03
de març
del
2020
Actualitzat
a les
15:27h
El ple municipal celebrat a Vic aquest dilluns va aprovar un manifest que, sota el títol de "No normalitzem la repressió", expressa la seva solidaritat amb totes les persones afectades per la repressió policial i judicial contra les activitats del moviment català d'alliberament nacional. Diversos assistents a la sessió van mostrar cartells al saló de plens donant suport a la lectura del manifest que va fer un ciutadà des de l'espai del públic.
Un dels objectius del manifest és recordar que la repressió no s'ha limitat només als càrrecs del Govern i d'altres membres de l'Administració de la Generalitat i del Parlament, sinó que ha afectat centenars de persones que han quedat molt desprotegides: "Però els mitjans de comunicació i -sovint- els nostres mateixos polítics s'obliden d'esmentar aquestes represaliades. Quan no en parlen, quan passen per alt aquestes greus notícies, d'alguna manera fan el joc a l'estat espanyol blanquejant els fets: Hi ha centenars i milers de represaliades i molta gent, ni tan sols no ho sap."
En nom de Capgirem Vic, va denunciar que les detencions són aleatòries i va retreure als responsables polítics dels Mossos, que la repressió "que vulnera drets" l'executa l'Estat però amb la seva complicitat. La regidora socialista Carme Tena va reclamar la presumpció d'innocència per a totes les persones encausades, però va discrepar del manifest, en el sentit que hom pugui qualificar de "repressió" l'acció de l'Estat a Catalunya.
Des de l'equip de govern de JxCat, Susagna Roura va entrar en els casos de les actuacions judicials i policials contra les manifesdacions a les carreteres, que va considerar un atemptat contra el dret de manifestació", i va recordar que l'Associació de Municips per la Independència (AMI) ja es va manifestar des de la seva fundació en defensa dels drets de la ciutadania.
"Els talls de carreteres no són res més que això; una manifestació contundent. Una manera de reclamar que s’escoltin les reivindicacions d’un poble. Històricament hi ha hagut talls de carreteres i de vies públiques. Sempre han estat considerades com a un exercici més del dret a la lliure manifestació". Aquest seria l'esperit que informava el conjunt del manifest, que estava presentat conjuntament pels grups municipals de JxCat, ERC i Capgirem Vic.El ple de Vic aprova una moció contra la repressió, amb els 20 vots de JxCaT, ERC i Capgirem Vic, i l’abstenció de la regidora del PSC. @naciodigitalpic.twitter.com/AqyKCS0jhX
— Osona.com (@osona) March 2, 2020
Un dels objectius del manifest és recordar que la repressió no s'ha limitat només als càrrecs del Govern i d'altres membres de l'Administració de la Generalitat i del Parlament, sinó que ha afectat centenars de persones que han quedat molt desprotegides: "Però els mitjans de comunicació i -sovint- els nostres mateixos polítics s'obliden d'esmentar aquestes represaliades. Quan no en parlen, quan passen per alt aquestes greus notícies, d'alguna manera fan el joc a l'estat espanyol blanquejant els fets: Hi ha centenars i milers de represaliades i molta gent, ni tan sols no ho sap."
En el torn de paraules, Maria Balasch (ERC), va donar les gràcies "per haver presentat aquesta moció que desitjaríem no haver de presentar. Toca, un cop més, denunciar la vulneració de drets fonamentals únicament per expressar les seves idees. Denunciarem sempre aquest Estat que demostra una deriva autoritària".
En nom de Capgirem Vic, va denunciar que les detencions són aleatòries i va retreure als responsables polítics dels Mossos, que la repressió "que vulnera drets" l'executa l'Estat però amb la seva complicitat. La regidora socialista Carme Tena va reclamar la presumpció d'innocència per a totes les persones encausades, però va discrepar del manifest, en el sentit que hom pugui qualificar de "repressió" l'acció de l'Estat a Catalunya.
Lectura del manifest. Foto: Josep M Montaner
Des de l'equip de govern de JxCat, Susagna Roura va entrar en els casos de les actuacions judicials i policials contra les manifesdacions a les carreteres, que va considerar un atemptat contra el dret de manifestació", i va recordar que l'Associació de Municips per la Independència (AMI) ja es va manifestar des de la seva fundació en defensa dels drets de la ciutadania.
TEXT DEL MANIFEST "NO NORMALITZEM LA REPRESSIÓ"
L’1 d’Octubre de 2017, van començar moltes coses. Es pot dir que va començar una nova etapa de la història de Catalunya.
Els detalls de tot el que ha anat succeït des de llavors, els deixem per als historiadors. És evident però, que moltes i molts sentim com a legítim el mandat democràtic que va començar aquell dia, i reivindiquem que es compleixi el que el poble de Catalunya va votar. Des de llavors hi ha hagut diverses oportunitats, que podien haver fet que la república esdevingués real. Una a una, els polítics o nosaltres mateixos, les hem anat perdent.
Les manifestacions del poble català han anat canviant de to: primer era la revolució dels somriures; però davant del tarannà profundament antidemocràtic del govern de l’estat espanyol, hem anat veient que calia que les manifestacions fossin més contundents.
Els talls de carreteres no són res més que això; una manifestació contundent. Una manera de reclamar que s’escoltin les reivindicacions d’un poble. Històricament hi ha hagut talls de carreteres i de vies públiques. Sempre han estat considerades com a un exercici més del dret a la lliure manifestació. En tenim múltiples exemples. Allò que "els carrers seran sempre nostres" no és només un eslògan: tallar una via pública, no és delicte.
Però les clavegueres de l’estat espanyol no s’aturen. Al setembre de 2017, va començar una nova onada de repressió (malauradament, no era la primera ni la segona) vers el poble que reclama el dret a l’autodeterminació de Catalunya: el dret a ser independents si així ho hem decidit. Com tots sabem, les primeres víctimes d’aquesta onada repressiva, van ser els polítics que encara segueixen injustament empresonats, i els que van haver de fugir de l’estat per no caure en mans d’una justícia espanyola que s’ha demostrat absolutament parcial i manipulada.
La cosa no es va aturar aquí. Dia rere dia, mes rere mes, han anat caient noves víctimes de la repressió: Ja sigui per organitzar manifestacions o per cantar cançons que no agraden al sistema. On s’ha vist? En un estat suposadament democràtic es van violant drets fonamentals, cada vegada d’una manera més flagrant vergonyosa.
Avui ens ha tocat a nosaltres: Ens han obligat a anar a declarar davant d’un organisme profundament militar: la Guardia Civil: El mateix cos armat que va entrar disparant trets al congrés dels diputats de Madrid. La mateixa mala gent que va esbotzar portes el passat 23 de setembre. Nosaltres som gent del carrer. Sí, som independentistes, però abans que res som demòcrates. A nosaltres ens investiguen uns militars per haver exercit el nostre dret fonamental a la lliure manifestació.
L’estat espanyol, s’ha demostrat profundament antidemocràtic, però el que no es pot negar és que té una estratègia clara i definida: La por. Sovint hem dit que no es pot empresonar tot un poble, que no es poden tancar les idees. Però el que sí que poden fer és anar tancant caps de turc; poden anar iniciant processos judicials a més i més persones. Ho fan amb un ritme calculat i maquiavèl·lic. Saben el que es fan. Davant d’aquesta tàctica, hem de tenir clara una cosa: NO PODEM NORMALITZAR LA REPRESSIÓ.
No ens podem acostumar que cada dia, o cada mes vagin imputant més persones. Això no és normal i no pot ser-ho. No podem abaixar el cap i lamentar-nos perquè avui han agafat a un altre company. Volen que nosaltres, de mica en mica anem callant. Doncs
No podem fer-ho. Ens hem de queixar: hem d’anar a manifestacions i talls. Hem d’organitzar actes en defensa dels represaliats. Hem de persistir. #MeridianaResisteix per exemple, ens demostra que això és possible.
Si una cosa es pot elogiar del poble català és la solidaritat. La solidaritat amb els primers represaliats ha estat, és i ha de ser enorme. Però no hem d’oblidar que n'hi ha i n'hi ha hagut moltes més. Totes elles mereixen la mateixa consideració i solidaritat. No són de segona ni de tercera categoria, aquelles que tossudament alçades han anat reivindicant el mandat de l’u d’octubre. Les qui han anat a talls, a marxes lentes, les qui sovint s'han trobat que eren massa poques per dur a terme una acció.
Però els mitjans de comunicació i -sovint- els nostres mateixos polítics s'obliden d'esmentar aquestes represaliades. Quan no en parlen, quan passen per alt aquestes greus notícies, d'alguna manera fan el joc a l'estat espanyol blanquejant els fets: Hi ha centenars i milers de represaliades i molta gent, ni tan sols no ho sap.
Per tant, hem d'aplaudir iniciatives com la d’aquest ajuntament: aquesta moció en defensa de les represaliades: DE TOTES les represaliades. La moció que es presenta avui ni tant sols parla d’autodeterminació: i és que no cal ser independentista per votar a favor d’una moció que reivindica drets fonamentals. Així doncs, esperem que tingui un ampli suport. Moltes gràcies a totes les regidores i regidors que hi votareu a favor.
I no oblideu que som el poble; i el poble, tot ho pot!"
L’1 d’Octubre de 2017, van començar moltes coses. Es pot dir que va començar una nova etapa de la història de Catalunya.
Els detalls de tot el que ha anat succeït des de llavors, els deixem per als historiadors. És evident però, que moltes i molts sentim com a legítim el mandat democràtic que va començar aquell dia, i reivindiquem que es compleixi el que el poble de Catalunya va votar. Des de llavors hi ha hagut diverses oportunitats, que podien haver fet que la república esdevingués real. Una a una, els polítics o nosaltres mateixos, les hem anat perdent.
Les manifestacions del poble català han anat canviant de to: primer era la revolució dels somriures; però davant del tarannà profundament antidemocràtic del govern de l’estat espanyol, hem anat veient que calia que les manifestacions fossin més contundents.
Els talls de carreteres no són res més que això; una manifestació contundent. Una manera de reclamar que s’escoltin les reivindicacions d’un poble. Històricament hi ha hagut talls de carreteres i de vies públiques. Sempre han estat considerades com a un exercici més del dret a la lliure manifestació. En tenim múltiples exemples. Allò que "els carrers seran sempre nostres" no és només un eslògan: tallar una via pública, no és delicte.
Però les clavegueres de l’estat espanyol no s’aturen. Al setembre de 2017, va començar una nova onada de repressió (malauradament, no era la primera ni la segona) vers el poble que reclama el dret a l’autodeterminació de Catalunya: el dret a ser independents si així ho hem decidit. Com tots sabem, les primeres víctimes d’aquesta onada repressiva, van ser els polítics que encara segueixen injustament empresonats, i els que van haver de fugir de l’estat per no caure en mans d’una justícia espanyola que s’ha demostrat absolutament parcial i manipulada.
La cosa no es va aturar aquí. Dia rere dia, mes rere mes, han anat caient noves víctimes de la repressió: Ja sigui per organitzar manifestacions o per cantar cançons que no agraden al sistema. On s’ha vist? En un estat suposadament democràtic es van violant drets fonamentals, cada vegada d’una manera més flagrant vergonyosa.
Avui ens ha tocat a nosaltres: Ens han obligat a anar a declarar davant d’un organisme profundament militar: la Guardia Civil: El mateix cos armat que va entrar disparant trets al congrés dels diputats de Madrid. La mateixa mala gent que va esbotzar portes el passat 23 de setembre. Nosaltres som gent del carrer. Sí, som independentistes, però abans que res som demòcrates. A nosaltres ens investiguen uns militars per haver exercit el nostre dret fonamental a la lliure manifestació.
L’estat espanyol, s’ha demostrat profundament antidemocràtic, però el que no es pot negar és que té una estratègia clara i definida: La por. Sovint hem dit que no es pot empresonar tot un poble, que no es poden tancar les idees. Però el que sí que poden fer és anar tancant caps de turc; poden anar iniciant processos judicials a més i més persones. Ho fan amb un ritme calculat i maquiavèl·lic. Saben el que es fan. Davant d’aquesta tàctica, hem de tenir clara una cosa: NO PODEM NORMALITZAR LA REPRESSIÓ.
No ens podem acostumar que cada dia, o cada mes vagin imputant més persones. Això no és normal i no pot ser-ho. No podem abaixar el cap i lamentar-nos perquè avui han agafat a un altre company. Volen que nosaltres, de mica en mica anem callant. Doncs
No podem fer-ho. Ens hem de queixar: hem d’anar a manifestacions i talls. Hem d’organitzar actes en defensa dels represaliats. Hem de persistir. #MeridianaResisteix per exemple, ens demostra que això és possible.
Si una cosa es pot elogiar del poble català és la solidaritat. La solidaritat amb els primers represaliats ha estat, és i ha de ser enorme. Però no hem d’oblidar que n'hi ha i n'hi ha hagut moltes més. Totes elles mereixen la mateixa consideració i solidaritat. No són de segona ni de tercera categoria, aquelles que tossudament alçades han anat reivindicant el mandat de l’u d’octubre. Les qui han anat a talls, a marxes lentes, les qui sovint s'han trobat que eren massa poques per dur a terme una acció.
Però els mitjans de comunicació i -sovint- els nostres mateixos polítics s'obliden d'esmentar aquestes represaliades. Quan no en parlen, quan passen per alt aquestes greus notícies, d'alguna manera fan el joc a l'estat espanyol blanquejant els fets: Hi ha centenars i milers de represaliades i molta gent, ni tan sols no ho sap.
Per tant, hem d'aplaudir iniciatives com la d’aquest ajuntament: aquesta moció en defensa de les represaliades: DE TOTES les represaliades. La moció que es presenta avui ni tant sols parla d’autodeterminació: i és que no cal ser independentista per votar a favor d’una moció que reivindica drets fonamentals. Així doncs, esperem que tingui un ampli suport. Moltes gràcies a totes les regidores i regidors que hi votareu a favor.
I no oblideu que som el poble; i el poble, tot ho pot!"
Joan Coma, de Capgirem Vic, al ple d'aquest dilluns. Foto: Josep M Montaner
Ple Municipal de Vic, aquest dilluns. Foto: Josep M Montaner