tirar endavant els seus negocis. "Això es fa difícil de trobar a la muntanya i aquest espai de trobada ens van molt bé", ha assenyalat.
En el seu cas, Rovira creu que en uns anys l'associació la pot ajudar per muntar el seu propi projecte personal que comparteix amb una altra companya. Es tracta d'un centre de doma natural on rehabilitaran cavalls maltractats. De moment en tenen sis i la idea és que quan els fills siguin una mica més grans s'hi puguin dedicar de ple.
Trobar-se per combatre l'aïllament
"Arremangades" neix a partir de la redacció del Pla d'Igualtat de gènere de la Reserva de la Biosfera del Montseny. La presidenta, Marisa Peláez, ha explicat que a mesura que s'anaven produint trobades de dones de diferents punts del Montseny, això va fer que es coneguessin i descobrissin la importància que tenia el simple fet de trobar-se. Vivint en un mateix paratge, moltes no s'havien vist mai ni sabien de l'existència les unes de les altres. Per contra, ha explicat Peláez, van adonar-se que tenien molts punts en comú.
"Vam veure clar que cada vegada que ens ajuntàvem, tot es multiplicava". En aquells inicis, l'associació els servia per passar-se contactes o també van compartir en l'àmbit emocional la vida solitària que tenien als seus masos i masies. A partir d'aquí, es van anar dissenyant els objectius de l'associació que va començar a caminar el setembre de 2019.
Marcar-se més objectius
Peláez ha explicat que el perfil de la trentena de dones que forma part d'"Arremangades" és molt variat i amb nivells formatius molt diversos. "Des de dones que venen de pagès de tota la vida i es dediquen a la producció agrícola, fins a dones del tercer sector. Tenim moltes psicòlogues, terapeutes o artesanes, com també moltes mares cuidadores".
Un dels punts forts de l'associació són els tallers que imparteixen a diferents municipis del Montseny. En aquests moment se n'estan realitzant d'autocura, de salut femenina o de tècniques de correcció postural. D'altra banda, també hi ha tallers dedicats a la prevenció de les violències masclistes. També elaboren lots regal amb alguns dels productes que fabriquen les dones des dels seus petits negocis. I s'està treballant en la configuració d'una carta de serveis per fer visible tot allò que ofereixen les dones de l'associació perquè se les pugui contractar.
Peláez valora l'acollida que ha tingut l'associació des del primer dia i el potencial que encara els queda per desenvolupar. La setmana que ve "Arremangades" es tornarà a trobar en l'assemblea per decidir cap a on avancen. "Ens hem arremangat fort i ara necessitem més objectius", ha assenyalat la presidenta.