Crònica

Perpinyà propulsa Puigdemont com a líder de la nova confrontació

L'eurodiputat de JxCat recupera davant 200.000 persones a la capital de la Catalunya Nord la crida a la mobilització permanent per plantejar la lluita definitiva amb l'Estat: "Preparem-nos!"

per Oriol March , Perpinyà, 29 de febrer de 2020 a les 20:41 |
Acte del Consell per la República a Perpinyà | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Entre el Palau de la Moncloa i el Parc de les Exposicions de Perpinyà hi ha exactament 793 quilòmetres, però la distància entre el que aquesta setmana signifiquen els dos escenaris és molt més gran. Dimecres, a la seu del govern espanyol, s'hi va escenificar l'arrencada d'un sit and talk encara borrós i sense garanties sobre futurs acords. Aquest dissabte, a la capital de la Catalunya Nord, s'hi ha celebrat un acte massiu -200.000 persones, segons l'organització; 110.000, segons les autoritats franceses- marcat per la crida a una nova confrontació amb l'Estat. I, al capdavant d'aquest embat, emergeix -de nou- la figura de Carles Puigdemont, aclamat pels assistents.


L'expresident de la Generalitat, que ha tornat a trepitjar terra catalana per primera vegada des del 2017, ha fet una crida a la "lluita definitiva" -sense concrecions- i ha recuperat del calaix aquella "mobilització permanent" que va posar en circulació Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, tant en l'etapa del referèndum com a la sala segona del Tribunal Suprem.

Puigdemont, que ha situat peces claus de Junts per Catalunya (JxCat) a la taula de diàleg, no ha fet cap referència a la reunió de la Moncloa, ni tan sols a l'estratègia d'ERC -amb una representació discreta a Perpinyà-, però sí que ha apostat per un mot d'ordre: "Preparem-nos!". L'eina, diu, ha de ser el Consell per la República, amb seu a Waterloo i prop de 90.000 socis.


L'organisme que agrupa l'exili ha estat l'artífex de l'acte a la Catalunya Nord, bressol de les urnes de l'1-O i escenari del primer gran acte independentista del 2020. En un context especialment complex -pugna entre JxCat i ERC a les portes de les eleccions catalanes, encara sense data, i divergències sobre el recorregut del diàleg protagonitzat pels presidents Quim Torra i Pedro Sánchez-, un vel catàrtic ha recorregut el Parc de les Exposicions.

L'independentisme no ha pogut celebrar victòries rotundes des del 2017 -des de l'escenari s'ha admès que aquella tardor va acabar amb "derrota-, i l'entrada de Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a l'Eurocambra són un nou motor per als més mobilitzats, que han omplert 600 autobusos fins a Perpinyà.


Desenes d'aquests vehicles, per cert, han hagut de fer marxa enrere a la frontera, davant l'afluència i els controls de la policia espanyola. Els seus ocupants no han pogut veure els discursos de Clara Ponsatí i d'Oriol Junqueras, els més confrontats de la jornada. Mentre l'eurodiputada de JxCat proclamava que la taula de diàleg és una "enganyifa" pensada exclusivament per donar aire a Sánchez, el líder d'ERC -i eurodiputat fins que el Suprem va avalar la inhabilitació de la Junta Electoral Central (JEC)- reivindicava haver aconseguit forçar l'Estat a asseure's.

"Ni retrets, ni confondre's d'adversari", ha assenyalat Junqueras en un missatge de veu gravat des de Lledoners molt coincident amb la visió de Marta Rovira, secretària general dels republicans i exiliada a Ginebra, que en un vídeo ha demanat "no multiplicar els efectes de la repressió" amb les lluites intestines. Ponsatí, en canvi, ha elogiat els joves que van "guanyar la batalla d'Urquinaona", i ha ressaltat que no hi haurà cap resultat de la negociació amb la Moncloa. Segons ella, per trobar l'encaix només hi ha una possibilitat: que els catalans renunciïn a ser-ho. La intervenció ha estat més aclamada que no pas la de l'exvicepresident del Govern, un dels artífexs -com ella- de l'1-O.

Dues ànimes (i candidats a la vista)

En essència, la taula de diàleg i Perpinyà suposen la personificació de les dues ànimes de l'independentisme, que es batran a les urnes en la data que fixi el president Quim Torra -còmode acompanyant Puigdemont a l'ajuntament de la ciutat, on les bandes amb l'ensenya francesa dels regidors es complementava amb el llaç groc a la solapa- quan s'aprovin els pressupostos. Siguin a la primavera o a la tardor, JxCat apostarà més per la via de la confrontació que la del diàleg sense matisos, com suggereix el tuit d'Albert Batet, president del grup parlamentari de la formació, en el qual proclamava que Ponsatí "marca el camí". No tothom dins l'espai, en plena reordenació, pensa el mateix.


En l'espai de JxCat, a banda, aquests dies proliferen les converses sobre qui ha d'encapçalar la llista. Puigdemont parteix amb el consens absolut per liderar-la, si així ho vol, i qui emergeix com a candidat efectiu és Jordi Puigneró. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, present a la taula de diàleg i a Perpinyà des de divendres -va acompanyar l'expresident a veure l'USAP, fotografia de costat inclosa-, ha anat guanyant protagonisme en detriment de Damià Calvet, conseller de Territori. Propulsat com a candidat des dels entorns tant de Josep Rull com de Jordi Turull -presents avui per vídeo- i per ell mateix, Calvet ha quedat fora de la taula de diàleg, així com la titular de Presidència, Meritxell Budó, una de les que ha patit els embussos en l'accés a la frontera.

Pel que fa a ERC, la delegació l'ha liderada Ernest Maragall, cap de files a Barcelona, que ha situat l'acte de Perpinyà com un "contrapunt" a l'escena de la Moncloa. Toni Comín, amb qui va compartir llista al Parlament el 2017 ha fet servir un argumentari distanciat i ha apel·lat als "sacrificis" en la pugna "definitiva" amb l'Estat. El vicepresident del Consell, ara eurodiputat amb JxCat, ha reivindicat l'organisme com també ho ha fet Puigdemont, que l'ha situat com un element clau per al "control del territori". Llenguatge que recordava, de nou, a fer efectiu el mandat de l'1-O.

La celebració de l'exili

En un context de manca d'unitat -concepte "implorat" per Turull des de Lledoners-, l'exili ha anat proporcionant victòries judicials revestides d'un tel polític, i bona part d'elles han estat protagonitzades per Puigdemont. Ja sigui a Bèlgica -amb l'extradició frenada-, a Alemanya -amb la rebel·lió descartada- o bé a l'Eurocambra -on afrontarà ara el suplicatori-, l'expresident ha fet de motor d'una estratègia exterior amb Gonzalo Boye com a ment jurídica i un nucli dur -també amb peu a Palau- en el camp polític. "Ara hem de convertir actes com aquest en accions concretes", ha resumit Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i membre del Consell.


Marcel Mauri, portaveu d'Òmnium, ha subratllat l'anomalia que suposa que els tres eurodiputats no puguin travessar la frontera espanyola, i ha indicat que no hi haurà "normalitat" fins que l'expresident pugui ser a casa seva. L'amnistia, la demanda que més apareix en l'argumentari de l'entitat de Cuixart, és un escenari que ara mateix la Moncloa no té damunt la taula en el marc de la taula de diàleg, que es reunirà per segona vegada a finals de març a Barcelona, i a l'abril de nou a Madrid.

Avui, però, ni Sánchez -malgrat alguna samarreta irònica per part dels assistents- ni la nova etapa amb l'Estat han estat protagonistes a Perpinyà. Ho han estat els exiliats i l'estratègia de la confrontació, per ara sense detallar però que marcarà no només els propers mesos sinó també les noves eleccions. La Catalunya Nord propulsa un cop més Puigdemont com a líder del nou embat, amb el record viu de la tardor del 2017, el seu espai polític en plena reordenació i un pols a l'horitzó amb ERC per la Generalitat.

 

Participació